Gaudi, plaer i evidència en Husserl

Autors/ores

Resum

La fenomenologia transcendental de Husserl estén el concepte de veritat entesa com a evidència als àmbits afectiu-axiològic i pràctic. No sols les coses i els estats de coses objectius poden donar-se amb evidència, sinó també el seu valor i, per consegüent, el voler que siguin i la voluntat de realitzar-los. Aquest article se cenyeix a l’anàlisi de la donació evident dels valors. En primer lloc, presenta esquemàticament la comprensió de Husserl de la veritat com a evidència en les seves dues obres cabdals: les Recerques lògiques (1) i Idees (2). A continuació, aprofundeix en la idea d’una evidència afectiva (3) i analitza les formes buides del sentiment (4) i les seves corresponents formes de compliment (5). Gràcies a aquestes anàlisis, es conclou que les vivències afectives del gaudi (genießen) i el plaer (Lust) (6) són elements necessaris en tot acte de valoració evident, de la mateixa manera que ho són la percepció i les sensacions específiques en els actes d’evidència teòrics.

Paraules clau

fenomenologia, Husserl, sentiment, emoció, veritat

Referències

BRENTANO, Franz (2013). El origen del conocimiento moral. Madrid: Tecnos.

BYRNE, Thomas (2023). «Husserl’s Other Phenomenology of Feelings: Approval, Value, and Correctness». Husserl Studies, 39, 285-299. https://doi.org/10.1007/s10743-023-09333-9

CABRERA, Celia (2014). «Sobre la racionalidad de la esfera afectiva y su vínculo con la razón teórica en la ética de E. Husserl». Revista de Filosofía, 39(1), 73-94. https://doi.org/10.5209/rev_RESF.2014.v39.n1.45619

CARTA, Emanuela (2023). «Remarks on Evidence and Truth in Husserl’s Theory of Justification». En: DE SANTIS, Daniele (ed.). Edmund Husserl’s Cartesian Meditations. Baden-Baden: Karl Alber. http://doi.org/10.5771/9783495995556-375

DELAMARE, Alexis (2023a). «The Paradox of Axiological Coldness: An Original Husserlian Solution». Husserl Studies, 39, 263-284. https://doi.org/10.1007/s10743-023-09330-y

DELAMARE, Alexis (2023b). L’affectivité dans la phénoménologie husserlienne [Tesis doctoral].

DUPRÉ, Louis (1964). «The Concept of Truth in Husserl’s Logical Investigations». Philosophy and Phenomenological Research, 24(3), 345-354.

FERNÁNDEZ BEITES, Pilar (1993). «Evidencia y verdad: Un problema en la fenomenología de E. Husserl». Anales del Seminario de Metafísica, 27, 195-215.

GARCÍA-BARÓ, Miguel (2013). «La esencia original de las Investigaciones lógicas de Husserl». En: BACCARINI, E. y DEODATI, M. (eds.). Husserl domani. Roma: Aracne.

HEFFERNAN, George (1999). «A Study in the Sedimented Origins of Evidence: Husserl and his Contemporaries Engaged in a Collective Essay in the Phenomenology and Psychology of Epistemic Justification». Husserl Studies, 16, 83-181. https://doi.org/10.1023/A:1006280712567

HUSSERL, Edmund (1952). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Zweites Buch: Phänomenologische Untersuchungen zur Konstitution. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1959). Erste Philosophie (1923/4). Zweiter Teil: Theorie der phänomenologischen Reduktion. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1974). Formale und transzendentale Logik: Versuch einer Kritik der logischen Vernunft. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1975). Logische Untersuchungen. Erster Band. Prolegomena zur reinen Logik. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1976). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Erstes Buch: Allgemeine Einführung in die reine Phänomenologie. La Haya: Martinus Nijhoff. Versión española: Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Nueva edición y refundición integral de la traducción de José Gaos por Antonio Zirión Quijano. México: FCE, 2013.

HUSSERL, Edmund (1984a). Logische Untersuchungen. Zweiter Band. Untersuchungen zur Phänomenologie und Theorie der Erkenntnis. 1. Teil. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1984b). Logische Untersuchungen. Zweiter Band. Untersuchungen zur Phänomenologie und Theorie der Erkenntnis. 2. Teil. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1988). Vorlesungen über Ethik und Wertlehre (1908-1914). Dordrecht: Kluwer. Versión española: Lecciones de ética y teoría del valor (1908-1914). Traducción de Mariano Crespo. Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2023.

HUSSERL, Edmund (2020). Studien zur Struktur des Bewusstseins: Gefühl und Wert (1896-1925). Cham: Springer.

LOHMAR, Dieter (1997). «Truth». En: EMBREE, Lester et al. (eds.). Encyclopedia of Phenomenology. Dordrecht: Springer, 708-712.

MARCOS DEL CANO, Jesús Miguel (2025a). «Analyse der wertenden Akte durch Husserls Begriff des Affekts». Phänomenologische Forschungen, 1, 91-121. https://doi.org/10.28937/9783787350339_4

MARCOS DEL CANO, Jesús Miguel (2025b). «Figuras de la alegría en Husserl: sobre la condición del sentimiento como acto y como estado». Revista de Filosofía, 50(2), 415-427. https://doi.org/10.5209/resf.96653

MELLE, Ullrich (2012). «Husserls deskriptive Erforschung der Gefühlserlebnisse». En: BREEUR, R. y MELLE, U. (eds.). Life, Subjectivity & Art: Essays in Honor of Rudolf Bernet. Dordrecht: Springer, 51-99. https://doi.org/10.1007/978-94-007-2211-8_3

MELLE, Ullrich (2015). «Studien zur Struktur des Bewusstseins: Husserls Beitrag zu einer phänomenologischen Psychologie». En: UBIALI, M. y WEHRLE, M. (eds.). Feeling and Value, Willing and Action. Cham: Springer, 3-13. https://doi.org/10.1007/978-3-319-10326-6_1

ORTEGA Y GASSET, José (1982). Investigaciones psicológicas. Madrid: Alianza.

PIETERSMA, Henry (1977). «Husserl’s Views on the Evident and the True». En: ELLISTON, Frederick A. y MCCORMICK, Peter (eds.). Husserl: Expositions and Appraisals. Londres: Notre Dame Press, 38-53.

QUEPONS, Ignacio (2016). «Horizonte y temple de ánimo en la fenomenología de Edmund Husserl». Dianoia, 61(76), 83-112. https://doi.org/10.21898/dia.v61i76.5

SCHUHMANN, Karl (1991). «Probleme der Husserlschen Wertlehre». Philosophisches Jahrbuch, 98, 106-113.

SERRANO DE HARO, Agustín (1995). «Actos básicos y actos fundados». Anuario Filosófico, 28, 61-89. https://doi.org/10.15581/009.28.29828

SERRANO DE HARO, Agustín (2025). «Los gozos del cuerpo y el fenómeno del “dulce escalofrío”: una aportación husserliana». Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 75, 41-57. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1590

Biografia de l'autor/a

Jesús Miguel Marcos del Cano, Instituto de Filosofía (CSIC)

Jesús Miguel Marcos del Cano és científic titular a l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IFS-CSIC). Va ser contractat postdoctoral Margarita Salas a l’Arxiu Husserl de la Universitat de Colònia i la Universitat Complutense de Madrid (2023-2024). És doctor en Filosofia amb una tesi cum laude sobre l’estructura fenomenològica de l’afectivitat en Husserl. També va ser investigador predoctoral amb un contracte FPU (2018-2022) al IFS-CSIC. La seva recerca s’emmarca en la tradició fenomenològica i se centra en l’estudi de l’afectivitat i la seva relació amb l’ètica i l’ontologia. És membre del projecte de recerca finançat Fenomenologia del cos i experiències de goig (PID2021-123252NB).

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1659

Publicades

2025-10-30

Com citar

Marcos del Cano, J. M. (2025). Gaudi, plaer i evidència en Husserl. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 75, 59–80. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1659

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data

Drets d'autor (c) 2025 Jesús Miguel Marcos del Cano

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.