Convocatòria oberta (AN-ARKHÉ: El gir anàrquic del pensamient contemporani)

31-01-2024

Deadline. 10 de setembre del 2024. 

Envieu les vostres propostes via la plataforma OJS. 

https://revistes.uab.cat/enrahonar

Títol: AN-ARKHÉ: El gir anàrquic del pensament contemporani

El corrent postfundacional del pensament polític contemporani emprèn la tasca d'elaborar les conseqüències de la crítica a la metafísica occidental elaborada per Martin Heidegger (amb l'important precedent de l'escola de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud). Una de les vies obertes pel llegat de Heidegger, també explorada per la filosofia francesa dels anys seixanta i setanta, va ser específicament desenvolupada per Reiner Schürmann a la dècada dels vuitanta. Des d'ella s'explora com en aquesta contingència del fonament opera un actuar a les diferents esferes del món sense pressuposar o sense perseguir un arkhé. Al seu llibre Pensament Polític Postfundacional (2009) Olivier Marchart subratlla que d'aquesta crítica no se'n deriva una impugnació antifundacionalista de tot fonament sinó l'afirmació que, en un escenari postmetafísic, cal bregar amb la seva contingència. S'obre així, per tant, una via d'indagació i un terreny de constrovèrsies fecundes.

L'objectiu del monogràfic és mostrar com en el si d'un pensament postmetafísic i postfundacional es pot llançar el postulat d'un principi d'anarquia com a constitutiu d'una ontologia política i, per això, de la pròpia articulació de l'acció política institucionalitzada. Es tracta, per tant, d'acompanyar i ampliar allò que Chiara Bottici, Jacob Blumenfeld i Simon Critchley han qualificat com el gir anarquista en el pensament contemporani (The Anarchist Turn, 2013). A més de l'elaboració de Reiner Schürmann esmentada anteriorment (Le principe d'anarchie: Heidegger et la question de l'agir, 1982), cal situar en aquest gir propostes com les de David Graeber (Fragments of an Anarchist Anthropology, 2004); Miguel Abensour (Per a una filosofia política crítica, 2007); Carlos Taibo (Repensar l'anarquia, 2013); Sergio Villalobos-Ruminott («L'anarquia com a fi de la metafísica», 2016); Simón Royo Hernández (El subjecte anàrquic, 2019); Alberto Moreiras (Infrapolítica, 2020); Chiara Bottici (Anarcafeminisme, 2022) o Catherine Malabou (Au Voleur! Philosophie et anarchisme, 2022); Andityas Matos (L'an-arquia que ve, amb Pròleg de Roberto Esposito), entre d'altres. Aquest monogràfic es proposa, per tant, una anàlisi, un estudi historiogràfic i una ampliació crítica de les diferents orientacions pertanyents al que s'ha anomenat el “gir anàrquic” del pensament contemporani.

El volum pretén centrar-se, d'una banda, en: a) treballs historiogràfics i crítics que desenvolupin l'enllaç entre l'anarquisme polític i el filosòfic durant els segles XIX i XX; b) treballs d'anàlisi crítica que estudiïn les fonts filosòfiques de l'actual gir anàrquic: Heidegger, Walter Benjamin, Shürmann, desconstrucció i filosofies de la diferència; c) treballs que analitzin el pensament d'autors contemporanis que puguin ser rellevants per a aquest vessant del pensament (Agamben, Tiqqun, Chrichtley, Abensour, Malabou, Rancière, Espòsit, etc.) i d) Treballs que analitzin la influència d'aquest vessant de pensament en els feminismes contemporanis, com ara el de Sophie Lewis i altres autores rellevants.

El termini màxim d'enviament d'articles serà el 10 de setembre de 2024. Els enviaments es faran a través de la pàgina web de la revista:

S'hi poden consultar, també, les normes de publicació a què s'han d'atenir els articles enviats.