Els dilemes històrics de la democràcia i la seva rellevància contemporània per a la ciutadania

Autors/ores

  • Étienne Balibar University of California, Irvine

Resum

Aquest assaig analitza la relació dialèctica entre els conceptes de democràcia i de ciutadania a la llum dels debats actuals , en els quals es combinen una transformació de la tradició filosòfica i una avaluació de les situacions en què es qüestiona la distinció jurídica entre el «ciutadà» i el «nacional» . A partir de consideracions sobre les tensions semàntiques de les categories gregues i llatines (politeia, demokratia, isonomia , ius civitatis), s'analitzen les apories de la democràcia, entesa com a model o ideologia, que filòsofs com Jacques Rancière i Hannah Arendt ens permeten superar mitjançant la definició de la democràcia com un procés d'insurrecció permanent «anti-oligàrquic» en lloc d'un règim estable. No és la propagació de la democràcia, per tant, el que constitueix l'objecte primordial de la teoria política, sinó la democratització de la democràcia, de si mateixa, especialment en la forma d'eliminació de l'exclusió interna. Aquesta teoria s'il·lustra i es perfecciona encara més en referir-se als debats sobre la discriminació de classe i raça, les lluites violentes a la recerca del reconeixement que afecten les institucions republicanes, les formes de ciutadania nòmades o diaspòriques, i la relació entre drets socials i polítics .

Paraules clau

fronteres, ciutadania, comunitat, democràcia, emigrants, sobirania

Referències

Agamben, G. (2002). Remnants of Auschwitz: The witness and the archive. Brooklyn: Zone Books.

Arendt, H. (1973). The origins of totalitarianism. San Diego: Harvest Books.

Arendt, H. (2006). On revolution. Londres: Penguin Classics.

Aristotle (1957). Aristotelis politica, recognovit brevique adnotatione critica instruxit W.D. Ross. Oxford: Oxford University Press.

Aron, R. (1972). «Pensée sociologique et droits de l’homme». En: Etudes politiques. París: Gallimard.

Balibar, E. (1994). «Rights of man and rights of the citizen: The modern dialectic of equality and freedom». En: Masses, classes, ideas: Politics and philosophy before and after Marx. Nueva York: Routledge.

Balibar, E. (2003). L’Europe, l’Amérique, la guerre. Réflexions sur la médiation européenne. París: Editions La Découverte.

Balibar, E. (2006). Strangers as enemies: Further reflections on the aporias of transnational citizenship. Globalization Working Papers 06/04, Working Papers Series, Institute on Globalization and the Human Condition, McMaster University, Hamilton, Ontario.

Balibar, E. (2007a). «Uprisings in the banlieues». Constellations (14) 1.

Balibar, E. (2007b). «(De)constructing the human as human institution: A reflection on the coherence of Hannah Arendts practical philosophy». Social Research, 74 (3).

Benhabib, S. (2004). The rights of others: Aliens, residents, and citizens. Cambridge: Cambridge University Press.

Benveniste, E. (1974). Deux modèles linguistiques de la citée. In Problèmes de linguistique générale, vol. 2. París: Gallimard.

Berlin, I. (1980). Concepts and categories: Philosophical essays. Oxford: Oxford University Press.

Caloz-Tschopp, M.-C. (2000). Les sans-état dans la philosophie de Hannah Arendt. Les humains superflus, le droit davoir des droits et la citoyenneté. Lausana: Payot.

Canfora, L. (2006). Democracy in Europe: A history of an ideology. Trans. S. Jones. Oxford: Blackwell.

Carens, J.H. (1987). «Aliens and citizens: The case for open borders». Review of Politics, 49 (2).

Castel, R. (2003). L’insécurité sociale. Qu’est-ce qu’être protégé? París: Editions du Seuil.

Castel, R. ( (2007). La discrimination négative : citoyens ou indigènes ? París: Editions du Seuil.

Cicero, M. T.([1928] 1994). De re publica; De legibus. Cambridge, Mass.: Harvard University Press (with an English translation by C.W. Keyes).

Dal Lago, A. y Mezzadra, S. (2002). «I confini impensati dellEuropa». En: Europa politica. Ragioni di una necessità. Friese, H.; Negri, A. y Wagner, P. (eds.). Roma: Manifestolibri.

Deleuze, G. (1985). Cinéma 2. Limage-temps. París: Editions de Minuit.

Deleuze, G. (1990). Post-Scriptum sur les sociétés de contrôle en Pourparlers. París: Editions de Minuit.

Fraisee, G. (1995). Muse de la raison. La démocratie exclusive et la différence des sexes. Aix-en-Provence: Editions Alinéa.

Hegel, G.W.F. ([1920] 1967). The philosophy of right. Trans. T.M. Knox. Oxford: Oxford University Press.

Lefort, C. (1981). L’invention démocratique. Les limites de la domination totalitaire. París: Editions Fayard.

Macpherson, C.B. (1973). Democratic theory: Essays in retrieval. Oxford: Oxford University Press.

Marshall, T. ([1950] 1992). Citizenship and social class. Londres: Pluto.

Marx, K. ([1843] 1970). Critique of Hegels Philosophy of right. O'Malley, J. (ed.). Cambridge: Cambridge University Press.

Mezzadra, S. (2004). «Citizenship in motion». Makeworlds Paper 4. http://www.makeworlds. org/node/92.

Mezzadra, S.(2006). Diritto di fuga. Migrazioni, cittadinanza, globalizzazione. Verona: Ombre corte.

Mouffe, C. (2005). On the political. Nueva York: Routledge.

Nicolet, C. (1976). Le métier de citoyen dans la Rome républicaine. París: Gallimard.

Rancière, J. (2007). Hatred of democracy. Trans. S. Corcoran. Londres: Verso.

Rawls, J. ([1971] 1999). A theory of justice. New rev. ed. Cambridge, Mass.: Harvard University Press.

Rigo, E. (2006). Europa di confine. Trasformazioni della cittadinanza nellUnione allargata. Roma: Meltemi editore.

Rousseau, J.-J. ([1761] 1971). Discourse upon the origins and foundations of inequality among mankind. Anonymously translated English publication. Filadelfia: Burt Franklin.

Saint-Just (1968). «Fragment sur les institutions républicaines». En: Oeuvres choisies. París: Gallimard.

Sassoon, D. (1996). One hundred years of socialism: The West European left in the twentieth century. Nueva York: The New Press.

Sen, A. (2003). «Democracy as a universal value». The New Republic, 6 October.

Sen, A. (2005). La démocratie des autres. Pourquoi la liberté nest pas une invention de l’Occident. París: Editions Payot.

Smith, R.M. (1999). Civic ideals: Conflicting visions of citizenship in U.S. history. New Haven, Conn.: Yale University Press.

Spinoza, B. ([1676] 2007). Theologico-political treatise. Cambridge: Cambridge University Press.

Van Gunsteren, H. (1998). A theory of citizenship: Organizing plurality in contemporary democracies. Boulder, Colo.: Westview.

Wacquant, L. (2006). Parias urbains: Ghetto, banlieues,/état. París: La Découverte.

Wolf, F.-O. y Benn, T. (2000). «The Levellers and the English democratic tradition». Spokesman Pamphlet, 92. Nottingham: Spokesman.

Publicades

2012-01-10

Com citar

Balibar, Étienne. (2012). Els dilemes històrics de la democràcia i la seva rellevància contemporània per a la ciutadania. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 48, 9–29. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar/v48n0.125

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.