Aportacions per a un concepte crític de filosofia en el pensament d'Ortega i d'Adorno

Resum

Les dues funcions que realitza la filosofia de la raó vital la connecten amb dues tradicions filosòfiques ben diferents . D'una banda , el pensament raciovital està enllaçat amb la filosofia del fonament i, de l'altra, amb un concepte més crític de la filosofia , que guarda una evident semblança intel·lectual amb el pensament negatiu d'Adorno. Ortega creu que el seu temps -i el raciovitalisme , l'expressió filosòfica es- respon a una nova revelació històrica que supera la modernitat i la filosofia idealista que l'ha caracteritzat essencialment . La innovació radical que comporta és la negació de l'intel·lectualisme. La raó i la filosofia són, sobretot, pràctiques, vitals; concretament consisteixen en una resposta / orientació al naufragi , a la perdició que radicalment és l'esdeveniment del viure . Filosofem perquè vivim, i, sobretot, per atendre al problema vital decisiu: la mort de les creences fonamentals que sostenen / orienten la vida humana.
Ortega y Adorno sostenen que la vida no es deixa encotillar , és irreductible, i que el paper de la filosofia ha de ser reaccionar contra la tendència natural de la raó / concepte a apropiar-se de la realitat per mantenir obertes les ferides i que ragi la sang, o, el que és el mateix, per donar veu al òntic. La ironia de la raó contra si mateixa és mètode de la diferència, el mètode que s'ha d'emprar la raó vital per deixar a la realitat individual presentar els seus testimonis. Només així pot la raó dir el que no pot, el que se li escapa.