Crida a la participació

La biologia de la conservació és una disciplina que va néixer a la dècada de 1980, junt amb el concepte de diversitat biològica, i amb l’objectiu de salvar la distància entre la teoria en ecologia i genètica evolutiva, per una part, i la política i pràctica de conservació, per una altra. Amb aquest fi, la conservació ha analitzat processos com la pèrdua de biodiversitat, l’extinció d’espècies o les alteracions ecosistèmiques, i l’efecte negatiu d’aquests en la capacitat de sostenir el benestar de les societats humanes. 

Tot i ser un camp de recerca clau per analitzar l’estat de la natura i mitigar la seva degradació, des de la filosofia poden articular-se diverses crítiques. Els i les professionals en conservació sovint ofereixen respostes a l’actual crisi de biodiversitat basant-se en consideracions ontològiques, epistemològiques, axiològiques i ètiques. Tanmateix, aquestes poden ser sotmeses a discussió. 

Per exemple, que uns individus desapareixen irreversiblement per causes antropogèniques són fets contrastats científicament, però pot ser discutible si aquests individus pertanyen a la mateixa subespècie, si és possible i raonable una desextinció de subespècies, o en quina mesura és moralment acceptable aquesta desaparició si facilita una millora d’altres formes de vida. A més, un abordatge filosòfic de la conservació biològica ens convida a fer preguntes complexes com: la biologia de la conservació ha de considerar-se una ciència objectiva si es basa en la premissa d’un valor inherent de la natura? Els conservacionistes introdueixen biaixos quan avalen polítiques i mesures basades en descripcions qualitatives, com «degradació d’hàbitats», «integritat ecològica», «espècies invasores» o «natives», «ecosistemes saludables», i «espècie clau» o «vulnerable»? Com es justifiquen algunes mesures de conservació a fi de preservar la biodiversitat, una natura salvatge, o l’autonomia no humana? Com definim la delimitació ontològica d’un individu, una espècie o un ecosistema? 

En definitiva, en aquest monogràfic s’espera rebre articles interdisciplinaris que explorin i discuteixin des de l’epistemologia, l’ontologia i l’ètica ambiental, quins poden ser els límits filosòfics de la conservació biològica. Més en detall, es convida a reflexionar sobre qüestions com les següents: 

• Pluralisme axiològic de la conservació: relacions entre els valors intrínsecs, instrumentals i relacionals. 
• Crítica a les teories, models i pràctiques de la conservació tradicional. 
• Dualisme ontològic naturalesa / ésser humà. 
• Dimensions estètiques en la nostra relació amb la natura i en la seva gestió. Crida a la participació per a l'elecció de monogràfic 
• Biaixos epistèmics de la conservació i concepció de medi ambient, dels conjunts ecològics (biosfera, ecosistemes, biomes, espècies), de les funcions ecològiques i del comportament natural. 
• Tensions ètiques entre la conservació i l'ètica animal: noves aproximacions des de la biologia del benestar o des de la conservació compassiva. 
• Implicacions del concepte de serveis ecosistèmics per a la salut global, concepte de salut ambiental, i perspectives d’Una Salut (o One Health). 
• Debats socioculturals entre les diverses estratègies de biologia de la conservació: restauració ecològica, renaturalització (o rewilding), nous conservacionismes. 
• Reptes sobre l’ús de noves tecnologies per revertir o mitigar els efectes de la desextinció d’espècies: pol·linitzadors artificials, clonació, selecció artificial, biologia sintètica. 
• Anàlisi de la dicotomia urbà / rural des de l’ecologia política, la justícia socioambiental i les preocupacions per les desigualtats ecosocials. 
• Gradualitat i delimitació ontològica entre les entitats biològiques (gens – individus – espècies – ecosistemes) i de les classificacions taxonòmiques. 
• Pensament ecofeminista i conservació biològica. 
• Abordatges normatius del triatge biològic des de marcs conceptuals com l'utilitarisme, el deontologisme, l’igualitarisme, el prioritarisme, l'ètica de les virtuts, i l'ètica de la cura.

S'hi acceptaran manuscrits en castellà, català i anglès. La data límit per a l'enviament és el 31 de març de 2026. Tots els enviaments s’hauran de realitzar a través de la plataforma de la revista. El número es publicarà durant el segon semestre de 2026. Per a qualsevol dubte, contacteu amb l'editor convidat: Cristian Moyano-Fernández (cristian.moyfe@gmail.com).