Teoria, teràpia , mode de veure : Sobre la concepció wittgensteiniana de la filosofia

Resum

Hi ha una tendència negativa (ideal de la teràpia) i una positiva (concepte de visió sinòptica) en la que Wittgenstein pensa sobre la naturalesa de la filosofia. Tematitzant aquesta tensió arribo als següents resultats: 1) S'ha de distingir pel que fa a la idea de la teràpia entre una tesi forta —el rebuig de la filosofia com a forma de coneixement— i una tesi feble —l'èmfasi en la pluralitat dels problemes filosòfics amb què es qüestiona el projecte d'una prima philosophia. Plantejo dues crítiques a la tesi forta i intento mostrar la importància de la feble. 2) Una interpretació «purista» de la idea de filosofia com consideració gramatical (amb la qual Wittgenstein i altres pretenen donar suport a la tesi forta) no dóna compte d'aquella crítica a un llenguatge (o les seves regles) que constitueix la motivació de desenvolupaments científics i socials . 3) L'interessant rau en la manera en què l'autor transmet les seves opinions (no que no tingui elles). Doncs la seva manera d'argumentar «conduint» i «mostrant» permet apreciar que el coneixement filosòfic no s'esgota en un coneixement de tipus proposicional.