Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària https://revistes.uab.cat/ciencies <p><em>Ciències</em>: la revista d'accés obert en català sobre ensenyament i aprenentatge de les ciències, adreçada al professorat d’educació infantil, primària i secundària.</p> <p>La revista és un espai on compartir experiències, reflexions i recerques del i pel professorat de ciències. S’hi publiquen articles relacionats amb la pràctica educativa, recursos i experiències didàctiques innovadores i recerques relacionades amb la innovació i les bones pràctiques en didàctica de les ciències.</p> Universitat Autònoma de Barcelona ca-ES Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària 1699-6712 Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/" target="_blank">Reconeixement 4.0</a> Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/" target="_blank">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> El problema de la masculinització de la ciència a l’escola: causes i conseqüències https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n41-fernandez L’educació de les dones ha estat lligada a la cria de les futures generacions durant molts segles però, gràcies als canvis socials, legislatius i educatius que ha experimentant la societat, l’oferta educativa de les dones s’ha equiparat a la dels homes. El present treball analitza si avui en dia persisteixen els estereotips i biaix de gènere en l’ensenyament aprenentatge de les ciències i quins factors influeixen en major mesura en l’elecció d’estudis postobligatoris, emocions vers l’EA de les ciències i l’autocapacitació científica en una mostra de 186 estudiants d’Educació Secundària Obligatòria d’un centre concertat religiós de Sabadell. Els resultats evidencien una clara interiorització de les diferències per gènere i una presència rellevant dels estereotips de gènere en quant a les emocions, autocapacitació científica i elecció d’estudis post-obligatoris que demostren l’absència d’inclusió de la perspectiva de gènere en l’educació. Cristina Fernández Drets d'autor (c) 2020 Cristina Fernández https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-10-23 2020-10-23 41 38 47 10.5565/rev/ciencies.439 Covid19 i Scratch: Involucrant a l’alumnat en la modelització computacional de la propagació d’una epidèmia https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n41-crusells-lopez Aquest article relata una activitat duta a terme durant el tercer trimestre del curs 2019-20 al INS Andreu Nin, període en que l’alumnat estava confinat a les seves llars. Es tracta d’una activitat voluntària realitzada a 3r d’ESO, on els estudiants havien de fer servir el llenguatge de programació Scratch per elaborar un model computacional que simulés l’expansió d’una epidèmia com la que en aquell moment s’estava vivint amb la COVID-19. L’activitat va permetre a l’alumnat involucrar-se en pràctiques de modelització computacional integrant diferents coneixements de l’àmbit STEM, i va oferir l’oportunitat per discutir conceptes tant científics com computacionals. Joan Crusells Víctor López Drets d'autor (c) 2020 Joan Crusells, Víctor López https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-10-23 2020-10-23 41 2 8 10.5565/rev/ciencies.438 La Memòria Històrica en l’Ensenyament Científic Contextualitzat https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n41-puig-cantero L’ensenyament de coneixements científics a l’ESO necessita eines contextualitzadores per a facilitar l’aprenentatge de l’alumnat. El treballs interdisciplinaris són una eina didàctica excepcional, però necessiten d’un eix vertebrador que condueixi la sinergia de les matèries implicades. Un dels fils conductors que permet contextualitzar amb facilitat les matèries científiques de Química i Biologia juntament amb la Història i l’assignatura de Cultura i Valors Ètics és la Memòria Històrica. En aquest article es presenta una programació d’innovació didàctica amb l’estructura d’un treball globalitzador interdisciplinari que facilita que l’alumnat pugui treballar en tres idiomes diferents i de manera holística un conjunt de conceptes com l’enllaç químic, la formació dels èsters, l’estructura de l’ADN i la identificació de desapareguts. El disseny de la proposta també permet que l’alumnat pugui solucionar casos pràctics de desapareguts de la Guerra Civil i que pugui escoltar i dialogar amb periodistes, científics i activistes pels drets humans. Pere Puig Beatriz Cantero Drets d'autor (c) 2020 Pere Puig, Beatriz Cantero https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-10-23 2020-10-23 41 9 21 10.5565/rev/ciencies.437 Aprofita els 55 minuts! Una experiència de ciència ficció per promoure l’aprenentatge de les ciències durant l’estat de pandèmia https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n41-vicens Es presenta una proposta en la que a partir majoritariament de seqüències de pel·lícules de ciencia ficció, s’han anat formulant unes qüestions perquè l’alumne pugui distinguir inicialment entre un robot, un cíborg, un clon, un replicant i un sintètic, per després poder reflexionar sobre la bioètica relacionada sobre el clonatge humà i el transplantament d’òrgans, així com sobre la intel·ligència artificial. L’experiència s’ha realitzat a l’assignatura de Cultura Científica de 1r de batxillerat Damià Vicens Xamena Drets d'autor (c) 2020 Damià Vicens Xamena https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-10-23 2020-10-23 41 22 37 10.5565/rev/ciencies.435 EduglobalSTEM i l’ecofeminisme: una mirada crítica i amigable des de l’activisme a les seves activitats https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n40-cando <p>En aquest aticle es pretén explicitar els mútliples paral·lelismes observats entre el grup de treball EduglobalSTEM i les pràctiques transformadores que es duen a terme des d’espais activistes propers a l’ecofeminisme. En concret, s’analitzaran, amb el rol d’observadora-participant, diverses activitats relacionades amb l’EEE19 (Escola d’Estiu EduglobalSTEM 2019). A partir d’aquesta anàlisi, es proposen una sèrie de preguntes orientadores dirigides a persones que vulguin posar en pràctica aquests principis en els seus entorns d’aprenentatge.</p> Noa Cando Drets d'autor (c) 2020 Noa Cando https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-05-31 2020-05-31 41 45 54 10.5565/rev/ciencies.433 Per a què STEM? Per sostenir la vida. Idees compartides per la Yayo Herrero a la primera Escola d’Estiu d’EduglobalSTEM https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n40-guinart Un dels debats que sovint oblidem és el de la intencionalitat educativa, el de les finalitats de l’educació. Des del nostre punt de vista, l'educació per la justícia global i ambiental i la transformació social han de ser un eix que travessi tots els aspectes del currículum, també el de les matèries STEM. Una de les mirades més interessants per fer-ho en l'actualitat és la que fa l'ecofeminisme per la manera com imbrica l'ecologisme social amb el feminisme. A la segona sessió de la primera escola d'estiu que organitzà el grup de treball EduglobalSTEM vam gaudir amb les reflexions de la Yayo Herrero. Aquest article descriu les reflexions i experiències fruit d'aquella jornada. Oriol Guinart Berrueco Drets d'autor (c) 2020 Oriol Guinart Berrueco https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-06-05 2020-06-05 41 19 25 10.5565/rev/ciencies.432 La (r)evolució dels electrodomèstics, un cas pràctic de com incloure la justícia global en una seqüència didàctica STEM a secundària https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n40-campeny-gallart L’aprenentatge de qualsevol contingut STEM també pot incloure la mirada de la justícia global per tal de promoure el pensament crític entre l’alumnat convidant-lo a ser protagonista d’una acció de transformació social. En aquest sentit, la (r)evolució dels electrodomèstics és una seqüència didàctica que fou concebuda dins del grup de treball EduglobalSTEM per a treballar l’electricitat i els estereotips de gènere a les matèries de tecnologia i tecnologia industrial I de segon d’ESO i primer de batxillerat respectivament. David Campeny i Ayala Àngel Gallart Portas Drets d'autor (c) 2020 David Campeny i Ayala, Àngel Gallart Portas https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-06-05 2020-06-05 41 9 18 10.5565/rev/ciencies.430 La vulnerabilitat docent. Reflexions d’un docent i el seu procés d’avaluació després d’un matí amb Neus Sanmartí. https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n40-lorenzo Quan la majoria de docents comencem a crear alguna proposta didàctica ho fem pensant activitats, o els continguts o les competències que volem treballar o altres coses, però la tònica general és deixar l’avaluació pel final. En la nostra escola d’estiu vam fer el mateix. Una cosa que hem après del feminisme és a compartir la vulnerabilitat per construir a partir d’aquesta. La nostra, com a col•lectiu, és que ens costa avaluar. Per això vam convidar a la Neus Sanmartí a l’EEE19. Des d’aleshores hem fet una avaluació profunda i hem après més de nosaltres mateixos del que esperàvem. En aquest article us compartim alguns elements importants de la xerrada, el nostre procés d’aprenentatge i la nostra avaluació sobre el que sabem d’avaluació i aprenentatge. Felip Lorenzo Drets d'autor (c) 2020 Felip Lorenzo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-05-31 2020-05-31 41 34 40 10.5565/rev/ciencies.429 El costat fosc de l’STEM i com combatre’l. Contribucions de la Digna Couso a l’escola d’estiu d’EduglobalSTEM https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n40-garcia En els darrers anys l’educació en STEM està sent objecte d’un gran impuls des de les institucions públiques i part del sector privat. Es parla molt i s’especula al voltant dels interessos ocults que poden estar al darrera d’aquest impuls, interessos foscos, que tenen com a objectiu la perpetuació de l’statu quo geopolític i social-laboral. En aquest article s’explica com la Digna Couso, arran de la seva participació a l’Escola d’Estiu EduglobalSTEM, ens va ajudar a entendre l’origen d’aquest costat fosc de l’STEM i quina és la millor manera de combatre’l: conquerint-lo des de la perspectiva dels valors de justícia global i la diversitat. També ens va parlar de la importància de conèixer els biaixos que es donen en l’educació STEM, quines conseqüències poden tenir i quines són les eines per revertir aquestes biaixos. Núria Garcia Drets d'autor (c) 2020 Núria Garcia https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-05-31 2020-05-31 41 26 33 10.5565/rev/ciencies.428 Experiència personal a l'escola d'estiu EduglobalSTEM: una història de pors, inseguretats, superació i empoderament. Aportacions del David Bueno a l'escola d'estiu EduglobalSTEM https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n40-mateo Anna Mateo Drets d'autor (c) 2020 Anna Mateo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-05-31 2020-05-31 41 40 44 10.5565/rev/ciencies.427 1a Escola d’Estiu Eduglobalstem: una experiència comunitària d’aprenentatge i apoderament de professorat https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n40-caireta En aquest article expliquem d’on parteix la 1a Escola d’Estiu EdulgbalSTEM (EEE19), quin és el context que l’ha fet possible i com esdevé una eina interessant d’apoderament de professorat. Plantegem l’interès d’introduir l’educació per la justícia global (EJG) a les aules STEM i resumim reptes i oportunitats que això implica per al professorat STEM. A partir de l’experiència Eduglobalstem reflexionem sobre els grups de treball com a eina de formació, apoderament i foment del treball en xarxa entre docents, i com la sinergia entre professorat i entitats promotores d’EJG incrementa les possibilitats d’apoderament i incidència per als i les docents. Marina Caireta Drets d'autor (c) 2020 Marina Caireta https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-05-31 2020-05-31 41 1 8 10.5565/rev/ciencies.426 L’educació per al nou paradigma energètic i climàtic https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n39-riba-pujol Davant de la greu crisi energètica i climàtica d’origen antropològic en què estem entrant, el present article posa de relleu la gran responsabilitat del sistema educatiu en la preparació de les futures generacions per a un nou paradigma, de forma que puguin ser conscients i participar del debat social sobre la transició energètica i disposar d’informació suficient per anar-se formant un criteri propi. Les tecnologies basades en fonts energètiques i recursos renovables poden ser una alternativa a la crisi, però requeriran un canvi substancial en els comportaments humans i un esforç ingent de construcció de les noves infraestructures. L’article, basat en les ponències dels autors en la Jornada TERbaix celebrada a Citilab (Cornellà de Llobregat) el dia 6 de setembre de 2019, també proporciona unes primeres dades i reflexions sobre la fi del sistema fòssil i la factibilitat tècnica i econòmica de la transició vers el nou paradigma renovable, amb la intenció que estimuli i sigui d’utilitat per a la tasca que han d’emprendre els ensenyants. Carles Riba Romeva Jordi Pujol Soler Drets d'autor (c) 2020 Carles Riba Romeva, Jordi Pujol Soler https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-01-29 2020-01-29 41 29 40 10.5565/rev/ciencies.422 Explicant el que veus: Model interpretatiu de la llum per primària https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n41-hinojosa En aquest treball s’exposen de forma breu les bases d’un potent model interpretatiu de la llum amb una simplicitat que el fa utilitzable a nivell de primària però suficientment robust per a enfrontar-se amb ell a la quotidianitat d’un infant. El model s’ha posat en pràctica, a nivell de prova, en una escola de Barcelona amb bones expectatives Julià Hinojosa Lobato Drets d'autor (c) 2020 Julià Hinojosa Lobato https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-10-23 2020-10-23 41 48 54 10.5565/rev/ciencies.420 Fem el que diem que fem? aula de ciències amb perspectiva de gènere https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n39-ramis-pipitone <p>La desigualtat de gènere a les ciències, tant a les aules com a l’ocupació és un tema que actualment,<br />se’n comença a parlar més i cada cop es veu més la necessitat de fer un canvi. Partint d’una societat<br />androcèntrica, on la dona ha estat (o està) exclosa, on l’educació està basada en un model masculí i les<br />violències de gènere es continuen perpetuant a l’aula, en aquest treball s’analitzen diverses entrevistes a<br />diferents docents per observar la perspectiva que tenen respecte el gènere i com s’ha de treballar a l’aula. En<br />l’anàlisi s’ha pogut veure la importància que se li dóna des de les aules de ciències al llenguatge i material<br />inclusiu, a la necessitat de buscar referents dones, per altra banda, s’ha observat, també, la necessitat de<br />formació del professorat i la poca relació que hi ha entre el discurs del professorat i com ho apliquen després<br />a l’aula.</p> Elena Ramis Pérez Carolina Pipitone Drets d'autor (c) 2020 Carolina Pipitone https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-01-29 2020-01-29 41 22 28 10.5565/rev/ciencies.419 Lleis dels gasos i submarinisme: Proposta didàctica per a l’estudi de la Llei de Boyle-Mariotte a partir de la investigació i l’aplicació al submarinisme https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n39-sempere <p lang="ca-ES">Les lleis dels gasos ideals són un contingut bàsic de l’assignatura de Física i Química en l’ESO i que, pel seu caràcter experimental, poden ser un bon punt de partida per desenvolupar una pràctica investigadora dins del marc del model cinètic-molecular. D’altra banda, les activitats d’indagació així com de les d’aplicació a diferents contextos han estat àmpliament estudiades en l’àmbit de la didàctica de les ciències amb la finalitat de millorar l’interès i l’aprenentatge de la Física i Química per parts dels alumnes. El seu desenvolupament pot ser complex i per això, en aquest article, es pretén exemplificar aquesta metodologia amb una seqüència didàctica basada en dos grans eixos: 1) Una pràctica investigadora sobre la relació entre la pressió i el volum dels gasos que s’estructura en 6 etapes, on l’última d’elles serà l’elaboració d’un pòster científic; i 2) Una activitat d’aplicació de les conclusions obtingudes a fenòmens que tenen lloc fora de l’àmbit escolar com és, en aquest cas, el submarinisme. Per dur a terme aquesta tasca es farà un breu resum de les aportacions que la didàctica de les ciències fa al respecte, es detallarà les accions a desenvolupar en cada etapa de la seqüència didàctica i es facilitaran diferents recursos per a la seua aplicació. </p> Núria Sempere Serrano Drets d'autor (c) 2020 Núria Sempere Serrano https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-01-29 2020-01-29 41 15 21 10.5565/rev/ciencies.417 Proposta didàctica per a l’anàlisi de fosfats en aigües https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n39-olivella-costa <p class="Resum">El fosfat és un nutrient imprescindible per a la producció primària, igual que els nitrats, tot i que sovint és menys abundant i més limitant. Però, com tot paràmetre, si supera unes concentracions determinades es converteix en un risc de contaminació pel medi natural. Si n'hi ha en excés, provoca eutrofització (excés de nutrients, bàsicament nitrogen i fòsfor). Els fosfats presents en aigües poden tenir un origen natural, a causa del rentat de la conca (sobretot per meteorització de les roques amb fòsfor i per una posterior dissolució en l'aigua de la pluja) o antropogènic, causat per la contaminació de l’home. Aquesta experiència té com objectiu final que les alumnes aprenguin a quantificar els fosfats presents en aigües. Inclou l’aprenentatge dels se-güents aspectes didàctics.</p><p class="Resum">Els fosfats</p><ul><li>Introducció</li></ul><p class="Resum">Principi de funcionament de l’espectrofotòmetre visible ONDA V-10 plus</p><ul><li>Preparació de la solució mare d’hidrogenfosfat de potassi (KH2PO4)</li><li>Preparació de solucions per a les rectes de calibratge</li><li>Determinació de la longitud d’ona de màxima absorbància</li><li>Determinacions addicionals de la qualitat de l’aigua</li><li>Determinacions d’ortofosfats per colorimetria</li></ul><p class="Resum">La següent experiència didàctica consta de set sessions amb una duració total de 8 hores. A continuació es descriu el contingut de les sessions. L’objectiu és que tot el treball es vegi reflectit en un blog que les estudiants elaboraran a mesura que fan l’experiència didàctica. El blog ha de seguir el mateix esquema que les sessions presentades en aquest document. Aquesta experiència didàctica s’ha dut a terme amb les tres alumnes de 4t d’ESO, que apareixen com a coautores, en l’assignatura de treball de recerca en ciències socials.</p> Angels Olivella Costa Liliu Martínez Maya Morales Salma Talhi Drets d'autor (c) 2020 Angels Olivella Costa https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-01-29 2020-01-29 41 7 14 10.5565/rev/ciencies.416 Sistematitzant l’aprenentatge d’habilitats argumentatives. El debat virtual a Secundària, una eina didàctica i inclusiva https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n39-ganzer <p class="Standard">Els i les alumnes es troben i es trobaran en situacions on s’ha de reflexionar i decidir sobre qüestions d’àmbit científic que afecten el seu dia a dia i al conjunt de la societat. Per tant, l’alfabetització científica en tota la seva amplitud competencial es fa indispensable per prendre decisions ben fonamentades. En aquest sentit, el treball a l’aula al voltant de controvèrsies sociocientífiques esdevé una eina molt valuosa per treballar la reflexió, l’esperit crític i una dialèctica constructiva, característica de la naturalesa de la ciència. L’adquisició d’aquestes habilitats requereix un aprenentatge cognitiva-lingüístic complex que necessita una pràctica continuada i sistematitzada a l’aula, i de forma integrada amb l’aprenentatge de continguts. A partir d’una recerca-acció a l’aula en què s’implementava una seqüència sistematitzada i focalitzada a treballar les habilitats argumentatives en ciències, es va observar com l’eina del debat virtual sobre el fòrum de Moodle permetia a alguns alumnes participar i presentar un nivell d’argumentació més complex que en el debat oral o en un informe escrit. Això fa pensar que l’exercici de debat escrit virtual i anacrònic pot representar una eina didàctica interessant a l’hora de sistematitzar l’aprenentatge en la diversitat de l’alumnat, guiar-los en nous formats de debat, i permetent la participació en activitats del grup classe a alumnes que s’han d’absentar de l’aula.</p> Laura Ganzer Justicia Drets d'autor (c) 2020 Laura Ganzer Justicia https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2020-01-31 2020-01-31 41 2 6 10.5565/rev/ciencies.414 10 taules periòdiques per a un any ple de química. Una revisió de l’Any Internacional de la Taula Periòdica als centres de secundària de Catalunya https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n38-grimalt-lopez En motiu de l’Any Internacional de la Taula Periòdica (AITP), molts centres educatius s’han sumat a la celebració i s’han dut a terme una gran varietat d’activitats i iniciatives, especialment a secundària. na de les activitats estrella ha consistit en involucrar l’alumnat en la elaboració de tota mena de taules periòdiques, i moltes aules, passadissos i façanes de centres educatius s’han vist plenes de noms d’elements químics, de nombres atòmics, de grups i de períodes. Però com són aquestes taules? En aquest article, i seguint el mateix afany que Mendeléiev de classificar i ordenar, hem volgut realitzar una síntesi dels diversos productes que s’han generat en el context escolar. L’objectiu d’aquest recull és reconèixer el treball de tots els docents implicats, i alhora aprofitar l’oportunitat per reflexionar sobre l’ensenyament i aprenentatge de la química a partir de les contribucions de les diverses propostes realitzades. Carme Grimalt-Álvaro Víctor López Simó Drets d'autor (c) 2019 Carme Grimalt-Álvaro, Víctor López Simó https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2019-10-31 2019-10-31 41 27 35 10.5565/rev/ciencies.413 #WhiteMirrorProject, cap a la reflexió activa sobre el desenvolupament sostenible https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n38-domenech-martinez <div><p>El #WhiteMirrorProject, és un projecte per a reflexionar sobre el desenvolupament sostenible i tecnològic. L’alumnat comença analitzant diversos aspectes relacionats amb el medi ambient i la tecnologia. A partir d'aquesta anàlisi, fa una predicció de com aquests elements afectaran a la societat en el futur. Com a producte final d'aquest procés, l’alumnat grava un vídeo que reflecteix l'escenari de futur que ha imaginat, seguint el format de les sèries de televisió. El projecte s’ha realitzat en el marc de la matèria de Ciències per al Món Contemporani, de 1r de Batxillerat.</p></div> Núria Domènech-Amador Marc Martínez Gargallo Drets d'autor (c) 2019 Núria Domènech-Amador, Marc Martínez Gargallo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2019-10-31 2019-10-31 41 2 8 10.5565/rev/ciencies.412 Construïm un vaixell? https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n38-pla-grau <p class="Resum">Des del convenciment que les ciències s’han d’ensenyar a l’escola a partir de pràctiques experimentals, aquest estudi presenta un projecte realitzat amb alumnes de cinquè de primària del Col·legi Mare Janer amb l’objectiu que arribessin a comprendre el Principi d’Arquímedes d’una manera completament vivencial. A partir de la pregunta “construïm un vaixell?”, plantejada pel mestre, i mitjançant la realització prèvia de tot un seguit d’experiments, els alumnes han dissenyat i construït un vaixell capaç de transportar un estudiant.</p> Florenci Pla Altisent Drets d'autor (c) 2019 Florenci Pla Altisent https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2019-10-31 2019-10-31 41 9 17 10.5565/rev/ciencies.411