La importància de la mística en la filosofia de Plotí

Resum

Plotí va rebre la influència dels ensenyaments sapiencials de Plató, de platònics tardans com Numeni i Amoni. Els veritables punts de partida de la filosofia de Plotí no són els textos platònics, sinó una experiència mística tant de Déu com del món espiritual interior. A causa de l'evolució descendent de l'U a la matèria, l'anhel i l'impuls cap a l'U són una disposició natural de l'home. En aquest context, l'ètica i la política exerceixen un paper secundari en l'ensenyament plotinià. D'altra banda, la concepció positiva plotiniana del món com a reflex de la bondat suprema s'oposa totalment al menyspreu gnòstic del cosmos material, estès als àmbits social i polític. Els gnòstics, a més, sostenen la possessió per part d'uns pocs homes de la filiació divina que transmet la identificació escatològica amb Déu, mentre que Numeni i Plotí conceben una capacitat universal d'autodivinització que transmet la retirada del «jo» quan Eros sigui l'únic jo. Els neoplatònics posteriors van esbiaixar aquesta tendència mística introduint ritus teúrgics i demoníacs presos de l'Orient. Quant a la configuració dels ritus i la jerarquia, van ser superats pels neoplatònics cristians.