El dret d'equivocar-se
Resum
En aquesta nota, Mercè Rius revisa les opinions positives d'alguns filòsofs sobre la naturalesa femenina. Entén que són obligades per tal de mantenir l'autonomia del subjecte pres d'una manera ben poc kantiana: com a excepció. Per això reclama, per a aquelles que no han estat mai -ni per a bé ni per a mal- protagonistes de la història, el dret universal d'equivocar-se. I proposa de complementar el paradigma lingüístic amb una defensa del cos com a portador, ell mateix, de sentit.
Referències
ADORNO, T. W. (1990). Dialéctica negativa. Madrid: Taurus.
BERGSON, H. (1991). Les deux sources de la morale et de la religion. París: O.C., Press Univer.
ELSTER, J. (1989). Ulises y las sirenas. México: Fondo Cultura Económica.
HELLER, A.; FEHER, F. (1995). Biopolítica. Barcelona: Península.
D’ORS, E. (1987). Tina i la Guerra Gran. Barcelona: Edicions 62.
RUBERT DE VENTÓS, X. (1980). De la modernidad. Barcelona: Península.
RUBERT DE VENTÓS, X. (1996). Ética sin atributos. Barcelona: Anagrama.
SIMEL, G. (1946). Cultura femenina y otros ensayos. Buenos Aires: Espasa Calpe.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1970 Mercè Rius
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
