Democràcia insurgent i Institució
Resum
En aquest article es planteja la viabilitat d'una forma de democràcia que es troba apartada de les grans corrents de referència, com són la democràcia representativa i les seves variants discursives, deliberatives o participatives, o el recurs a la crítica de la pròpia democràcia. El text en qüestió planteja, a més de la possibilitat d'aquesta opció, la seva realització mitjançant la repolitització de la societat civil, i la seva institucionalització. Per a fer-ho pren elements tant de la tradició escrita com dels grans esdeveniments revolucionaris de l'època contemporània.Paraules clau
democràcia, Estat, societat civil, institucióReferències
Abensour, M. (2007). Por una filosofía política crítica. Ensayos. Barcelona: Anthropos.
Clastres, P. (1974). La société contre l’État. París: Les Éditions de Minuit.
Deleuze, G. (1953). Instincs et Institutions. París: Hachette.
Gurvitch, G. (1932). L’idée du droit social. París: Recueil Sirey.
Hegel, G.W.F. (1975). La société bourgeoise. París: Maspero.
Hegel, G.W.F. (2000). Rasgos fundamentales de la filosofía del derecho. Madrid: Biblioteca Nueva.
Loraux, N. (1997) «Répolitiser la cité». En: La Cité divisée. París: Payot.
Marx, K. (2002). La lutte d classes en France, 1848-1850. París: Gallimard.
Merleau-Ponty, M. (1968). Résumés de cours. Collège de France 1952-1960. París: Gallimard.
Rancière, J. (1995). La Mésentente, Politique et philosophie. París: Galilée.
Rancière, J. (1998). Aux bords du politique. París: La Fabrique.
Saint-Just (2004). Oeuvres complètes. París: Gallimard.
Schürmann, R. (1982). Le principe d’anarchie. Heidegger et la question de l’agir. París: Seuil.
Tonnesson, K.D. (1959). La Défaite des sans-coulottes. Clavreuil: Presses Universitaires de Oslo.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2012 Miguel Abensour
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
