Prejudici identitari, desinformació de gènere i antifeminisme

Autors/ores

Resum

En aquest treball partim de la teoria de Fricker sobre la injustícia testimonial per analitzar el fenomen de la desinformació de gènere present avui a les notícies falses. Entenem que la desinformació de gènere, cada vegada més present en el món virtual, s’explica com una reacció davant els avenços aconseguits pel feminisme i té com a objectiu atacar i desacreditar el moviment feminista a través del discurs de l’odi. Aplicant els conceptes desenvolupats per Fricker a Injusticia epistémica, considerem que el feminisme s’enfronta a una situació d’injustícia testimonial sistemàtica que posa en qüestió la seva capacitat com a subjecte de coneixement i que resulta lesiva tant per al mateix moviment com per a la societat en general. Analitzant-ho i atès que es tracta d’una estratègia que s’ha utilitzat en reiterades ocasions al llarg de la història, reflexionem sobre possibles formes d’actuació que ens permetin sortir d’aquesta situació.

Paraules clau

injustícia testimonial, Fricker, notícies falses, sexisme digital, ignorància estratègica , emoció

Referències

ALMAGRO, Manuel; OSORIO, Javier y VILLANUEVA, Neftalí (2021). «Weaponized Testimonial Injustice». Las Torres de Lucca: Revista Internacional de Filosofía Política, 10 (19), 29-42. https://doi.org/10.5209/ltdl.76461

AYALA, Saray (2016). «Speech affordances: A structural take on how much we can do with our words». European Journal of Philosophy, 24 (4), 879-891. https://doi.org/10.1111/ejop.12186

BONET-MARTÍ, Jordi (2020). «Análisis de las estrategias discursivas en la construcción de discurso antifeminista en redes sociales». Psicoperspectivas: Individuo y Sociedad, 19 (3), 1-12. https://dx.doi.org/10.5027/psicoperspectivas-Vol19-Issue3-fulltext-2040

BOUTANG, Yann Moulier (2007). Le capitalisme cognitive. La nouvelle grande transformation. París: Éditions Amsterdam.

BRONCANO, Fernando (2019). Puntos ciegos: Ignorancia pública y conocimiento privado. Madrid: Lengua de Trapo.

BRONCANO, Fernando (2020). Conocimiento expropiado: Epistemología política en una democracia radical. Madrid: Akal.

COHEN, Stanley (1972). Folk Devils and Moral Panics: The creation of the Mods and Rockers. Londres: Routledge.

CROSAS REMÓN, Inés y MEDINA BRAZO, Pilar (2019). «Ciberviolencia en la red: Nuevas formas de retórica disciplinaria en contra del feminismo». Papers, 104 (1), 47-73. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2390

FALUDI, Susan (1993). Reacción. La guerra no declarada contra la mujer moderna. Barcelona: Anagrama.

FORO PARLAMENTARIO EUROPEO SOBRE LOS DERECHOS SEXUALES Y REPRODUCTIVOS (2022). Tip of the Iceberg Religious Extremist Funders against Human Rights for Sexuality & Reproductive Health in Europe 2009-2018. Recuperado de https://www.epfweb.org/node/837

FRICKER, Miranda (2007). Injusticia epistémica: El poder y la ética del conocimiento. Barcelona: Herder, 2017.

FRICKER, Miranda (2021). «Conceptos de injusticia epistémica en evolución». Las Torres de Lucca, 10 (19), 97-103. https://doi.org/10.5209/ltdl.76466

GARCÍA MARÍN, David y SALVAT MARTINREY, Guiomar (2021). «Investigación sobre desinformación en España: Análisis de tendencias temáticas a partir de una revisión sistematizada de la literatura». Journal of Communication, 23, 199-225. https://doi.org/10.14201/fjc202123199225

GARCÍA-MINGO, Elisa y DÍAZ FERNÁNDEZ, Silvia (2023). «Mapping Research on Online Misogyny and Manosphere in Spain». The Way Ahead: Masculinities y Social Change, 12 (3), 293-309. https://doi.org/10.17583/mcs.11882

GARCÍA MINGO, Elisa; DÍAZ FERNÁNDEZ, Silvia y TOMÁS-FORTE, Sergio (2022). «(Re)configurando el imaginario sobre la violencia sexual desde el antifeminismo: El trabajo ideológico de la manosfera española». Política y Sociedad, 59 (1), 1-15. https://doi.org/10.5209/poso.80369

GUTIÉRREZ ALMAZOR, Miren; PANDO CANTELI, M.ª José y CONGOSTO, Mariluz (2020). «New approaches to the propagation of the antifeminist backlash on Twitter». Investigaciones Feministas, 11 (2), 221-237. https://doi.org/10.5209/infe.66089

HAN, Byung-Chul (2022). Infocracia: La digitalización y la crisis de la democracia. Madrid: Taurus.

HASLETT, Moyra (2010). «Becoming Bluestockings: Contextualising Hannah More’s ‘The Bas Bleu’». Journal for Eighteenth-Century Studies, 33 (1).

HERRERO-DIZ, Paula; PÉREZ-ESCOLAR, Marta y PLAZA-SÁNCHEZ, Juan Francisco (2020). «Desinformación de género: Análisis de los bulos de Maldito Feminismo». Revista ICONO 14: Revista Científica de Comunicación y Tecnologías Emergentes, 18 (2), 188-216. https://doi.org/10.7195/ri14.v18i2.1509

GÓMEZ SUÁREZ, Águeda (2024). «La era del patriarcado de vigilancia: Ciberviolencia, manosfera y democracia». Asparkía: Investigació Feminista, 45, 1-22. https://doi.org/10.6035/asparkia.7857

JAGGAR, Alison M. (1989). «Love and Knowledge: Emotion in Feminist Epistemology». Inquiry, 32 (2), 151-176.

KUKLA, Rebecca (2014). «Performative force, convention, and discursive injustice». Hypatia, 29 (2), 440-457. https://doi.org/10.1111/j.1527-2001.2012.01316.x

LACALLE, Charo; JIMÉNEZ, Virginia M. y HERNÁNDEZ, Dunia E. (2023). «El antifeminismo de la ultraderecha española en Twitter en torno al 8M». Prisma Social, 40, 358-376.

LEWIS, Rebecca y MARWICK, Alice (2017). «Taking the Red Pill: Ideological Motivations for Spreading Online Disinformation». En Understanding and Addressing the Disinformation Ecosystem, University of Pennsylvania Annenberg School for Communication, Philadelphia, PA, Lewis, December 15 – 16, 2017.

MALQUÍN-ROBLES, Andrea y GAMIR-RÍOS, José (2023). «Desinformación y sexismo digital: El feminismo y su agenda como objeto de engaño en español». ICONO 14: Revista Científica de Comunicación y Tecnologías Emergentes, 21 (1). https://doi.org/10.7195/ri14.v21i1.1963

MARWICK, Alice y LEWIS, Rebecca (2017). Media Manipulation and Disinformation Online. New York: Data & Society.

MEDINA, José (2013). The Epistemology of Resistance: Gender and Racial Oppresion, Epistemic Injustice and Resistant Imaginations. Oxford: Oxford University Press.

MEDINA, José (2021). «Injusticia epistémica y activismo epistémico en las protestas sociales feministas». Revista Latinoamericana de Filosofía Política, 227-250.

MEDINA, José (2023). The Epistemology of Protest: Silencing, Epistemic Activism and the Communicative Life of Resistance. Oxford: Oxford University Press.

MENÉNDEZ MENÉNDEZ, María Isabel; AMIGOT-LEACHE, Patricia e ITURBIDO-RODRIGO, Ruth (2021). «Narrativas sexistas y hostilidad en foros de prensa digital: Análisis en diarios de ámbito local». Investigaciones Feministas, 12 (1), 5-17.

PERDOMO REYES, Inmaculada (2016). «Género y tecnologías: Ciberfeminismos y Construcción de la Tecnocultura Actual». Revista Iberoamericana, 11 (31), 1-19.

PÉREZ BERNAL, Marian (2012). «An alternative to George Lakoff y Mark Turner’s approach to poetic metaphors: The projection of contexts». ES: Revista de Filología Inglesa, 33, 235-251.

PÉREZ BERNAL, Marian (2022). «El discurso antifeminista en el tiempo de la posverdad». Dilemata, 38, 147-162.

PERONA, Ángeles J. (2024). «El papel de la argumentación en la desactivación de los prejuicios y de la injusticia epistémica». Revista Iberoamericana de Argumentación, 1, 103-117. https://doi.org/10.15366/ria2024.m1.010

POHLHAUS, Gaile Jr. (2012). «Relational Knowing and Epistemic Injustice: Toward a Theory of ‘Willful Hermeneutical Ignorance’». Hypatia, 27 (4), 715-735.

RODRÍGUEZ PALOP, María Eugenia (2021). «Antifeminismo y extrema derecha». En: La extrema derecha y el antifeminismo en Europa: Ideas claves. Madrid: Fundación de Estudios Espacio Público, 8-22.

SHERMER, Michael (2017). «When Facts Backfire». Scientific American Magazine, 316 (1), 69.

SIAPERA, Eugenia (2019). «Online misogyny as witch hunt: Primitive accumulation in the age of technocapitalism». En: GING, D. y SIAPERA, Eugenia (eds.). Gender hate online: Understanding the new antifeminism. Palgrave: MacMillan, 21-44.

WAGNER, Astrid (2022). «Retos filosóficos de las sociedades digitales: Esbozo de un enfoque sistémico». Dilemata, 38, 13-29.

Biografia de l'autor/a

Marian Pérez Bernal, Universidad Pablo de Olavide

Marian Pérez Bernal és professora contractada doctora en l’Àrea de Filosofia de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Les seves línies de recerca són la filosofia del llenguatge i el pensament feminista. És membre dels projectes INconRES Incertesa, confiança i responsabilitat: Claus eticoepistemològiques de les noves dinàmiques socials en l’era digital (PID2020- 117219GB-I00) i CoNECT Collective Networks for Everyday Community Resilience and Ecological Transition (F-ENUTC-2021-0270), així com de diferents xarxes nacionals i internacionals relacionades amb les qüestions de gènere. Ha publicat articles sobre pensament i epistemologia feminista en editorials com Dykinson i en revistas com Bajo Palabra, Dilemata, El Futuro del Pasado o Lectora.

Publicades

2024-10-29

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.