Democràcia i messianicitat: consideracions al voltant de la política en el pensament de Derrida
Resum
L'objectiu d'aquest treball és demostrar que allò que vincula la deconstrucció amb el polític és la idea d'esdeveniment i, en concret, la fe en l'esdeveniment. El messiànic consisteix en aquesta fe en l'esdeveniment que Derrida recupera de Marx. Per demostrar aquesta tesi procediré, en primer lloc, a distingir la idea de messianicitat de la idea reguladora kantiana, en segon lloc, s'analitzarà el concepte de creença que, segons Derrida, ha d'habitar el concepte mateix de democràcia, i finalment es mostrarà com aquest element fiduciari de la deconstrucció desborda l'àmbit del que és ètic per obrir una concepció de la política vinculada a la religió.Paraules clau
deconstrucció, messianicitat, fe esdeveniment, democràcia, idea reguladoraReferències
Campillo, A. (1995). «Foucault y Derrida: historia de un debate sobre la historia», Daimon. Revista de Filosofía, 11, pp. 59-82.
Derrida, J. (1967a). «Cogito et histoire de la folie». En: L’Écriture et la différance. París: Minuit.
Derrida, J. (1967b). De la grammatologie. París: Minuit,
Derrida, J. (1972). «Signature, événement, contexte».En: Marges - De la philosophie. París: Minuit.
Derrida, J. (1992). Al otro cabo. La democracia para otro día. Barcelona: Serval.
Derrida, J. (1993). Sauf le nom. París: Galilée.
Derrida, J. (1998a). Políticas de la amistad. Madrid: Trotta.
Derrida, J. (1998b) Adiós a Emmanuel Lévinas. Palabra de acogida. Madrid: Trotta.
Derrida, J. (1999). «Hospitality, Justice and Responsability. A dialogue with Jacques Derrida». En: Kearney, R. y Dooley, M. (ed.). Questioning Ethics. Contemporary Debates in Philosophy.
Nueva York: Routledge.
Derrida, J. (2000). Dar la muerte. Barcelona: Paidós.
Derrida, J. (2002). «Politics and Friendship», en Rottenberg, E. (ed.). Jacques Derrida. Negotiations. Interventions and Interviews. Stanford University Press.
Derrida, J. (2003a). Espectros de Marx. El estado de la deuda, el trabajo del duelo y la nueva internacional. Madrid: Trotta.
Derrida, J. (2003b). «Alguien se adelanta y dice». En: Peretti, Cristina (Ed.). Espectografías (desde Marx y Derrida). Madrid: Trotta.
Derrida, J. (2003c). «Fe y saber». En: El siglo y el perdón seguido de Fe y saber. Buenos Aires: Ediciones de la Flor.
Derrida, J. (2005). «El mundo de las luces por venir». En: Canallas. Dos ensa-yos sobre la razón. Madrid: Trotta.
Derrida, J. (2006). No escribo sin luz artificial. Madrid: Cuatro ediciones.
Derrida, J. (2008). Fuerza de ley. El Fundamento místico de la autoridad. Madrid: Tecnos.
Foucault, M. (1971). L’ordre du discours. Leçon inaugurale au Collège de Frnace prononcée le 2 décembre 1970. París: Gallimard.
Foucault, M. (1976). «Mi cuerpo, ese papel, ese fuego», en Historia de la locura, II. México: F.C.E..
Habermas, J. (1989). El discurso filosófico de la modernidad. Madrid: Taurus.
Kant, I. (1987). Ideas para una historia universal en clave cosmopolita. Madrid: Tecnos.
Kierkegaard, S. (1965). Las obras del amor. Madrid: Guadarrama.
Levinas, E. (1978). Autrement qu’être ou au-delà de l’essence. París: Martinus Nijhoff.
Levinas, E. (1993) Entre nosotros. Ensayos para pensar en otro. Valencia: Pre-Textos.
Löwith, K. (1968). El sentido de la historia. Madrid: Aguilar.
Malabou, C. (1999). «¿Cómo no derivar? Creencia y denegación en Jacques Derrida». Daimon. Revista de Filosofía, 19, pp. 79-88.
Nancy, J.L. (1983). La communauté désoeuvrée. París: Christian Bourgois, 1990 y Blanchot, M. La communauté inavouable. París: Minuit.
de Peretti, C. y Vidarte, P. (2004). «L’auto-délimitation déconstructive: La démocratie indéconstruible?», en La démocratie à venir. Autour de Jacques Derrida. París: Galilée.
Sands, D. (2008). «Thinking through différance: Derrida, Zizek and religious engagement». Textual Practice, 22(3), pp. 529-546.
Zizek, S. (1999). The Ticklish Subject.The absent centre of political ontology. Londres: Verso.
Zizek, S. (2002). El frágil absoluto o ¿por qué vale la pena luchar por el legado cristiano?. Valencia: Pre-Textos.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2012 Laura Llevadot
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
