Orient com a sutura
Resum
Aquest article tractarà del potencial de millora i transformació, tant pel que fa a qualitat de vida personal com col·lectiva, que ofereixen les tradicions orientals. Sembla que Occident —o el model de civilització occidental— ha arribat a un punt crític en què l’anomenada postmodernitat ha abocat els individus a una quotidianitat marcada per l’ansietat, la incertesa, l’apatia, la fragmentació..., sense proporcionar-los eines efectives per conduir-s’hi. La conquesta de la felicitat, l’amor, la saviesa i la pau gairebé no figura en l’agenda del dia de ningú. Aquí parlarem d’algunes pràctiques i actituds que poden ajudar a reprendre les regnes de la pròpia existència i, alhora, mirarem d’esbossar com aquestes «noves» perspectives, assumides col·lectivament, podrien proporcionar una sortida del moment de confusió històrica actual.Paraules clau
Salvador Pàniker, ètica de la transformació, felicitat, postmodernitat.Referències
Damasio, A. (2006). El error de Descartes. Barcelona: Ed. Crítica, col·lecció Drakontos Bolsillo.
Dennett, D. (1999). La peligrosa idea de Darwin. Barcelona: Galaxia Gutemberg-Círculo de Lectores.
Goleman, D. (2007). Les emocions i la salut. Diàlegs amb el Dalai Lama sobre el budisme i les ciències del cervell. Lleida: Pagès Editors.
Kabatt-Zinn, J. (2007). La práctica de la atención plena. Barcelona: Ed. Kairós.
Pàniker, S. (2008). Asimetrías. Apuntes para sobrevivir en la era de la incertidumbre. Barcelona: Ed. Debate.
Simón, Vicente M. (2010). «Mindfulness y neurobiología». Revista de Psicoterapia, vol. XVII, núm. 66/67.
Varela, F. (2005). De cuerpo presente. Las ciencias cognitivas y la experiencia humana. Barcelona: Ed. Gedisa.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2011 Aleix Bonfill

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
