Raó sense fons: la transformació pragmàtica de l'estètica kantiana

Resum

L'art contemporani, en aprofundir en descobriments d'algunes de les avantguardes que questionaven totes les idees heretades, ha empès a la filosofia de l'art a reconsiderar el seu enfrontament amb l'estètica, constant des de fa dos segles. Una sortida possible a les dificultats teòriques a què s'enfronta avui la filosofia consistiria en una revisió o transformació pragmàtica de l'estètica kantiana. Igual que la bellesa no residia en Kant en el objecte, sinó en la manera segons el qual el subjecte ho experimentava, tampoc avui l'art està en el seu suport sinó en una forma (estètica) de comunicació d'una comunitat. S'ofereix un esbós de les principals línies d'aquesta transformació al fil del clàssic anàlisi dels quatre moments del judici estètic.