Aportacions d'Orient i Occident a «la ciència contemplativa»

Resum

Fins i tot la revisió més casual dels articles de revistes especialitzades i de llibres dedicats a l'estudi de la naturalesa , valor , ús i beneficis de la meditació , en general, així com l'emergent camp de l'estudi científic de la contemplació , revela que es tracta d' un dels espais més actius i prometedors en l'estudi comparatiu del pensament oriental i occidental . No obstant això , tot i que hi ha moltes facetes de les pràctiques de meditació que són comuns a ambdues tradicions , la tradició occidental contemporània es pot distingir del seu homòleg de l'Est per la seva col.laboració actual i permanent tant amb les ciències dures com amb les ciències socials . Recentment , aquesta obertura a la cooperació i el treball amb les ciències ha començat a estendre als professionals de l'Est . De fet , l'erudit budista B. Alan Wallace observa en Ciència contemplativa el següent : « [ ... ] hi ha [ ... ] arrels històriques dels principis de la contemplació i de la ciència que suggereixen una possible reconciliació i fins i tot la integració entre els dos enfocaments » .Partint de la premissa que Wallace té raó , el propòsit d'aquest treball és oferir una anàlisi crítica a les possibilitats teòriques i pràctiques de la «ciència contemplativa » i establir les contribucions úniques de les tradicions occidentals i orientals a aquesta ciència emergent .