Fonts i formes del pensament origenià

Resum

Orígens va rebre una sòlida formació en filosofia grega i va seguir vinculat a ella fins i tot després de deixar d'ensenyar-la. En aquest punt cal distingir entre la tendència «indoeuropea» del platonisme i el caràcter «semítico» de l'escola estoica, sent aquesta última més adequada per a modelar els conceptes bíblics en idees gregues. No obstant això, la Bíblia va continuar sent la principal font del pensament d'Orígens. L'article tracta de l'examen de Peri Archon, el primer intent sistemàtic de donar resposta als principals problemes humans. En la composició literària de P. A. cal distingir tres cicles. El segon cicle de l'edició llatina correspon a la primera redacció cronològica, concebuda com una exposició dogmàtica de caràcter antimarcionita. El primer cicle llatí consisteix en un segon enfocament dels temes, que mostra una tendència més filosòfica i un propòsit antivalentinià. El seu tema més destacat és la incorporeïtat de Déu i dels éssers racionals. El tercer cicle és una recapitulació. Orígens considerava que la inclinació semítico-estoica dels teòlegs que li van precedir (per exemple, la probola dels gnòstics) es lliurava a una comprensió bastanta corporalista de la divinitat. L'article conclou que, malgrat els evidents préstecs de Plató, el pensament d'Orígens no és essencialment platònic, sinó bíblic.