Per a una genealogia de la postveritat: sobre la seva suposada procedència nietzscheana

Autors/ores

Resum

El problema de la postveritat permet auscultar el nostre present i mostrar el que té de vàcua insubstancialitat. Traçar-ne la genealogia i remuntar-se a la seva suposada procedència nietzscheana pot ajudar a interpretar de manera menys apressada els textos d’aquest autor, de manera que siguin d’utilitat per tractar de construir el nostre futur més immediat amb altres bases diferents de les de la postveritat. La crítica al dogmatisme en el terreny de la veritat no ha de conduir a l’equiparació de totes les veritats —ni, per tant, a la supressió pura i simple de la veritat. És més aviat una oportunitat perquè que s’obri espai a una concepció de veritat que, dirigida per la virtut de la Redlichkeit, tingui el valor d’acceptar que la pluralitat de perspectives i la incertesa que se’n deriva són ingredients intrínsecs al món.

Paraules clau

Nietzsche, relativisme, escepticisme, Redlichkeit, veritat, dogmatisme, interpretació, perspectivisme

Referències

ALLOA, Emmanuel (2017). «Post-Truth or: Why Nietzsche is not Responsible for Donald Trump». The Philosophical Salon (28 de agosto). Recuperado de https://thephilosophicalsalon.com/post-truth-or-why-nietzsche-is-not-responsible-for-donald-trump/ [Fecha de consulta: 2/11/2022].

ANDERSEN, Kurt (2018). Fantasyland: How America Went Haywire: A 500-Year History. Londres: Random House.

ASPIUNZA, Jaime (2012). «Nietzsche, el lenguaje y la verdad: Algunas precisiones actuales». Estudios Nietzsche, 12, 13-24.

COMTE, Auguste (1855). Appel aux conservateurs. París: Victor Dalmont.

DELL’OSSO, Liliana y CONTI, Luciano (2017). La verità sulla menzogna: Dalle origini alla post-verità. Pisa: ETS.

DENAT, Céline (2017). «Scepticisme». En: ASTOR, Dorian (dir.). Dictionnaire Nietzsche. París: Robert Laffont.

FERRARIS, Maurizio (2017). Postverità e altri enigmi. Bolonia: Il Mulino.

FOUCAULT, Michel (2010). Le courage de la vérité: Le gouvernement de soi et des autres. Cours au Collège de France (1983-1984). París: Seuil.

FREITAS, Juan Horacio de (2021). «El cinismo como crítica fisiológica en Nietzsche». Revista de Filosofía, 46 (2), 387-399.

GALPARSORO, José Ignacio (1995). «La volonté de puissance chez Nietzsche. Tentative d’une explication naturaliste du monde». Les études Philosophiques, 4, 457-480.

GARCÍA GUAL, Carlos (1987). La secta del perro: Vidas de los filósofos cínicos. Madrid: Alianza.

GORI, Pietro (2016). Il pragmatismo di Nietzsche: Saggi sul pensiero prospettivistico. Milán: Mimesis.

GROS, Frédéric (1996). Michel Foucault. París: PUF.

HEIT, Helmut (2018). «“there are no facts…”: Nietzsche as Predecessor of Post-Truth?». Studia Philosophica Estonica, 11 (1), 44-63.

HERRERAS, Enrique y GARCÍA-GRANERO, Marina (2020). «Sobre verdad, mentira y posverdad: Elementos para una filosofía de la información». Bajo Palabra. II Época, 24, 157-176.

HIGGINS, Kathleen (2016). «Post-truth: A guide for the perplexed». Nature, 1 (diciembre), 540, 9.

KENNEDY, Kevin (2021). «Poststructuralism in America: From Epistemologial Relativism to Post-Truth?». En: RAE, Gavin e INGALA, Emma (eds.). Historical Traces and Future Pathways of Poststructuralism: Aesthetics, Ethics, Politics. Nueva York / Londres: Routledge, 35-57.

LAMO DE ESPINOSA, Emilio (2019). «A propósito de la posverdad: Marx, Nietzsche y la deriva idealista de la izquierda política». ARI, 52/2019 (14 de mayo). Real Instituto Elcano. Recuperado de https://www.realinstitutoelcano.org/analisis/a-proposito-de-la-posverdad-marx-nietzsche-y-la-deriva-idealista-de-la-izquierda-politica/ [Fecha de consulta: 25/01/2023].

LEMM, Vanessa (2015). «Verdad, incorporación y probidad (Redlichkeit) en Nietzsche». Estudios Nietzsche, 15, 63-81.

LYNCH, Conor (2017). «Trump’s War on Environment and Science Are Rooted in His Post-Truth Politics». Salon (1 de abril). Recuperado de http://www.salon.com/2017/04/01/trumps-war-on-environment-and-science-are-rooted-in-his-post-truth-politics-and-maybe-in-postmodern-philosophy/ [Fecha de consulta: 19/01/2022].

MCINTYRE, Lee (2018). Post-Truth. Cambridge: MIT.

NANCY, Jean-Luc (1980). «“Notre probité!”: Sur la vérité au sens moral chez Nietzsche». Revue de Théologie et de Philosophie, 30, 391-407.

NIETZSCHE, Friedrich (2009). Digital Kritische Gesamtausgabe: Werke und Briefe (eKGWB), edición de Paolo D’Iorio. París: Nietzsche Source. Recuperado de http://www.nietzschesource.org/#eKGWB, basada en el texto crítico de Giorgio Colli y Mazzino Montinari. Berlín / Nueva York: De Gruyter (1967). La edición de referencia en español es la realizada, en base al texto crítico mencionado, bajo la dirección de Diego Sánchez Meca. Madrid: Tecnos, 2006-2020.

SÁNCHEZ MECA, Diego (2009). «Voluntad de poder e interpretación como supuestos de todo proceso orgánico». Estudios Nietzsche, 9, 105-122.

SANTIAGO GUERVÓS, Luis E. de (2001). «Las ilusiones del conocimiento: Perspectivismo e interpretación». Thémata, 27, 123-139.

SLOTERDIJK, Peter (2003). Crítica de la razón cínica. Madrid: Siruela.

VATTIMO, Gianni (2009). Addio alla verità. Roma: Meltemi.

WEHNER, Peter (2016). «The Theology of Donald Trump». The New York Times (5 de julio). Recuperado de https://www.nytimes.com/2016/07/05/opinion/campaign-stops/the-theology-of-donald-trump.html

WOTLING, Patrick (2006). «“L’ultime scepticisme”: La vérité comme régime d’interprétation». Revue Philosophique de la France et de l’Étranger, 196 (4) (octubre-diciembre), 479-496.

Biografia de l'autor/a

José Ignacio Galparsoro, Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea

José Ignacio Galparsoro és doctor en Filosofia per la Universitat de París-Sorbona (París IV). És professor catedràtic del Departament de Filosofia de la Universitat del País Basc (UPB/EHU). Té quatre sexennis de recerca reconeguts per la CENAI. És responsable del màster oficial de la Universitat del País Basc Filosofia en un Món Global i ha dirigit fins ara vint tesis doctorals. Entre les seves investigacions figuren estudis sobre autors de la filosofia contemporània (dels quals cal ressenyar els que giren al voltant de Nietzsche) i sobre temes d’actualitat (com l’antropologia filosòfica, les implicacions filosòfiques de la biologia evolucionista i de les ciències cognitives, el posthumanisme o les antropotècniques). Ha publicat nombrosos articles, capítols de llibres i llibres en el camp de la filosofia, entre els quals cal destacar Reflections on Naturalism (Rotterdam/Boston/Taipei: Sense Publishers, 2013, editat juntament amb el professor Alberto Cordero, de la Universitat de Nova York) i Más allá del posthumanismo. Antropotécnicas en la era digital (Granada: Comares, 2019).

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1561

Publicades

2024-10-29

Com citar

Galparsoro, J. I. (2024). Per a una genealogia de la postveritat: sobre la seva suposada procedència nietzscheana. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 73, 83–103. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1561

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data

Drets d'autor (c) 2024 José Ignacio Galparsoro

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.