Transformació digital, feminisme i antifeminisme en el tercer entorn

Autors/ores

Resum

En les darreres dècades hem assistit a un desenvolupament creixent del món digital, la qual cosa inevitablement ha contribuït a modificar les nostres societats occidentals. En aquest article analitzarem des d’una perspectiva feminista la realitat digital en què estem immergits, que modifica inexorablement la nostra percepció de les coses, la nostra capacitat d’argumentació i, amb això, la nostra pròpia relació amb els altres. La comunicació a les xarxes tendeix a simplificar la complexitat humana, alhora que polaritza de manera extrema les opinions apel·lant a les nostres emocions més baixes. Això fa que canviï també el sentit dels anomenats «moviments socials», que a finals del segle passat van contribuir a democratitzar les nostres societats i a fer que renaixi una ideologia conservadora extrema. Ens centrarem en la manera en què el moviment feminista i els seus enemics han aterrat en aquest nou escenari tenint en compte tres aspectes concrets en què, segons el nostre parer, la digitalització incideix de forma paradigmàtica: la masclesfera, OnlyFans i el món del videojoc.

Paraules clau

moviment feminista , polarització, tercer entorn, democratització digital, videojoc, masclesfera, neoliberalisme, digitalització, xarxes socials, OnlyFans

Referències

AGOSTINA MARTINELLI, Julieta (2023). «#23S #DesconectaLaTrata La explotación sexual en la era OnlyFans». Observatorio Violencia de Género. Recuperado de https://observatorioviolencia.org/23s-desconectalatrata-la-explotacion-sexual-en-la-era-onlyfans/

ALARIO GAVILÁN, Mónica (2021). Política sexual de la pornografía. Madrid: Cátedra.

AMORÓS, Celia (2001). Feminismo, igualdad y diferencia. Programa Universitario de Estudios de Género.

AUSÍN, Txetxu (2021). «¿Por qué ética para la Inteligencia Artificial?: Lo viejo, lo nuevo y lo espurio». Sociología y Tecnociencia, 11, extra 2, 1-16.

BAUMAN, Zigmunt (2008). Identidad. Buenos Aires: Losada.

CASTELLS, Manuel (2012). Redes de indignación y esperanza: Los movimientos sociales en la era de internet. Madrid: Alianza Editorial.

DELGADO ONTIVERO, Lionel y SÁNCHEZ SICILIA, Alejandro (2023). «Subversión antifeminista: análisis audiovisual de la manosfera en redes sociales». Revista Prisma Social, 40, 181-212. Recuperado de https://revistaprismasocial.es/article/view/4958

ECHEVERRÍA, Javier (1999). Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno. Barcelona: Destino.

FEMENÍAS, María Luisa (2007). El género del multiculturalismo. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes.

FERNÁNDEZ GARRIDO, Sam (2024). «TERF». En: ALEGRE ZAHONERO, Luis; PÉREZ SEDEÑO, Eulalia y SÁNCHEZ MADRID, Nuria. Enciclopedia crítica del género: Una cartografía contemporánea de los principales saberes y debates de los estudios de género. Barcelona: Arpa, 301-316.

GARZÓN COSTUMERO, Xandra (2024). «La mentrificación de los espacios digitales: Patriarcado y capitalismo en el ocio ludoficcional». En: ROLDÁN, Concha; NAVARRO, María G. y GARZÓN COSTUMERO, Xandra (eds.). El desván de la razón, cultivo de las pasiones, identidades éticas y sociedades digitales. Madrid: Plaza y Valdés, 265-283.

MANZANO, Laura (2019). «¿Es el #MeToo un movimiento?: Una revisión sobre el concepto “movimiento social” y su relación con las redes sociales». En: PAREDES OTERO, G. (ed.). Investigar las redes sociales: Un acercamiento interdisciplinar. Sevilla: Egregius, 15-34.

MARTÍNEZ, Macarena Hanash (2020). «Feminist Cyber-resistance to Digital Violence: Surviving Gamergate». Debats: Revista de Cultura, Poder i Societat, 5, 287-302.

MIGUEL, Ana de (2015). Neoliberalismo sexual, el mito de la libre elección. Madrid: Cátedra.

MILLER, Luis (2023). Polarizados, la política que nos divide. Barcelona: Ediciones Deusto.

MORÁN DE FAÚNDES, José Manuel (2023). «¿Cómo cautiva a la juventud el neoconservadurismo? Rebeldía, formación e influencers de extrema derecha en Latinoamérica». methaodos. Revista de Ciencias Sociales, 11 (1), m231101a05. http://dx.doi.org/10.17502/mrcs.v11i1.649

MOROZOV, Evgeny (2012). El desengaño de internet: los mitos de la libertad en la red. Barcelona: Ediciones Destino.

PÉREZ BERNAL, Marian (2024). «Las identidades múltiples y el diálogo entre los feminismos». En: ROLDÁN, C.; NAVARRO, M. y GARZÓN, X. (eds.). El desván de la razón, cultivo de las pasiones, identidades éticas y sociedades digitales. Madrid: Plaza & Valdés, 175-191.

PULEO, Alicia (1995). «Patriarcado». En: AMORÓS, C. (eds.). 10 palabras clave sobre mujer. Navarra: Verbo Divino, 21-54.

ROLDÁN, Concha (2020). «Cuando ruge la marabunta». En: TOMÁS CÁMARA, Dulcinea (comp.). Covidosofía: Reflexiones filosóficas para el mundo pospandemia. Barcelona: Paidós, 65-79.

ROLDÁN, Concha (2024). «Sororidad». En: GÓMEZ RAMOS, Antonio y VELASCO ARIAS, Gonzalo (eds.). Atlas político de emociones. Madrid: Trotta, 457-470.

VALL, Jaime del (2010). Del metaverso al metacuerpo. Metahumano / Metaformance / Metasexo: Desafiando los paradigmas de la simulación en la sociedad de la información. Ponencia magistral en las IV Jornadas Internacionales «Universos y Metaversos: aplicaciones artísticas de los nuevos medios», 7 y 14 de abril, Universidad de Barcelona.

VELASCO SESMA, Angélica (2017). «Elementos para una teoría crítica del sistema prostitucional». Revista Europea de Derechos Fundamentales, 30, 247-251.

WAGNER, Astrid y ARAMAYO, Roberto (2024). «Dudas y certezas: Elogio del escepticismo metodológico frente al dogmatismo negacionista». En: ROLDÁN, Concha; NAVARRO, María y GARZÓN, Xandra (eds.). El desván de la razón: Cultivo de las pasiones, identidades éticas y sociedades digitales. Madrid: Plaza & Valdés, 237-249.

ZUBOFF, Shoshana (2020). La era del capitalismo de la vigilancia. Barcelona: Paidós.

Biografies de l'autor/a

Xandra Garzón Costumero, Universidad Autónoma de Madrid

Xandra Garzón Costumero és llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Granada. Actualment cursa estudis de doctorat en Estudis Interdisciplinaris de Gènere a la Universitat Autònoma de Madrid, i ha gaudit d’un contracte predoctoral FPI a l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on du a terme la seva tesi doctoral sota la direcció de Concha Roldán (IFS, CSIC) i la codirecció de María G. Navarro (Universitat de Salamanca). Ha treballat com a advocada especialitzada en dret de la dona, i els seus camps d’interès són el dret, la filosofia i especialment els videojocs com a artefacte cultural, que entén des d’una perspectiva feminista i de classe.

Concha Roldán, Instituto de Filosofía CSIC

Concha Roldán és professora d’Investigació del CSIC i fins a 2023 ha estat directora de l’Institut de Filosofia, on forma part del Grup de Recerca Theoria cum Praxi (GI TcP). Es va llicenciar a la Universitat Complutense de Madrid i es va doctorar el 1987 amb una tesi sobre contingència i llibertat en Leibniz. Ha ampliat la seva formació a Alemanya, on ha fet estades de recerca finançades per la Fundació Humboldt, el DAAD i la DFG. Els seus camps de treball comprenen la filosofia moral i política, la filosofia de la història i els estudis de gènere. Entre les seves publicacions destaquen els llibres Entre Casandra y Clío: Una historia de la filosofía de la historia i Leibniz: En el mejor de los mundos posibles, així com la seva antologia de texts leibnizians. Actualment presideix l’Associació GENET-Red Transversal d’Estudis de Gènere, la Red Española de Filosofía (REF) i la Red Iberoamericana de Filosofía (RIF).

Publicades

2024-10-29

Com citar

Garzón Costumero, X., & Roldán, C. (2024). Transformació digital, feminisme i antifeminisme en el tercer entorn. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 73, 35–55. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1585

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data