El fonament filosòfic del catarisme. A propòsit d’un llibre recent

Autors/ores

  • Jaume Mensa i Valls Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

El catarisme és un fenomen plural, amb unes característiques específiques ben definides. Fins al segle XX aquest moviment espiritual era conegut per les informacions que n’ofereixen els seus perseguidors. Gràcies a troballes de nous còdexs amb obres càtares i als registres inquisitorials, ha estat possible conèixer el seu pensament. Aquesta nota és dedicada a presentar els aspectes més filosòfics del pensament càtar a partir d’un llibre recent de Sergi Grau: dualisme ontològic, doble creació, antropologia tridimensional, negació del lliure albir.

Paraules clau

catarisme, dualisme ontològic, gnosticisme, maniqueisme

Referències

ALANUS DE INSULIS (1976). «De fide catholica contra hereticos». A: Migne, Jean Paul. Patrologiae cursus completus. Series latina. Vol. 210. Turnhout: Brepols.

BRENON, Anne (1998). El veritable rostre dels càtars: Creences i estil de vida. Traducció de M. Santandreu. Lleida: Pagès Editors; Barcelona: Edicions Proa. 416 p. La primera edició de l’original francés, Le vrai visage du catharisme, fou publicat a Portet-sur-Garonne: Éditions Loubatières, l’any 1988.

— (2000). Les archipels cathares: Dissidence dans l’Europe médiévale. Cahors: Dire Éditions. 410 p.

DALMAU, Antoni (2005). Els càtars. Barcelona: UOC. 101 p.

DIAGO HERNANDO, Máximo (2013). Anuario de Estudios Medievales, 43/1, 427-430 [recensió de Grau (2012a)].

DONDAINE, Antoine (1939). Un traité néo-manichéen du xiiie siècle: Le «Liber duobus principiis» suivi d’un fragment de Rituel cathare. Roma: Istituto Storico Domenicano S. Sabina. 172 p.

DUVERNOY, Jean (1965). Le registre d’inquisition de Jacques Fournier, évêque de Pamiers (1318-1325). 3 vol. Tolosa de Llenguadoc: Privat.

— (1975). «Une controverse su l’origine du mot “Cathares”: “Cathares” ou “Ketter”?», Annales du Midi, 87/123, 341-345. El legado secreto de los cátaros [«El libro de los dos principios», «Tratado cátaro», «Ritual occitano», «Comentario al Padre nuestro»], 1997. Edició de Francesco Zambón. Traducció de César Palma. Madrid: Siruela. 228 p.

GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (2012). ABC Cultural, 20, 19 de maig [recensió de Grau (2012a)].

GASCÓN CHOPO, Carles (2013). Mélanges de la Casa de Velázquez [en línia], 43/1. http://mcv.revues.org/5032) [Consulta: 17 de juliol de 2013] [recensió de Grau (2012a)].

GRAU, Sergi (2009). «Durand de Huesca y la lucha contra el catarismo en la Corona de Aragón». Anuario de Estudios Medievales, 39/1, 3-25. http://dx.doi.org/10.3989/aem.2009.v39.i1.95

— (2009-2010). «Historiografía del catarismo en Cataluña: Estudios y documentos (siglo XIII)». Acta Historica et Archeologica Mediaevalia, 30, 375-408.

— (2012a). Cátaros e Inquisición en los reinos hispánicos (siglos XII-XIV). Madrid: Cátedra. 471 p.

— (2012b). «Una breve disertación sobre los valdenses de Josep Mercader (1742)». Hispania Sacra [en línia], 129, 279-307. http://dx.doi.org/10.3989/hs.2012.010

— (2013). «La memòria de l’heretgia càtara i valdesa a la Corona d’Aragó durant el segle XVI». Revista Catalana de Teologia, 38, 919-943.

— (2014a). «Els càtars i els inicis de la inquisició a Catalunya», Josep Serrano (ed.), Els càtars, una ruta a Catalunya. En el VIII centenari de la batalla de Muret 1213-2013. Caseres: Ajuntament de Caseres 2014, 39-51.

— (2014b). «La législation contre l’hérésie dans la Couronne d’Aragon au temps du roi Pierre II d’Aragon». Le Temps de la Bataille de Muret (12 septembre 1213). Actes du 61e congrès de la Fédération historique de Midi-Pyrénées, Muret 13-15 septembre 2013. Ed. J. Le Pottier, J. Poumarède, C. Marquez et R. Souriac. Muret: Société d’Études de Comminges 2014, 219-230.

— (2014c). «Ramon de Penyafort i el procediment inquisitorial contra els heretges». Revista de Dret Històric Català, 13, 143-176.

— (en premsa). «“Lo pus franch rey” Pere el Catòlic i la qüestió de l’heretgia a Catalunya (1196-1213)». Analecta Sacra Tarraconensia.

GRAU, S.; BERGA, E. (en premsa 2015). L’herètica pravitat a la Corona d’Aragó: Documents sobre càtars, valdesos i altres heretges (1155-1324). Barcelona: Fundació Noguera.

JIMÉNEZ, Pilar (2003). «Le catharisme: une origine orientale à deux tendances?». Slavica Occitana, 16, 207-227.

MIGNE, Jean Paul (21976). Patrologiae cursus completus: Series latina. Vol. 210. Turnhout: Brepols.

MITRE, Emilio (2012). La Aventura de la Historia, 165, 68 [recensió de Grau (2012a)].

NELLI, René (1964). Le phénomène cathare: Perspectives philosophiques, morales et iconographiques. Tolosa de Llenguadoc: Privat, PUF. 194 p.

— (1978). La philosophie du catharisme: Le dualisme radical au XIIIe siècle. París: Payot. 202 p.

ORÍGENES (1988). Tractat sobre els principis. Edició i traducció de J. Rius-Camps. Barcelona: Laia. 438 p. Textos Filosòfics, 49.

RAMIS, Rafael (2014). Hispania Sacra 44/133, 397-401 [recensió de Grau (2012a)].

SANJEK, Franjo (1974). «Raynerius Sacconi O. P., Summa de Catharis». Archivum Fratrum Praedicatorum, 44, 31-60.

WUNDERLI, Peter (ed.) (2009-2010). Le Nouveau Testament de Lyon (ms. Bibliothèque de la ville A.I.54/Palais des Arts 36). 2 vol. Tübingen-Basel: A. Franckle.

Publicades

02-03-2015

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.