L’actualització poètica i política de Nietzsche en la rebel·lia tràgica de Camus

Autors/ores

  • Jesús Conill Universitat de València

Resum

L’article exposa la innovadora visió de la rebel·lia que aporta Camus inspirant-se en Nietzsche i en alguns mites de la cultura grega. Se centra especialment en L’home rebel i El mite de Sísif, que constitueix el seu punt de partida, en la mesura en què la rebel·lia és el camí per sortir del món tancat que genera el «sentiment de l’absurd». En el peculiar pensament de Camus s’entremesclen literatura i filosofia conformant una filosofia poètica com la de Nietzsche. I la interpretació més adequada de les seves figures literàries de la rebel·lia és la que connecta amb el sentit nietzscheà d’allò tràgic. La rebel·lia en l’obra de Camus ofereix un ordre de sentit favorable a la vida enmig del caos, la qual cosa la vincula a la posició de Nietzsche en situar-se «més enllà del nihilisme» passiu, que és el que produeix la vivència de l’absurd i la tendència destructiva de la vida. El «renaixement» que suposa el sentit moral de la rebel·lia en Camus el separa de la filosofia existencialista.

Paraules clau

experiència, llibertat, absurd, nihilisme, ètica, suïcidi, sentit, ideologia, existencialisme, vida

Referències

CAMUS, Albert (1947/1962). «Les archives de la peste». Publicado en abril de 1947 con este título. En: Théâtre, Récits, Nouvelles. París: Éditions Gallimard, 1962. Bibliothèque de la Pléiade.

CAMUS, Albert (1962). Carnets I: Cahier III, avril 1939-février 1942. París: Éditions Gallimard.

CAMUS, Albert (1965a). Le Mythe de Sisyphe. París: Éditions Gallimard. Folio. Essais, 12.

CAMUS, Albert (1965b). L’Homme révolté. París: Éditions Gallimard. Folio. Essais, 15.

CAMUS, Albert (1982). El hombre rebelde. Madrid: Alianza-Losada.

CAMUS, Albert (1989). Carnets III: Cahier VIII, août 1954-julliet 1958. París: Éditions Gallimard.

CAMUS, Albert (1994). Le premier homme [novela póstuma]. París: Éditions Gallimard. Cahiers Albert Camus, 7.

CAMUS, Albert (1996). Obras. Edición de José M.ª Guelbenzu. Madrid: Alianza.

CAMUS, Albert (2008). «L’Avenir de la civilisation européenne». En: Articles, préfaces, conférences (1949-1956). Oeuvres Completes, III. París: Éditions Gallimard. Bibliothèque de la Pléiade.

CAMUS, Albert (2020). «Exhortación a los médicos de la peste». El País Semanal (8 de mayo), 20-23.

CONILL, Jesús (1997). El poder de la mentira. Nietzsche y la política de la transvaloración. Madrid: Tecnos. Epílogo (2ª edición).

CONILL, Jesús (2018). «Die Poetisierung der Zeichen aus der Leiblichkeit». In: Ulrich DIRKS y Astrid WAGNER (Hrsg.). Abel im Dialog. Perspektiven der Zeichen- und Interpretationsphilosophie. Berlín / Nueva York: de Gruyter, Bd. I, 375-397.

CONILL, Jesús (2019). Intimidad corporal y persona humana. De Nietzsche a Ortega y Zubiri. Madrid: Tecnos.

CONILL, Jesús (2021). Nietzsche frente a Habermas. Genealogías de la razón. Madrid: Tecnos.

CORTINA, Adela (1986). «Razón pura y mundo de la vida: La teleología moral kantiana». Pensamiento, 42, 181-192.

CUQUERELLA, Inmaculada (2006). La superación del nihilismo en la obra de Albert Camus. Tesis doctoral. Universidad de Valencia.

CUQUERELLA, Inmaculada (2014). «Meursault o el martirio de un asesino». Scientia Helmantica, 3, 130-154.

D’IORIO, Paolo (1995). La línea e il circolo: Cosmologia e filosofía dell’eterno ritorno in Nietzsche. Génova: Pantograf.

FERNÁNDEZ BUEY, Francisco (2012). «Sobre la recepción de A. Camus en España». En: RUFAT, Hélène (ed.). Albert Camus. Pour l’Espagne: Discours de liberté. Barcelona: PPU.

FIROUD, Marc (2011). «Albert Camus, lector de José Ortega y Gasset». Revista de Estudios Orteguianos, 23, 63-82.

FORNARI, Maria Cristina (2016). Nietzsche y el evolucionismo. Córdoba (Argentina): Editorial Brujas.

GARCÍA-GRANERO, Marina (2020). «La raza como problema filosófico en los escritos de Nietzsche». Revista Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, 37 (1), 73-84.

GAY-CROSIER, Raymond (1995). «Albert Camus: Pour une culture européenne sans européisme». Orbis Litterarum. Copenhague-Oxford, 50 (5), 304-319.

GERHARDT, Volker (1992). Friedrich Nietzsche. Múnich: Beck.

GORI, Pietro y STELLINO, Paolo (2015). «Los dueños de la tierra, los legisladores del futuro: Los buenos europeos de Nietzsche y la renovación cultural de Europa». Estudios Nietzsche, 15, 45-61.

GRONDIN, Jean (2005). Del sentido de la vida. Barcelona: Herder.

HERRERA, Alberto (2021). Lo desgarrado en la obra de Albert Camus. Tesis doctoral. Barcelona: Universidad Pompeu Fabra.

IRÍZAR, Mikel y HERRERA, Alberto (2014). «Albert Camus: Inactual, actual e intempestivo». Scientia Helmantica, 3, 6-24.

KANT, Immanuel (1968). Kritik der Urtheilskraft. Berlín: Walter de Gruyter. Akademie Textausgabe, V.

KANT, Immanuel (1981). Crítica del Juicio. Madrid: Espasa-Calpe.

KANT, Immanuel (1989). Metafísica de las costumbres. Tecnos: Madrid.

KOESTLER, Arthur (1947). El cero y el infinito. Barcelona: Destino.

LAÍN ENTRALGO, Pedro (1984). La espera y la esperanza. 2.ª ed. Madrid: Alianza.

LÓPEZ ARANGUREN, José Luis (1994). «Contralectura del catolicismo». En: Obras completas, vol. 1. Madrid: Trotta.

LOTTMAN, Herbert (2013). Albert Camus. París: Le Cherche Midi.

MARTÍNEZ, José Luis (2013). «Albert Camus: La rebeldía contra la Historia». Polémica. Recuperado de https://revistapolemica.org/2013/09/12/ [Consulta: 22/06/2019].

MEDINA, Ángel (2014). «El tránsito a la rebeldía en la obra de Camus». Revista Nada. Recuperado de https://revistanada.com/2014/07/14. [Consulta: 22/06/2019]

MOELLER, Charles (1961). Literatura del siglo XX y cristianismo. 4.ª ed. Madrid: Gredos.

MOREY, Miguel (1965). «Sobre el suicidio lógico». Scientia Helmantica, 3 (2014), 57-70.

NIETZSCHE, Friedrich (1999a). Menschliches, Allzumenschliches: Kritische Studienausgabe (KSA). Editado por G. Colli y M. Montinari. Berlín: De Gruyter, Bd. 2.

NIETZSCHE, Friedrich (1999b). Die fröhliche Wissenschaft: Kritische Studienausgabe (KSA). Editado por G. Colli y M. Montinari. Berlín: De Gruyter, Bd. 3.

NIETZSCHE, Friedrich (1999c). Jenseits von Gut und Böse: Kritische Studienausgabe (KSA). Editado por G. Colli y M. Montinari. Berlín: De Gruyter, Bd. 5.

NIETZSCHE, Friedrich (1999d). Zur Genealogie der Moral: Kritische Studienausgabe (KSA). Editado por G. Colli y M. Montinari. Berlín: De Gruyter, Bd. 5.

NIETZSCHE, Friedrich (1999e). Nachgelassene Fragmente: Kritische Studienausgabe (KSA). Editado por G. Colli y M. Montinari. Berlín: De Gruyter, Bd. 7, 29 [87].

NIETZSCHE, Friedrich (1999f). Nachgelassene Fragmente: Kritische Studienausgabe (KSA). Editado por G. Colli y M. Montinari. Berlín: De Gruyter, Bd. 8, 3 [63].

NIETZSCHE, Friedrich (1999g). Kommentar zu Bd. 2: Kritische Studienausgabe (KSA). Editado por G. Colli y M. Montinari. Berlín: De Gruyter, Bd. 14.

ORTEGA Y GASSET, José (2005a). «Prólogo para franceses» (1937). Obras completas, IV. Madrid: Taurus.

ORTEGA Y GASSET, José (2005b). «La rebelión de las masas» (1930). Obras completas, IV. Madrid: Taurus.

ORTEGA Y GASSET, José (2008a). «Meditación de nuestro tiempo: Introducción al presente» (1928). Obras completas, VIII. Madrid: Taurus.

ORTEGA Y GASSET, José (2008b). «¿Qué es filosofía?» (1929). Obras completas, VIII. Madrid: Taurus.

ORTEGA Y GASSET, José (2008c). «El hombre y su circunstancia» (1931). Obras completas, VIII. Madrid: Taurus.

ORTEGA Y GASSET, José (2009). «El hombre y la gente: Curso de 1939-1940». Obras completas, IX. Madrid: Taurus.

OTTMANN, Henning (1999). Philosophie und Politik bei Nietzsche. 2.ª ed. Berlín: De Gruyter.

SÁNCHEZ, Sergio (2018). Borges lector de Nietzsche y Carlyle. Córdoba (Argentina): Universidad Nacional de Córdoba.

SÁNCHEZ-MECA, Diego (2004). El nihilismo. Madrid: Síntesis.

UNAMUNO, Miguel de (1913). Del sentimiento trágico de la vida. 12.ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1971.

VARGAS LLOSA, Mario (2018). La llamada de la tribu. Madrid: Alfaguara.

VERBENAS, Ulises (2015). «Albert Camus y la contradicción del pensamiento Rebelde». Periódico Anarquista: La Boina, publicado en Revista de Pensamiento Anarquista Erosión, 5 (primavera). Recuperado de https://periodicolaboina.wordpress.com/2017/10/29/albert-camus-y-el-pensamiento-rebelde/ [Consulta: 22/06/2019].

VEZIN, François (2014). «Albert Camus, René Char, Martin Heidegger». Scientia Helmantica, 3. Versión original en francés: Présence d’Albert Camus, 2, 2011.

WEYEMBERGH, Maurice (2014). «¿Camus filósofo?». Scientia Helmantica, 3, 39-55. Versión original en francés: «Camus philosophe?». En: Albert Camus ou la mémoire des origines. París / Bruselas: De Boeck, 1998.

ZÁRATE, María (1994). «El superhombre y el primer hombre». Taula, 21-22, 101-106.

ZÁRATE, María (1998). «La rebeldía mítica de Albert Camus». Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, 15, 63-76.

Biografia de l'autor/a

Jesús Conill, Universitat de València

Jesús Conill és professor de Filosofia Moral i Política a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València (Espanya). Ha realitzat estades de recerca a les universitats de Munic, Bonn, Frankfurt del Main, St. Gallen i Notre Dame. És membre del Seminari de Recerca a la Fundació Xavier Zubiri i de la Fundació Étnor. És autor de nombrosos articles sobre les principals tendències de la filosofia contemporània, especialment d’hermenèutica i ètica, i dels llibres següents: El crespúsculo de la metafísica (1988), El enigma del animal fantástico (1991), El poder de la mentira (1997), Horizontes de economía ética (2014), Ética hermenéutica (2006), Intimidad corporal y persona humana (2019) i Nietzsche frente a Habermas. Genealogías de la razón (2021).

Publicades

04-04-2022

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.