La gènesi de la pulsió sexual en Freud tenint en compte la fenomenologia de Husserl
Resum
En aquest article desenvolupem una interpretació del text Tres assajos sobre teoria sexual, de Freud, des del punt de vista de la fenomenologia genètica dels instints de Husserl. La clau i idea directriu d’aquesta lectura consisteix a entendre les anàlisis freudianes de la sexualitat infantil com una recerca eidètica de la pulsió en general. L’objectiu de l’article és mostrar amb detall com Freud arriba per mitjans psicoanalítics a determinar un concepte de pulsió sexual infantil afí al concepte fenomenològic d’instint en el nivell infantil o genèticament primari en Husserl: un impuls innat i cec que només busca la satisfacció o el plaer sensorial. Al llarg del text veurem algunes afinitats i, fins i tot, coincidències notables entre la teoria de les pulsions en Freud i la fenomenologia dels instints en Husserl. Més enllà d’aquestes afinitats, tots dos autors difereixen radicalment en la concepció del paper de les pulsions en la definició de l’ésser humà. Dediquem la conclusió a explicar aquesta diferència.
Paraules clau
fenomenologia genètica , psicoanàlisi, sexualitat infantil , instint, cos viscut, autoerotisme, autoafecció, Rudolf Bernet, Jean LaplancheReferències
BERNET, Rudolf (2020). Force, Drive, Desire: A Philosophy of Psychoanalysis. Evanston: Northwestern University Press. Versión original: Force-Pulsion-Desir: Une autre philosophie de la psychanalyse. París: Librairie philosophique J. Vrin, 2013.
FERNÁNDEZ BEITES, Pilar (2025). «El placer-sensación en el marco del instinto sexual y el amor vital». Enrahonar, 75, 101-118. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1662
FREUD, Sigmund (1972). Tres ensayos sobre teoría sexual. Madrid: Alianza Editorial.
GÓMEZ, Carlos (2021). Freud y su obra. Génesis y constitución de la Teoría Psicoanalítica. Madrid: Alianza editorial.
HART, James G. (1998). «Genesis, Instinct, and Reconstruction: Nam-In Lee’s Edmund Husserl’s Phänomenologie der Instincte». Husserl Studies, 15, 101-123. https://doi.org/10.1023/A:1006064431666
HUSSERL, Edmund (1952). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Zweites Buch: Phänomenologische Untersuchungen zur Konstitution. Editado por M. Biemel. Husserliana, IV. Den Haag: Martinus Nijhoff. Versión española: Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Libro Segundo: Investigaciones fenomenológicas sobre constitución. México: Fondo de Cultura Económica, 20142.
HUSSERL, Edmund (1973). Zur Phänomenologie der Intersubjektivität. Texte aus dem Nachlass. Dritter Teil: 1929-1935. Editado por I. Kern. Husserliana XV. La Haya: Martinus Nijhoff.
HUSSERL, Edmund (2006). Späte Texte über Zeitkonstitution (1929-1934). Die C-Manuskripte. Editado por D. Lohmar. Husserliana - Materialien VIII. Dordrecht: Springer.
HUSSERL, Edmund (2008). Die Lebenswelt: Auslegungen der vorgegebenen Welt und ihrer Konstitution. Texte aus dem Nachlass (1916-1937). Editado por R. Sowa. Husserliana XXXIX. Dordrecht: Springer.
HUSSERL, Edmund (2020). Studien zur Struktur des Bewusstseins. Teilband II: Gefühl und Wert. Texte aus dem Nachlass (1896-1925). Editado por U. Melle y Th. Thomas Vongehr. Husserliana XLIII. Dordrecht: Springer.
KRETSCHEL, Verónica y OSSWALD, Andrés (2017). «El olvido en la fenomenología de Husserl: Dos fenómenos límite». Phenomenological Studies: Revista da Abordagem Gestáltica, 23(3), 317-325. https://doi.org/10.18065/RAG.2017v23n3.6
LAPLANCHE, Jean (1970). Life and death in Psychoanalysis. Baltimore: The Johns Hopkins University Press. Versión española: Vida y muerte en psicoanálisis. Traducción de M. Horne. Buenos Aires: Amorrortu, 1973.
LAPLANCHE, Jean y PONTALIS, Jean-Bertrand (2004). Diccionario de psicoanálisis. Barcelona: Paidós.
LEAR, Jonathan (1990). Love and its Place in Nature: A Philosophical Interpretation of Freudian Psychoanalysis. Nueva York: The Noonday Press.
LEAR, Jonathan (2005). Freud. Nueva York: Routledge.
LEE, Nam-In (2020). «Instinct». En: DE SANTIS, Daniele; HOPKINS, Burt y MAJOLINO, Claudio (eds.). The Routledge Handbook of Phenomenology and Phenomenological Philosophy. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003084013-23
MENSCH, James (1997). «Instincts — A Husserlian Account». Husserl Studies, 14(3), 219-237. https://doi.org/10.1023/A:1006078602134
MORAN, Dermot (2017). «Husserl’s Layered Concept of the Human Person: Conscious and Unconscious». En: LEGRAND, Dorothée y TRIGG, Dylan (eds.). Unconsciousness between Phenomenology and Psychoanalysis. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-55518-8_1
OSSWALD, Andrés (2014). «El concepto de pasividad en Edmund Husserl». Areté: Revista de Filosofía, 26(1), 35-51. Recuperado de https://revistas.pucp.edu.pe/index.php/arete/article/view/9275/9688
QUEPONS, Ignacio (2021). «Estructuras intencionales del sentimiento y del instinto». En: SERRANO DE HARO, Agustín (ed.). Guía Comares de Husserl. Granada: Comares.
SERRANO DE HARO, Agustín (2016). Paseo filosófico en Madrid: Introducción a Husserl. Madrid: Trotta.
SERRANO DE HARO, Agustín (ed.) (2021). Guía Comares de Husserl. Granada: Comares.
WALTON, Roberto (2002). «Instintos, generatividad y tensión en la fenomenología de Husserl». Natureza Humana, 4(2), 253-292. Recuperado de https://pepsic.bvsalud.org/pdf/nh/v4n2/v4n2a01.pdf
Publicades
Com citar
Descàrregues
Funding data
-
Agencia Estatal de Investigación
Grant numbers PID2021-123252NB-I00
Drets d'autor (c) 2025 Pau Pedragosa Bofarull

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.