https://revistes.uab.cat/ciencies/issue/feed Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària 2022-07-28T15:04:22+02:00 Digna Couso Lagarón revista.ciencies@uab.cat Open Journal Systems <p><em>Ciències</em>: la revista d'accés obert en català sobre ensenyament i aprenentatge de les ciències, adreçada al professorat d’educació infantil, primària i secundària.</p> <p>La revista és un espai on compartir experiències, reflexions i recerques del i pel professorat de ciències. S’hi publiquen articles relacionats amb la pràctica educativa, recursos i experiències didàctiques innovadores i recerques relacionades amb la innovació i les bones pràctiques en didàctica de les ciències.</p> https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-couso-domenech-simarro-etal Perspectives, Metodologies i Tecnologies en el desplegament de l'educació STEM 2022-07-13T09:07:41+02:00 Digna Couso digna.couso@uab.cat Jordi Domènech Casal jdomen44@xtec.cat Cristina Simarro Rodríguez csimarr2@xtec.cat Víctor López Simó victor.lopez@uab.cat Carme Grimalt-Àlvaro carme.grimalt@uab.cat <p>L’educació STEM es presenta sovint com una proposta innovadora i excitant que, tant al servei de l’augment de vocacions com orientada a millorar l’alfabetització de la població en aquest àmbit, ha arribat amb força al panorama educatiu també del nostre país. Quan ens preguntem, però, com fer-ho a les aules, veiem que sovint les propostes d’educació STEM es vinculen de forma reduccionista a certes metodologies concretes (com per exemple l’aprenentatge basat en projectes) o a certes tecnologies (com ara les tecnologies programables). En fer-ho, s’està obviant que qualsevol perspectiva, metodologia o tecnologia educativa que serveixi per a millorar tant les competències de l’àmbit científic-tecnològic de l’alumnat com el seu posicionament respecte el mateix serà adient, i que en educació STEM, com en totes les propostes educatives, és important la tria de què ensenyar i com fer-ho al servei de per a què ho volem fer.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Digna Couso, Jordi Domènech Casal , Cristina Simarro Rodríguez, Víctor López Simó , Carme Grimalt-Àlvaro https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-domenech-situacions Situacions d’Aprenentatge. Idees per al desplegament curricular de les ciències 2022-07-11T11:19:53+02:00 Jordi Domènech Casal jdomen44@xtec.cat <p>Es descriuen marcs didàctics per a l’ensenyament de les ciències i la seva connexió amb diferents tipus de Situacions d’aprenentatge. Per facilitar el seu desplegament amb el nou currículum, es proposen orientacions per al disseny de les Situacions en base a la demanda, l’escenari i els continguts. Es discuteixen diverses components (alineació d’objectius d’aprenentatge i disseny, interdisciplinarietat, avaluació, orientació crítica...) i es proposen exemples i marcs bibliogràfics per a cada tipus de Situació d’Aprenentatge.</p> 2022-09-12T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Jordi Domènech Casal https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-domenech-reflexions Reflexions i orientacions per al desplegament del nou currículum de ciències a l’ESO 2022-07-28T15:04:22+02:00 Jordi Domènech Casal jdomen44@xtec.cat <p>Es descriuen els marcs i ítems del nou currículum i es fa una anàlisi i propostes per al desplegament i el disseny i seqüenciació d’Unitats didàctiques i programacions anuals. Es comenten aspectes relatius a la seqüenciació de continguts en forma de progressions d’aprenentatges i la definició de les competències específiques i la seva concreció en objectius i criteris d’avaluació. Es proposen plantilles i eines per a facilitar el desplegament del nou currículum de ciències.</p> 2022-09-12T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Jordi Domènech Casal https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-lopez-lopez Modelitzem la transferència, degradació i conservació de l’energia amb gots d’aigua i una safata 2022-05-27T17:33:12+02:00 Víctor López victor.lopez@uab.cat Òscar López olopez1@xtec.cat <p>Es presenta una activitat de modelització de l’energia implementada en diferents centres de secundària durant els darrers anys. L’alumnat disposa de gots d’aigua (un dels quals ple) i una safata, i ha de representar les transferències d’energia que consideri tot abocant aigua d’un got a un altre. D’aquesta manera l’alumnat ha de discutir a quina configuració del sistema s’associa l’energia que guanya o perd, què provoca la transferència d’energia i quanta energia segueix sent útil després de cada canvi.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Víctor López, Òscar López https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-piza L’ús dels models moleculars per a l’aprenentatge de la formulació química inorgànica: una prova pilot a secundària 2022-04-29T12:43:42+02:00 Bartolome Piza Mir tpiza@cesag.org <p><span style="font-weight: 400;">&nbsp;Es presenta la descripció d’una experiència didàctica amb l’ús de models moleculars per a l’aprenentatge de la formulació química al cursos de l’educació secundària obligatòria. Els resultats mostren que hi ha un increment del seu aprenentatge i l’ús dels models moleculars permet una major comprensió d’aquesta àrea de la química en la que els estudiants solen presentar dificultats a causa de l’elevada abstracció d’aquests conceptes. </span></p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Bartolome Piza Mir https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-barbero Animacions en stop-motion: una oportunitat per aprofundir en el model cineticomolecular de la matèria. 2022-03-29T17:24:04+02:00 Elisabet Barbero Camps bet17setembre@gmail.com <p align="left">El model cineticomolecular és primordial per a la interpretació de diversos fenòmens de la matèria i constitueix una base de l’aprenentatge de la química. Però les partícules no són observables i alguns aspectes del model són complexos d’integrar: per exemple, el moviment de les partícules i els seus canvis amb la temperatura tenen molta importància en el model, però difícilment es descriuen en representacions gràfiques. Per superar aquestes dificultats d’aprenentatge a 2n d’ESO s’ha desenvolupat un projecte basat en la creació de vídeos en stop-motion amb el qual els alumnes aprendran a planificar un guió per a descriure un fenomen (els estats de la matèria, un canvi d’estat, la dilatació...) i a reproduir amb dibuixos i materials manipulatius el model cineticomolecular per tal de representar la interpretació dels processos microscòpics de diversos fenòmens quotidians.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Elisabet Barbero Camps https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-pardo-gayan Anàlisi de textos argumentatius sobre el cicle de l'aigua: ús del coneixement científic en el posicionament d'una controvèrsia sòcio-científica 2022-02-28T14:28:53+01:00 Elena Gayán Rico elena.gayan@uab.cat Cristina Pardo Camacho cpardo7@xtec.cat <p>Per a posicionar-se i argumentar en un dilema de dimensions científiques i socials és necessària l’alfabetització científica, per tal d’assegurar que la decisió és presa de forma lliure i informada. La transferibilitat de coneixements de l’aula al món real és complexa, i l’ús de contexts versemblants que requereixin d’una participació activa de l’alumnat com a ciutadans i ciutadanes pot ser molt beneficiós des d’un punt de vista docent. En aquesta recerca, es va utilitzar una controvèrsia sòcio-científica entorn a l’escassetat d’aigua i la seva possible cotització a borsa per desenvolupar una seqüència didàctica sobre el cicle de l’aigua. Aquesta proposta pretén valorar si el coneixement construït durant la seqüència didàctica confereix a l’alumnat eines per actuar, decidir i esdevenir científicament competent. Els resultats mostren un increment de l’ús del coneixement científic en el discurs argumental per part de l’alumnat, juntament amb un major grau de certesa en la defensa del posicionament i textos d’estructura més elaborada al final de la seqüència didàctica.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Elena Gayán Rico, Cristina Pardo Camacho https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-diego-alvarez Un Club de lectura crítica i col·laborativa com a vehicle per a la reflexió sobre l'educació STEM amb professorat d'Astúries 2021-12-14T12:36:11+01:00 Iván Diego Rodríguez ivan.diego@valnalon.com María Yolanda Álvarez Granda myolandaag@educastur.org <p>Amb l’objectiu de potenciar una reflexió conjunta sobre l’educació STEM i les seves implicacions a l’aula, s’estableix una Xarxa Formativa formada per professorat de tots els nivells educatius no universitaris a Astúries per a la lectura i la discussió d’articles didàctics en el camp de les Ciències i la Tecnologia. En aquest article es descriu el funcionament d’aquesta xarxa i els seus resultats i impacte en les creences i pràctiques docents.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Iván Diego Rodríguez, María Yolanda Álvarez Granada https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-hinojosa Espai de ciències: projecte d’un espai d'aprenentatge científic a educació infantil 2022-02-07T16:02:20+01:00 Julià Hinojosa Lobato juliahino@gmail.com Gemma Ferrer gemma.ferrer@escolapia.cat <p>En aquest escrit s’exposa, per tal de compartir-ho amb la comunitat educativa i científica, la concreció del nostre projecte: un espai d’ensenyament-aprenentatge científic per l’educació infantil. En aquest espai els infants entren en contacte amb uns àmbits que estan pensats, dissenyats i creats per tal que evolucioni el seu coneixement, desperti la seva curiositat i es mantingui el seu interès pel món científic. De forma autònoma, però acompanyada dels suggeriments de les seves mestres, i interactuant amb els seus companys, experimenten, expressen i evolucionen.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Julià Hinojosa Lobato, Gemma Ferrer https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-soler Pensar, fer i entendre ciència a través de l’error 2021-09-17T10:28:13+02:00 Jordi Soler Garcia jsoler40@xtec.cat <p>El procés de construcció del coneixement científic és complex, dinàmic i col·lectiu a partir de l’argumentació basada en evidències, on l’error hi té un paper fonamental. La identificació d’errors i la reflexió al voltant d’aquest element són pràctiques científiques habituals, i sovint actuen com a motor d’aprenentatge, fent que les recerques avancin. Tanmateix, la ciència escolar sovint encara fomenta una visió de la ciència massa simple, linear i centrada en el producte final, on l’error no hi té cabuda. En aquest article es descriuen algunes experiències d’aula basades en un enfocament indagatiu on l’error s’aprofita per a desenvolupar la competència científica de l’alumnat.</p> 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Jordi Soler Garcia https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-albalat-mateo-couso-etal STEMtools: una proposta per a planificar el desplegament STEM a l’escola 2021-10-05T16:23:45+02:00 Anna Albalat aalbala2@xtec.cat Eva Mateo emateo14@xtec.cat Digna Couso Digna.Couso@uab.cat Jordi Domènech-Casal jdomen44@xtec.cat <p>El desplegament de STEM als centres educatius s’orienta a l’assoliment d’uns objectius STEM (vocacions, inclusió i gènere, ciutadania) que han de ser formulats en clau educativa. Es proposen diverses vies per a desplegar aquesta formulació, anomenades STEMtools, estructurades en tres eixos (Perspectives, Metodologies i Tecnologies). La proposta ha estat desenvolupada i aplicada en el marc del Pla interdepartamental STEMcat, en el marc del programa d’innovació pedagógica STEAMcat, i s’en valora la seva utilitat i aplicacions.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Anna Albalat, Eva Mateo, Digna Couso, Jordi Domènech-Casal https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-rotllan-munoz-garcia-etal El Pla de Departament Phi. Una empenta lingüística a la competència científica. 2021-07-01T10:16:25+02:00 Marta Rotllan mrotllan@insmartaestrada.cat Maria Muñoz mmunoz61@xtec.cat Antoni Garcia agarci42@xtec.cat Carme Grimalt-Álvaro cgrimalt@gmail.com Marisa Hernández marisa.herro@gmail.com Anna Marbà anna.marba@uab.cat Jordi Domènech-Casal jdomen44@xtec.cat <p>Desplegar un ensenyament competencial de les Ciències és un repte que requereix incloure de manera sostinguda components epistèmiques, cognitives i lingüístiques que impacten metodològicament en el disseny d’actuacions i activitats. Es descriu el disseny i seqüenciació, aplicació i valoracions inicials dels aspectes lingüístics d’un Pla de Departament per al treball d’aquestes components al llarg dels quatre cursos de l’ESO en un institut de secundària. El pla s’ha aplicat durant el curs 2020-2021 i se’n fa una valoració inicial.</p> 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Marta Rotllan, Maria Muñoz, Antoni Garcia, Carme Grimalt-Álvaro, Marisa Hernández, Anna Marbà, Jordi Domènech-Casal https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-gual-olmos Camí Batut: un procés de formació i innovació docent per afavorir l’ambientalització curricular a l’Educació Secundària 2021-05-21T08:49:06+02:00 Marta Gual Oliva marta.gual@uab.cat Úrsula Olmos Casado uolmos@torroella-estartit.cat <p>Es presenta la descripció d’un projecte de formació i innovació docent dut a terme durant el curs 2019-2020 entre diferents institucions educatives -el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona- que té com a objecte el disseny, la implementació i l’avaluació d’un material didàctic que permeti abordar l’educació ambiental en l’àrea del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter a l’Educació Secundària Obligatòria. En el present article es comparteix el projecte <em>Camí Batut</em>, de formació i innovació docent, així com les característiques del material didàctic resultant anomenat <em>Baix Ter 20_50: Dissenyem el paisatge del futur</em>.</p> 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Marta Gual Oliva, Úrsula Olmos Casado https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-nebot Les pràctiques de laboratori en Geologia 2021-03-26T09:38:32+01:00 Mª Roser Nebot Castelló mrnebot@gmail.com Tot i que les pràctiques de Geologia poden ser de tipologia molt diversa i moltes d’elles són senzilles de dur a terme, als centres escolars no se’n solen fer de manera habitual. A l’article es presenten un seguit de reflexions i propostes que pretenen afavorir la seva implementació. A més de suggeriments per estudiar els minerals i les roques, s’inclouen exemples d’activitats amb modes de representació material: maquetes estàtiques i dinàmiques, i simulacions de laboratori. També s’han inclòs idees per a la seva gestió, de manera que l’alumnat pugui interpretar el que està fent i observant, establint un pont entre el món observable (fenòmens) i el món de les idees (models), que porti de la manipulació a l’abstracció. 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Mª Roser Nebot Castelló https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-dalmau-amat Construint el camí de la informació al cos humà per explicar la regulació de la temperatura corporal amb infants de primària. 2021-03-19T10:15:48+01:00 Fàtima Dalmau Portulas fdalmau@xtec.cat Arnau Amat arnau.amat@uvic.cat <p class="Resum" align="left">Es presenta una experiència feta amb infants de cicle mitjà de primària per investigar com el cos humà regula la temperatura corporal. La situació de pandèmia actual, amb la pràctica habitual de prendre la temperatura a les nenes i als nens abans d’entrar a l’escola és el context que inicia la investigació. A partir d’aquí, les nenes i els nens observen que la temperatura corporal es manté estable, encara que posem el cos en ambients freds o calents, però també que el cos reacciona davant dels canvis de temperatura de l’exterior. Amb l’objectiu de poder explicar una d’aquestes reaccions, es construeix una maqueta per explicar com funciona el sentit del tacte, en concret, com la informació circula des del medi fins al Sistema Nervios Central per tal d’elaborar una resposta. Finalment, a partir d’allò treballat amb el sentit del tacte, les nenes i els nens construeixen noves representacions per explicar una de les reaccions corporals per regular la temperartura, la producció de suor.</p> 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Fàtima Dalmau Portulas, Arnau Amat https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-fenollar Pràctica sobre el soroll utilitzant una app d'un sonòmetre 2022-03-22T16:13:55+01:00 JOSE FENOLLAR MONCHO jfenoll2@xtec.cat <p class="western" align="justify"><span style="color: #212121;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: medium;"><span><span>L'acústica és la branca de la física que estudia el so, però la contaminació acústica és la existencia de sons massa intensos i prolongats (soroll). L’excés de soroll, s’ha convertit en un nou problema amb el qual s’enfronta la nostra societat, ja que incidix en el nivell de qualitat de vida i té efectes nocius sobre la salut. L`objectiu d`aquesta pràctica es concienciar als alumnes de secundària que el soroll és un contaminant invisible i malauradament sovint ens adaptem a conviure amb ell, així com saber utilitzar una app d`un sonòmetre per fer alguns càlculs de nivells sonors a partir de les mesures realitzades amb aquest sonòmetre.</span></span></span></span></span></p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 JOSE FENOLLAR MONCHO https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-izquierdo-calvo-guitart-etal Ciència escolar per als reptes actuals: esculls en el camí i estratègies per superar-los 2021-09-17T11:11:45+02:00 Mercè Izquierdo Aymerich Ciencies1215@gmail.com Conxita Calvo Lomero Ciencies1215@gmail.com Fina Guitart Mas Ciencies1215@gmail.com Gemma Garcia Cáceres Ciencies1215@gmail.com Joan Aliberas Maymí jalibera@xtec.cat Josep Lluís Estaña Viver Ciencies1215@gmail.com Mercè Guerrero Sala Ciencies1215@gmail.com <p>Per lluitar contra la desafecció envers la ciència escolar i fer-la atractiva per a l’alumnat, la recerca edu-cativa mostra que cal evitar de topar amb alguns esculls: el de tractar-la com a simple informació, el de confondre-la amb formació d’especialistes, el d’ignorar les idees intuïtives del sentit comú, o el de pre-tendre regular-la amb criteris purament científics. En aquest article descriurem algunes vies –potser innovadores– per evitar aquests esculls i fer possible una veritable Activitat Científica Escolar (ACE). És el que estem intentant cada dia a classe, utilitzant el projecte “Ciències 12-15”.</p> 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Joan Aliberas Maymí https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n42-rios-rubiras Espais de fabricació comunitaris en l’educació primària: Involucrant l’alumnat de Grau en el procés de creació de projectes STEM amb espais de fabricació digital. 2021-02-09T12:19:53+01:00 Bernat Rios Rubiras bernatrios.r@gmail.com <span id="docs-internal-guid-01c99061-7fff-1d44-4412-6a8236bb89c9"><span>Aquest article relata una activitat desenvolupada al llarg del primer quadrimestre amb l’alumnat de 4t del Grau en Educació Primària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta d’una activitat desenvolupada conjuntament amb l’espai de fabricació UAB OpenLabs de la facultat d’Enginyeria. L’activitat va permetre a l’alumnat guanyar confiança amb noves tecnologies com ara la talladora làser, la talladora de vinil i el disseny amb Inkscape. Al mateix temps va generar espais perquè es desenvolupessin les pràctiques inherents de l’enginyeria amb un objectiu d’impacte en l’entorn, fent d’aquesta una activitat STEM amb impacte comunitari.</span></span> 2021-06-29T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2021 Bernat Rios Rubiras https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n42-escola-bellaterra Què li passa a la terra: un projecte d’escola sobre l’emergència climàtica 2021-02-09T12:23:14+01:00 Claustre Escola Bellaterra a8039896@xtec.cat <p class="Resum">En el present article es presenta un resúm del treball duta a terme durant el curs 2018-2019 a l’Escola Bellaterra. Des del curs 2001-2002, l'Escoleta, en el marc de la Xarxa d’escoles UNESCO, ha integrat, dins la seva programació de curs, diversos projectes. Aquests projectes transversals han esdevingut part de la manera de ser i de fer de l'escola, amb la intenció de fomentar en els i les nostres alumnes un coneixement científic vinculat als valors de cura, respecte i solidaritat pel món on viuen, així com una actitud compromesa en millorar-lo. El curs 2018-2019 tractem el tema del canvi climàtic.</p> 2021-06-29T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2021 Claustre Escola Bellaterra https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n42-vila-motalban L’ús de les tècniques de reproducció assistida: una nova mirada sobre la reproducció i l’embaràs humà basada en el debat i l’argumentació. 2021-02-10T19:02:22+01:00 Jaume Vila Gatius jvila16@xtec.cat Alba Montalban Quesada amontal3@xtec.cat <p class="Resum">L’alfabetització científica promou apropar la ciència a tothom formant ciutadans amb capacitat de comprendre, decidir i actuar en temes científics. Per aconseguir-ho, una de les estratègies en l’àmbit pedagògic és vincular els coneixements científics a la vida quotidiana. En la següent recerca-acció, s’utilitzen les tècniques de reproducció assistida com a context social per teixir una seqüència didàctica sobre la reproducció humana. Aquesta proposta no només trenca amb formes més clàssiques d’ensenyar la reproducció, sinó que incorpora metodologies pròpies de la ciència com el treball cooperatiu, les controvèrsies socio-científiques, el debat i l’argumentació, tot sumant diverses competències científiques i adaptant parcialment els continguts a la teledocència. Per tal de valorar la proposta educativa, es van analitzar els texts argumentatius de l’alumnat de primer de Batxillerat inclosos en l’activitat final de síntesi, tan en la forma –estructura– com en el fons –tipus d’arguments–. A més a més, s’investigà l’evolució dels arguments emprats des de l’activitat inicial d’exploració fins a la final. Els resultats mostren que l’alumnat és capaç de redactar texts argumentatius adequats, tan per l’estructura com per l’argumentació i incorporació de conceptes, destacant l’ús d’explicacions científiques per defensar la seva postura vers un dilema socio-científic sobre les tècniques de reproducció assistida.</p> 2021-06-29T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2021 Jaume Vila Gatius, Alba Montalban Quesada