¿Construcció de la realitat o sorgiment condicionat?: De la psicoteràpia científica a l'atenció responsable
Resum
L'expressió postmodernitat s'ha fet un lloc en el vocabulari quotidià i especialitzat. Nosaltres l'entenem com la nova mentalitat que sorgeix de la crítica de la modernitat. Aquesta transformació, que es ve produint des de la segona meitat del segle XX, soscava el principal mite del món modern, la possibilitat de conèixer la veritat objectiva i estable , llegiu independent i permanent. El canvi està afectant a totes les àrees del coneixement humà, des de la filosofia fins a la física, així com a les pràctiques i experiències dels éssers humans. Podem situar els seus orígens en les teories autodenominades crítiques començant pel marxisme o l'existencialisme i en els seus desenvolupaments posteriors com l'hermenèutica, l'interaccionisme simbòlic, el postestructuralisme, l'etnometodologia, el deconstruccionisme i altres. En aquest article volem rescatar una de les idees fortes d'aquest canvi de mentalitat, la idea de la «construcció de la realitat», i confrontar- amb el «sorgiment condicionat» (paticcasamuppada) propi del Dhamma, sistema d'alliberament del sofriment sintetitzat per Budha. Ens interessa com es dóna aquesta relació en l'àmbit concret de la psicoteràpia o en el més ampli d'una psicologia integral. Per a això, primer, indaguem com el constructivisme ha arribat a fer-se un espai en el món científic, després, abordarem les característiques constructivistes de l'Dhamma.Paraules clau
atenció plena, budisme, constructivisme, postmodernitat, psicoteràpiaReferències
Alvear, D. (2009). Psicología del Desierto. Aproximación psicopersonológica al movimiento subcultural de los Padres del Desierto. Madrid: Mandala.
Arnau, J. (2006). Antropología del budismo. Barcelona: Kairós.
Bateson, G. (1972). Steps to an Ecology of Mind: Collected Essays in Anthropology, Psychiatry, Evolution, and Epistemology. University Of Chicago Press.
— (1993). Una unidad sagrada. Pasos ulteriores hacia una ecología de la mente. Edición de Rodney E. Donaldson. Barcelona: Gedisa.
Benson, H. (1977). Relajación (The relaxation response). Barcelona. Pomaire.
Bruner, J.S. (1990). Acts of Meaning. Cambridge, MA: Harvard University Press.
Carnap, R. (1967). The Logical Structure of the World: Pseudoproblems in Philosophy. L.A: University of California Press.
Ceberio, M. y Watzlawick, P. (1998). La construcción del universo. Barcelona: Herder.
Ciarrochi, J.; Robb, H. y Godsell, C. (2005). «Letting a little nonverbal air into the room: Insights from Acceptance and Commitment Therapy». Part 1: Philosophical and theoretical underpinnings. Journal of Rational-Emotive & Cognitive-Behavior Therapy, 23, 79-106.
Ciarrochi, J. y Robb, H. (2005). «Letting a little nonverbal air into the room: Insights from acceptance and commitment therapy». Part 2: Applications. Journal of Rational-Emotive & Cognitive Behavior Therapy, 23 (2), 107-130.
Ellis, A. (2005). «Can rational-emotive behavior therapy (REBT) and acceptance and commitment therapy (act) resolve their differences and be integrated?». Journal of Rational-Emotive and Cognitive Behavior Therapy, 23, 153-168.
Gadamer, H.G. (2003). Verdad y método, Salamanca: Ediciones Sígueme.
Gonsar Rimpoché (1999). La sabiduría budista. Menorca: Ediciones Amara.
Gueshe Tashi Tering (2008). Estudio de la mente. Psicología budista. Menorca: Ediciones Amara.
Hayes, S.C. (2005). «Stability and change in Cognitive Behavior Therapy: Considering the implications of ACT and RFT». Journal of Rational-Emotive & Cognitive-Behavior Therapy, 23 (2), 131-151.
Hayes, S.C.; Strosahl, K.D. y Wilson, K.G. (1999). Acceptance and Commitment Therapy. An experiential approach to behavior change. New York: Guilford.
Hayes, S.C.; Barnes-Holmes, D. y Roche, B. (eds.). (2001). Relational Frame Theory: A Post-Skinnerian account of human language and cognition. New York: Plenum Press.
Hick, S. y Bien, T. (eds.). (2008). Mindfulness and the therapeutic relationship. New York: Guilford.
Iglesias, J.I. (2008). La meditación deconstruida. Barcelona: Kairós.
Jackson, R.R. (1992). «Equiparación de conceptos. Las tendencias deconstructiva y fundacionalista en el pensamiento budista». Revista de Estudios Budistas, Año ll, N° 3, Asociación Latinoamericana de Estudios Budistas, México, Abril-Septiembre 1992.
Johnson-Laird, P. (1983). Mental Models. Towards a Cognitive Science of Language,Inference, and Consciousness. Cambridge: Harvard University Press.
— (1988). The computer and the mind: An introduction to cognitive science. Glasgow: William Collins.
Kalupahana, D.J. (1975). Causality: The Central Philosophy of Buddhism. Honolulu: University Press of Hawaii.
Kelley, Harold H. (1967), «Attribution Theory in Social Psychology». En: Nebraska Symposium on Motivation, vol. 15, ed. David Levine, Lincoln, NB: University of Nebraska Press, 192-238.
Kelly, G.A. (1955). The psychology of personal constructs. New York: Norton.
Lax, W.D. (1998). Narrativa, construccionismo social y budismo. En: Pakman, M. Construcciones de la experiencia humana, vol. II, Barcelona: Gedisa.
Luhmann, N. (1998). Sistemas sociales. Lineamientos para una teoría general. México: Antrohopos.
Maruyama, M. (1968). «The second cybernetics: Desviation amplifying mutual causal process». En: Buckley, H. (ed.). Modern systems research for behavioral scientist. Chicago: Aldine.
Maturana, H. (1990). Emociones y lenguaje en educación y política. Santiago: Ediciones Pedagógicas Chilenas.
Moreno-Jiménez, B. (1985). «La psicología de los constructos personales». Estudios de Psicología, 23/24, 57-65.
Neimeyer, R.A. y Mahoney, M.J. (1995). Constructivism in psychotherapy. Washington: APA.
Rodríguez Bornaetxea, F. (1992). «El secreto de Skinner». Revista de Hª de la Psicología, vol. 13 (2/3), 435-440.
— (2007). «El origen condicionado de la conciencia». En: Rodríguez Bornaetxea, F. (ed.). Psicología y conciencia. Barcelona: Kairós.
Rodriguez, F.; Alvear, D. y Arrebola, A. (2009). «Una investigación sobre los efectos de la Atención Plena en la Bioelectricidad Cerebral y el Malestar Psicológico». En: Torrent, R. (ed.) Evolución integral. Barcelona: Kairós.
Rorty, R. (1990). El giro lingüístico. Barcelona: Paidós.
Quine, W.O. (1974). «Naturalización de la epistemología». En: La relatividad ontológica y otros ensayos. Madrid: Tecnos; trad. de M. Garrido y J. Blanco.
Skinner, B.F. (1953). Science and Human Behavior. New York: MacMillan.
— (1963). «Behaviorism at fifty». Science, CXL, 951-958.
— (1971). Beyond Freedom and Dignity. New York: Knopf.
— (1972). Cumulative Record: A selection of papers (3ª ed.). New York: Appleton-Century-Crofts.
Spencer-Brown, G. (1979). Laws of Form. London: Allen & Unwin.
Von Foerster, H. (1990). «Bases epistemológicas». En: Ibáñez, J. Nuevos avances en la investigación social. La investigación de segundo orden. Suplementos Anthropos 22. Barcelona, octubre de 1990.
Wallace, B.A. (2000). The Taboo of Subjectivity: Toward a New Science of Consciousness. New York: Oxford University Press.
Wallace, B.A. y Hodel, B. (2006a). Contemplative science: Where Buddhism and neuroscience converge. New York: Columbia University Press.
Wallace, B.A. y Shapiro, S. (2006b). «Mental balance and well-being : Building bridges between buddhism and western psychology». The American psychologist. vol. 61 (7), 690-701.
Wilson, K.G. y Luciano, M.C. (2002). Terapia de aceptación y compromiso. Un tratamiento conductual orientado a los valores. Madrid: Pirámide.
Wittgenstein, Ludwig (1986). Tractatus logico-philosophicus (traducción de Jacobo Muñoz e Isidoro Reguera). Madrid: Alianza.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2011 Fernando Rodríguez Bornaetxea, David Alvear Morón, Antonio Arrebola Gil

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
