Gestació: apunts per pensar l’embaràs i la lactància com una experiència entre el dolor i el goig des de la fenomenologia existencial
Resum
El present article té com a objectiu reflexionar sobre el procés de gestació i realitzar una anàlisi fenomenològica tenint en compte les condicions afectives originàries: el dolor i el goig. Per fer-ho, cal abordar la relació entre la mare i el fetus en termes de la divisió i la fusió entre el jo i l’alteritat. Això ens permetrà comprendre aquesta relació i la seva configuració després del naixement, durant la lactància, com una experiència d’ambigüitat entre el dolor i el goig. Per dur a terme aquesta anàlisi, considerem les vivències de les dones que experimenten aquests processos. Per això, recorrem a la fenomenologia existencial i a la fenomenologia feminista, ja que aquesta perspectiva ens permet comprendre les vivències en primera persona i conceptualitzar la diferència sexual com una condició de possibilitat i una forma de relació. Des d’aquest enfocament, les relacions entre homes i dones poden entendre’s com una multiplicitat de cossos humans que, encara que diferents, estan profundament interconnectats. Aquests cossos es componen de diverses capes i dimensions, com la sensibilitat, la motilitat, la materialitat, l’afectivitat i l’expressivitat, entre d’altres, la qual cosa permet arribar a una comprensió més profunda de l’experiència encarnada i el seu caràcter relacional. És important assenyalar que la nostra anàlisi se centra en dones que han decidit explícitament gestar i convertir-se en mares o que, almenys, han acceptat de viure aquesta experiència. Entenem que l’embaràs s’experimenta de manera diversa segons les circumstàncies en què es desenvolupi.
Paraules clau
gestació, lactància, goig, dolor, ambigüitat, mare i l'altre-fetalReferències
ALCOLEA FLORES, S. y MOHAMED MOHAMED, D. (2011). Guía de cuidados en el embarazo: Consejos de su matrona. Madrid: Instituto Nacional de Gestión Sanitaria. Recuperado de https://ingesa.sanidad.gob.es/eu/Recursos-documentales/Catalogo-publicaciones-INGESA/Gu-a-de-cuidados-en-el-embarazo.html
BARRERA, J. (2023). Línea nigra. Ciudad de México: Almadía.
BEAUVOIR, S. (1949). El segundo sexo. Ciudad de México: DeBolsillo, 2012.
CARVAJAL CABRERA, J. A. y RALPH TRONCOSO, C. (2018). Manual de obstetricia y ginecología. Santiago de Chile: Universidad Pontificia de Chile. Recuperado de https://medicina.uc.cl/wp-content/uploads/2018/08/Manual-Obstetricia-y-Ginecologi%CC%81a-2018.pdf
FERNÁNDEZ GUERRERO, O. (2023). «Sketch for a Phenomenology of Gestation». Revista de Filosofía Aurora, 35, e202330506. http://doi.org/10.1590/2965-1557.35.e202330506
FIRESTONE, S. (1976). La dialéctica del sexo: En defensa de la revolución feminista. Barcelona: Kairós.
HEINÄMAA, S. (2003). Toward a phenomenology of sexual difference: Husserl, Merleau-Ponty, Beauvoir. Oxford: Rowman & Littlefield Publishers, Inc.
HEINÄMAA, S. (2012). Sex, gender, and embodiment. Oxford: Oxford Handbooks Online. https://doi.org/10.1093/OXFORDHB/9780199594900.013.0012
HEINÄMAA, S. (2014). «An equivocal couple overwhelmed by life: A phenomenological analysis of pregnancy. E. U. A.». PhiloSOPHIA, 4(1), 12-49.
HENRY, M. (2011). La esencia de la manifestación. Salamanca: Sígueme, 2015.
HUSSERL, E. (1952). Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Libro Segundo: Investigaciones fenomenológicas sobre la constitución. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2014.
IMAZ, E. (2010). Convertirse en madre: Etnografía del tiempo en gestación. Madrid: Ediciones Cátedra (ePub), 2020. Colección Feminismos.
KINGMA, E. (2019). «Were You a Part of Your Mother?». Mind, 128(511), 1-36. https://doi.org/10.1093/mind/fzy087
LÓPEZ SÁENZ, M. C. (2014). «Fenomenología y feminismo». Daimon Revista Internacional de Filosofía, 63, 45-63.
MERLEAU-PONTY, M. (1945). Fenomenología de la percepción. Barcelona: Planeta-Agostini, 1994.
RICH, A. (2019). Ensayos esenciales: Cultura, política y el arte de la poesía. Madrid: Capitán Swing Libros.
RODRIGÁÑEZ, C. (2010). Pariremos con placer: Apuntes para la recuperación del útero espástico y la energía sexual femenina. Murcia: Ediciones Crimentales.
SADLER, T.W. (2001). Embriología médica. Barcelona: Wolters Kluwer, 2019.
SARTRE, J. P. (1943). El ser y la nada. Buenos Aires: Losada, 2013.
UNICEF (2013). Lactancia materna. Quito: UNICEF. Recuperado de https://www.unicef.org/ecuador/media/2611/file/lactancia%20matern
UNICEF (2014). Embarazo. Quito: UNICEF. Recuperado de https://www.unicef.org/ecuador/media/2541/file/Cartilla%201.pdf
VAZIRI, M. (2021). El nacimiento de una madre: Cambios estructurales y funcionales en el cerebro materno. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
YOUNG, I. M. (1983). On Female Body Experience: Throwing Like a Girl? And Other Essays. Oxford: Oxford University Press, 2005.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Funding data
-
Agencia Estatal de Investigación
Grant numbers PID2021-123252NB-I00
Drets d'autor (c) 2025 Karla Jhoana Núñez Sandoval

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.