L’estètica d’allò quotidià i la construcció del món propi: des de Levinas i Merleau-Ponty

Autors/ores

  • Alfonso Hoyos Morales Universitat Autonoma de Barcelona

Resum

Aquest article té dues intencions: d’una banda, a través de Levinas i Merleau-Ponty, mostrar la rellevància de les eines fenomenològiques en el debat actual de l’estètica d’allò quotidià; d’una altra, defensar la tesi que l’específic de l’estètica d’allò quotidià consisteix a comprendre que la nostra quotidianitat està fundada inherentment en elements estètics que s’integren en la nostra vida de manera irreflexiva. Al seu torn, aquests elements estètics, malgrat la seva irreflexivitat, componen un element essencial en la construcció de la nostra subjectivitat i el nostre món propi. A través de Levinas ens servirem del seu concepte de goig per fundar una ètica d’allò quotidià; a través de Merleau-Ponty acudirem a les seves reflexions sobre la corporalitat per descriure la fenomenologia d’aquesta experiència. La característica proximitat, inatenció i falta de diferenciació analítica de l’estètica d’allò quotidià constituirà, al seu torn, una de les diferències principals amb altres teories estètiques caracteritzades per la contemplació, l’objectualitat i el desinterès.

Paraules clau

estètica quotidiana , goig, quotidianitat, Merleau-Ponty , Levinas, fenomenologia

Referències

BATRES, Ángel (2016). La perspectiva del gozo en la ética de E. Lévinas. [Tesis doctoral] Universidad Complutense de Madrid. Recuperado de https://core.ac.uk/download/pdf/42950083.pdf

BECH, Josep Maria (2005). Merleau-Ponty: Una aproximación a su pensamiento. Barcelona: Anthropos.

BENJAMIN, Walter (2007). Illuminations. Traducción de Harry Zohn. Nueva York: Schocken Books.

BORDIEU, Pierre (1997). Méditations pascaliennes. París: Seuil.

DEWEY, John (1958). Art as Experience. Nueva York: Capricorn Press.

HAAPALA, Arto (2005). «On the Aesthetics of the Everyday: Familiarity, Strangeness, and the Meaning of Place». En: A. LIGHT y J. M. SMITH (eds.). The Aesthetics of Everyday Life. Nueva York: Columbia University Press.

HAAPALA, Arto (2018). «Wonder and the everyday». Journal of Scottish Though Aesthetics, Nature and Religion: Ronald W. Hepburn and his legacy, 10.

HAINIC, Christian (2015). «The Heideggerian Roots of Everyday Aesthetics». Filozofski Vestnik, 36 (1).

HARMAN, Graham (2005). Guerrilla Metaphysics: Phenomenology and the Carpentry of Things. Nueva York: Open Court.

HEIDEGGER, Martin (2009). Ser y tiempo. Traducido por Jorge Eduardo Rivera. Madrid: Trotta.

HIGHMORE, Ben (ed.) (2002). The Everyday Life Reader. Londres: Routledge.

LEDDY, Thomas (2012). The Extraordinary in the Ordinary. Peterborough: Broadview Press.

LEDDY, Thomas (2014). «Heidegger on everyday aesthetics». Aesthetics Today. Recuperado de http://aestheticstoday.blogspot.com/2014/04/heidegger-on-everyday-aesthetics.html [Consulta: 22/06/2021].

LEVINAS, Emmanuel (1983). Le temps et l’autre. París: Quadrige.

LEVINAS, Emmanuel (1990). Totalité et infini: Essais sur l’exteriorité. París: Livre de Poche.

MERLEAU-PONTY, Maurice (1964). Le visible et l’invisible. París: Gallimard.

MERLEAU-PONTY, Maurice (1969). Phénoménologie de la perception. París: Gallimard.

MERLEAU-PONTY, Maurice (2003a). El mundo de la percepción: Siete conferencias. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

MERLEAU-PONTY, Maurice (2003b). L’institution dans l’histoire personnelle et publique. Le problème de la passivité, le sommeil, l’inconscient, la mémoire: Notes de cours au Collège de France (1954-1955). París: Belin.

ORTEGA Y GASSET, José (1958). La deshumanización del arte y otros ensayos de estética. Madrid: Revista de Occidente.

PÉREZ CARREÑO, Francisca (2019). «The aesthetic value of the unnoticed». Paths from the Philosophy of Art to Everyday Aesthetics. Helsinki: Finnish Society for Aesthetics.

PROUST, Marcel (1972). À la recherche du temps perdu, VII: Le temps retrouvé. París: Gallimard.

SAITO, Yuriko (2017). Aesthetics of the Familiar. Oxford: Oxford University Press.

SARTRE, Jean-Paul (1964). Lo Imaginario: psicología fenomenológica de la imaginación. Buenos Aires: Losada.

Biografia de l'autor/a

Alfonso Hoyos Morales, Universitat Autonoma de Barcelona

Alfonso Hoyos Morales és investigador predoctoral en el programa de doctorat d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer els seus estudis de Filosofia entre Sevilla i la Universitat de Barcelona i posteriorment va cursar el màster d’Estudis en Cinema i Audiovisual Contemporanis a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment realitza la seva tesi doctoral sota un contracte FPU (Formació de Professorat Universitari), gràcies al qual imparteix algunes classes d’Estètica i Filosofia de la Imatge i el Cinema a la UAB. La seva tesi doctoral se centra en la revisió estètica i fenomenològica del concepte de «model» de Robert Bresson, cineasta francès.

Publicades

25-10-2022

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.