L’antagonisme «Plató contra Homer» en el «combat contra Plató» de Nietzsche
Resum
A la secció 25 de la dissertació tercera de La genealogia de la moral, en el context de la recerca de «l’antagonista natural de l’ideal ascètic», es descriu l’antagonisme «Plató contra Homer» com «l’antagonisme autèntic i total». Aquest article emmarca aquest antagonisme en el conjunt de l’obra nietzscheana i, després d’analitzar com es planteja en la República de Plató, fa algunes remarques sobre el paper que interpreta en el pensament de l’últim Nietzsche. El seu propòsit és argumentar que la presa en consideració de la interpretació i l’ús que Nietzsche fa de l’antagonisme «Plató contra Homer» permet obtenir una perspectiva hermenèutica des de la qual es poden contemplar aspectes habitualment desatesos de l’antagonisme decisiu, i no menys total, que té com a camp de batalla les últimes obres nietzscheanes: el «combat contra Plató» del mateix Nietzsche, que coincideix amb el seu combat per l’abandonament de la metafísica i l’autosupressió de la moral.
Paraules clau
Nietzsche, Plató, Homer, agon, pia fraus, mentida noble, mite, transvaloracióReferències
ACAMPORA, Christa Davis (2013). Contesting Nietzsche. Chicago: University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226923918.001.0001
AGUSTÍ D’HIPONA (1955). De Civitate Dei. Editat per B. Dombart i A. Kalb. Turnhout: Brepols. Corpus Christianorum. Series Latina, 47, 48.
BROBJER, Thomas H. (2008). Nietzsche’s Philosophical Context: An Intellectual Biography. Urbana: University of Illinois Press. https://doi.org/10.5406/j.ctt1xcr79
BURCKHARDT, Jacob (1898-1902). Griechische Kulturgeschichte. Berlín-Stuttgart: J. Oeri.
FOLEY, Adam (2015). «As Platonic as Zarathustra: Nietzsche and Gustav Teichmüller». Archiv Für Begriffsgeschichte, 57, 217-233.
HOMER (1993). L’Odissea. Traducció en vers de Carles Riba. Nova edició pòstuma amb algunes esmenes. Barcelona: Edicions de la Magrana.
HOMER (2019). Ilíada. Traducció de Montserrat Ros. Estudis introductoris de Jaume Pòrtulas i Francesc J. Cuartero. Barcelona: Adesiara.
KIRKLAND, Paul E. (2020). «Nietzsche, Agonistic Politics, and Spiritual Enmity». Political Research Quarterly, 73 (1), 3-14. https://doi.org/10.1177/1065912919868772
OWEN, David (1995). Nietzsche, Politics and Modernity: A Critique of Liberal Reason. Londres: Thousand Oaks.
OWEN, David (2013). «Nietzsche’s Freedom: The Art of Agonic Perfectionism». A: ANSELL-PEARSON, Keith. Nietzsche and Political Thought. Londres: Bloomsbury, 71-82.
PLATÓ (1989). La República. Editat i traduït per Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 258, 263, 273.
ROSEN, Stanley (1995). The Mask of the Enlightenment: Nietzsche’s Zarathustra. Cambridge: Cambridge University Press.
SCHOFIELD, Malcolm (2007). «The Noble Lie». A: FERRARI, G. (ed.). The Cambridge Companion to Plato’s Republic. Cambridge: Cambridge University Press, 138-164. https://doi.org/10.1017/CCOL0521839637.006
STRAUSS, Leo (1973). «Note on the Plan of Nietzsche’s “Beyond Good and Evil”». Interpretation, 3 (2-3).
TEICHMÜLLER, Gustav (1882). Die wirkliche und die Scheinbare Welt: Neue Grundlagung der Metaphysik. Breslau: Verlag von Wilhelm Koebuer.
TUNCEL, Yunus (2013). Agon in Nietzsche. Milwaukee: Marquette University Press.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Josep Maria Ruiz Simon
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
