Cossos inhabitables. Errant, Filosofia i memòria

Resum

Actualment es considera fonamental pensar l'articulació íntima entre la vagareig i la memòria sota les figures d'una geografia de la por. Tenint la narrativa històrica com un continu retorn de «l'altre», es recreen a Europa figures íntimament relacionades amb un espai territorial -desplazadas, refugiades, errants- que tradueixen noves versions d'un «fanatisme de sang» que marca un espai sedentari des d'on es defineixen els esdeveniments de rebuig del nòmada. Es planteja la qüestió de saber com donar testimoni d'un esdeveniment que interromp el Temps històric, obrint esquerdes en l'equilibri del «jo», exposant una infinita ferida ètica. Com convertir en veu el silenci d'aquells que van viure, des de dins, l'esdeveniment inhumà? Intentem llavors la relació interior entre la memòria, la comprensió, la resistència, el testimoni i l'esdeveniment com moviments de transgressió des d'on es crea la recerca de l'arrel del moment ètic i estètic on habita el testimoni -l' «espai entre» - les paraules, les imatges, els records i l'oblit, perquè sigui possible dissenyar els tractes d'una educació contra l'oblit.