Ariadna, una estrella dansaire al cel. Sobre el culte de les imatges en Nietzsche
Resum
L'autora analitza primerament la diferència que Nietzsche estableix entre els realistes i els poetes. A partir d'aquí, fixa el seu concepte dionisíac de filosofia com a art de la transfiguració. Ariadna es presenta aquí com a advocada d'aquella tradició filosòfica que Nietzsche intenta superar en nom de Dionís. El famós fil, que un cop va guiar a Teseo a través del laberint, ha perdut la seva força màgica. Es tracta de recuperar per mitjà dela voluntat i de l'afirmació del cos.Paraules clau
art de la transfiguració, Dionís, imatge, dones.Publicades
2002-07-07
Com citar
Deuber-Mankowsky, A. (2002). Ariadna, una estrella dansaire al cel. Sobre el culte de les imatges en Nietzsche. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 35, 11–30. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.375
Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Drets d'autor (c) 2002 Astrid Deuber-Mankowsky

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
