La (sobre)dimensión del crecimiento residencial en Madrid. El planeamiento urbanístico como coartada

Resum

Aquest treball centra l’atenció a analitzar el paper que té l’anàlisi territorial en l’elaboració de les propostes de planejament. Es parteix de la hipòtesi que, generalment, no té la qualitat necessària, es menysté i és utilitzada de manera interessada però dóna un suport falsament científic a la planificació.
Per tal de provar-ho, s’hi analitzen les projeccions demogràfiques i la quantificació d’habitatges proposats per dinou plans generals de municipis de la Comunitat de Madrid. Els nous desenvolupaments urbans ja produïts o que s’hi proposen no responen a criteris de racionalitat, equilibri ni sostenibilitat territorial.
Innovador per la preocupació per la millora del tractament de l’anàlisi territorial i la correcta aplicació a les propostes del planejament, aquest treball s’afegeix a la denúncia del model de desenvolupament urbà i del paper que hi ha tingut el planejament, però posant el focus a la crítica en la manca de rigor de l’anàlisi tècnica com a factor explicatiu de la irracionalitat territorial.