La aporia de la democràcia per venir i la reafirmació de la filosofia
Resum
Aquest escrit presenta la relació entre democràcia, entesa com a referent de futur ila filosofia com anelante d'aquest futur per venir. Derrida, que va tenir part fonamentalen la concepció de la institució cosmopolita de la filosofia, va veure com aquella, la democràcia, no seria possible sense aquesta, la filosofia.Paraules clau
democràcia, aporia, institució filosòfica.Referències
Badiou, A. (2007). Logiques du monde. París: Seuil.
Cornu, L. (2005). «Instituciones, pasajes, traspasos». En: Skliar, C. y Frigerio, G. (comps.),Huellas de Derrida. Ensayos pedagógicos no solictados. Buenos Aires: Ed. del Estante.
De Peretti, C. y Vidarte, P. (2004) «L’auto-délimitation déconstrctive : la démocratie indéconstructible?», La démocratie à venir. Autour de Jacques Derrida. París: Galilee.
Derrida, J. (1983). «Lettre préface: les antinomies de la discipline philosophique». En: La grève des philosophes. París: Osiris.
Derrida, J. (1993). L’Autre Collage. Rue Descartes. París, 1993.
Derrida, J. (1994). Force de loi. París: Galilée.
Derrida, J. (2002). «Politics and Friendship», Jacques Derrida, negociations, Intrepretations, and interviews. Stanford: University Press.
Derrida, J. (2003). Voyous. París: Galilée.
Derrida, J. y Nancy, J.-L. (2004). Ouverture. Rue Descartes, 45, septiembre.
Derrida, J. (2007). Pardoner: l’impardonable et l’imprescriptible. París: l’Herne, 2005.
Douailler, S. y Vermeren, P. (1989). « L’institucionalisation de la philosophie en France au XIXe siècle ». En: Encyclopédie Philosophique Universelle. París: PUF.
Douailler, S. y Vermeren, P. (1997). « L’ouvre à sa place de professeur de philosophie? Jules Lagneau au terme d’un siècle d’institunaliasation de l’énseignement philosophique ». En Lagneau, J., Cours intégral 1886-1887, tomo III, CNDP.
Douailler, S. (2006). Le philosophe et le grand nombre. Politiques du texte en fuite. Lión: Horlieu.
Ferrari, J. (1983). Les Philosophes salariés. París: Payot.
Foucacault, M. (1970). «Le piège de Vincennes», Le Nouvel Observateur, 274.
Guilloux, L. (2007). Le sang noir. París: Gallimard.
Navet, G. (2000). Le personage du philosophe dans le roman. París: l’Harmattan.
Passuier, R. (2004) Hantés?, Labyrintes, 17.
Ramond, Ch. (2001). Le vocabulaire de Derrida. París: Ellipses.
Thorsteinson, B.(2007). La question de la justice chez Jacques Derrida. París: l’Harmattan.
Vermeren, P. (1995) Victor Cousin, le jeu de la philosophie et de l’État. París: l’Harmattan.
Vermeren, P. (2000). Amadeo Jacques, el sueño republicano de la filosofía. Buenos Aires: Colihue.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2012 Patrice Vermeren
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
