https://revistes.uab.cat/ciencies/issue/feed Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària 2023-01-31T18:16:39+01:00 Digna Couso Lagarón revista.ciencies@uab.cat Open Journal Systems <p><em>Ciències</em>: la revista d'accés obert en català sobre ensenyament i aprenentatge de les ciències, adreçada al professorat d’educació infantil, primària i secundària.</p> <p>La revista és un espai on compartir experiències, reflexions i recerques del i pel professorat de ciències. S’hi publiquen articles relacionats amb la pràctica educativa, recursos i experiències didàctiques innovadores i recerques relacionades amb la innovació i les bones pràctiques en didàctica de les ciències.</p> https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-lopezsimo En memòria de Laurence Viennot. Què vam aprendre d'ella en didàctica de la física? 2023-01-30T10:07:31+01:00 Víctor López victor.lopez@uab.cat <p>Laurence Viennot ha estat una investigora francesa pionera en la didàctica de la física, que ha tingut una gran influència al camp de la recerca en ensenyament de la física al nostre país. Arrel de la trista noticia de la seva mort el passat estiu, hem volgut fer un petit resum de les seves principals contribucions al camp de l’ensenyament i l’aprenentatge de la fisica. Concretament, destaquem tres idees clau que ens va deixar: (1) la contradicció entre el raonament de la física i el raonament espontani, (2) la crítica als rituals d’ensenyament poc eficaços, i (3) el paper de la comprensió de la física en el pensament crític.</p> 2023-01-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2023 Víctor López https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-batlles-boix-castelltort Guaitacargols: l’estudi de la biodiversitat de cargols terrestres a secundària 2022-12-19T15:12:04+01:00 Alba Castelltort Valls acaste86@xtec.cat Albert Batlles Fossas abatlles@bcn.cat Greta Boix Garcia-Cairó greta.boix@nusos.coop Núria Castelltort Valls ncaste27@xtec.cat Esther González De Vicente egonza66@xtec.cat Montse Olmeda Jato montse.olmeda@nusos.cop <p align="justify"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: small;">Guaitacargols és un projecte adreçat a centres d’educació secundària que proposa fer un estudi de la biodiversitat de cargols terrestres en espais propers als centres. La iniciativa és impulsada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), afavoreix el treball en xarxa amb el personal docent participant i compta amb l’acompanyament expert de l’Associació Catalana de Malacologia (ACM). El projecte apropa l’alumnat a la metodologia científica a través d’un estudi de camp real i inclou la filosofia de la ciència ciutadana, tot posant en valor la participació democratitzada de la ciutadania en la construcció del coneixement científic. Arran de la formació i les eines aportades pel MCNB i l’ACM, els equips docents de l’Institut ca n’Oriac (Sabadell) i de I’Institut Moianès (Moià) han dissenyat seqüències educatives que desenvolupen competències i continguts científics a partir del context dels cargols terrestres. Les dades obtingudes amb el treball de camp i la seva posterior identificació han estat validades científicament. </span></span></p> <p align="justify">&nbsp;</p> 2023-01-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2023 Alba Castelltort Valls, Albert Batlles Fossas, Greta Boix Garcia-Cairó, Núria Castelltort Valls, Esther González De Vicente, Montse Olmeda Jato https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-artigas Anàlisi de dades en projectes de ciències. Mesura de paràmetres per estudiar la qualitat de l'aire en la zona del voltant de l'escola. 2022-12-02T16:38:19+01:00 Judit Artigas Pursals judit.artigas@immaculadahorta.com <p>Es presenta un treball fet amb alumnes de primer de Batxillerat dins de l’assignatura Reptes Científics. L’objectiu principal és recollir dades a partir de les quals es generaran conclusions. Els alumnes prenen consciència de la importància de la presa de dades fent varies mesures puntuals o bé monitoritzant les mesures durant un cert temps per calcular mitjanes i desviacions estàndards. L’anàlisi de les dades comença per avaluar si hi ha dades anòmales i tot seguit s’estudia si hi ha diferències significatives entre dades d’un mateix paràmetre obtingudes amb sensors diferents. S’avalua si hi ha correlació entre els paràmetres i s’elaboren mapes de gradients de colors per estudiar la qualitat de l’aire.</p> 2023-01-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2023 Judit Artigas Pursals https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-camprubi-boixader ProuNIMBY, una experiència d’ABP en el marc de les STEM amb valors a Secundària. 2022-09-02T11:18:22+02:00 Roger Camprubí Cirera rcampru3@xtec.cat Jordi Boixader Subirana jboixade@xtec.cat <p>En el present article es descriu ProuNIMBY una seqüència d’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) dissenyada per aplicar continguts curriculars de Física i Química i Tecnologia a la sensibilització d’un problema social i que també afecta el dia a dia de l’institut: la generació evitable de residus. ProuNIMBY té el propòsit d’utilitzar coneixements curriculars per aplicar-los en un context real i provocar una reflexió sobre com es pot aconseguir un canvi d’hàbits en relació a la millora de la sostenibilitat. S’analitzen i es comenten els resultats obtinguts i es conclou quina és la incidència de la comunicació del coneixement científic obtingut en la posterior utilització de brics a l’institut i, per extensió, a la vida quotidiana de l’alumnat.</p> 2023-01-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2023 Roger Camprubí Cirera, Jordi Boixader Subirana https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-almiralopez-valls Proposta d’activitat indagatòria basada en les rutines de pensament: adaptació a cada cicle d’Educació Primària. 2022-09-05T15:10:35+02:00 Patricia Almira-López patricia.almira@urv.cat Cristina Valls cristina.valls@urv.cat <p>L’alfabetització científica és un dels reptes de l’educació, però també ho és el desenvolupament d’habilitats de pensament crític i resolució de problemes. Per donar resposta a aquestes necessitats és important planificar les activitats de ciències de manera que l’alumnat aprengui ciències fent ciències partintdel que ja sap i a través del procés indagatiu. Es presenta una activitat d’indagació adaptada als diferents nivells d’Educació Primària. D’aquesta manera, oferim una gradació del repte plantejat, del disseny experimental i de les rutines de pensament desplegades en consonància amb el cicle en què es troba l’alumnat. La proposta es desenvolupa al laboratori d’una escola i les diferents rutines i adaptacions per a cada ciclees duen a terme sense dificultats. La retroalimentació per part de l’alumnat, és positiva: en general, manifesten el seu gust per la proposta, comenten que no presenta una gran dificultat i comparteixen que es senten a gust, durant el seu desenvolupament. L'èxit de la proposta, es troba en la capacitat d’autonomia (experimentació i manipulació), d’autoregulació, d’autoconeixement i d’autocrítica (metacognició) i d’esperit crític (inferències sobre altres usos del pH) que han impregnat la resolució dels reptes plantejats en l’activitat.</p> 2023-01-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2023 Patricia Almira-López, Cristina Valls https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-couso-domenech-simarro-etal Perspectives, Metodologies i Tecnologies en el desplegament de l'educació STEM 2022-07-13T09:07:41+02:00 Digna Couso digna.couso@uab.cat Jordi Domènech Casal jdomen44@xtec.cat Cristina Simarro Rodríguez csimarr2@xtec.cat Víctor López Simó victor.lopez@uab.cat Carme Grimalt-Àlvaro carme.grimalt@uab.cat <p>L’educació STEM es presenta sovint com una proposta innovadora i excitant que, tant al servei de l’augment de vocacions com orientada a millorar l’alfabetització de la població en aquest àmbit, ha arribat amb força al panorama educatiu també del nostre país. Quan ens preguntem, però, com fer-ho a les aules, veiem que sovint les propostes d’educació STEM es vinculen de forma reduccionista a certes metodologies concretes (com per exemple l’aprenentatge basat en projectes) o a certes tecnologies (com ara les tecnologies programables). En fer-ho, s’està obviant que qualsevol perspectiva, metodologia o tecnologia educativa que serveixi per a millorar tant les competències de l’àmbit científic-tecnològic de l’alumnat com el seu posicionament respecte el mateix serà adient, i que en educació STEM, com en totes les propostes educatives, és important la tria de què ensenyar i com fer-ho al servei de per a què ho volem fer.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Digna Couso, Jordi Domènech Casal , Cristina Simarro Rodríguez, Víctor López Simó , Carme Grimalt-Àlvaro https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-domenech-situacions Situacions d’Aprenentatge. Idees per al desplegament curricular de les ciències 2022-07-11T11:19:53+02:00 Jordi Domènech Casal jdomen44@xtec.cat <p>Es descriuen marcs didàctics per a l’ensenyament de les ciències i la seva connexió amb diferents tipus de Situacions d’aprenentatge. Per facilitar el seu desplegament amb el nou currículum, es proposen orientacions per al disseny de les Situacions en base a la demanda, l’escenari i els continguts. Es discuteixen diverses components (alineació d’objectius d’aprenentatge i disseny, interdisciplinarietat, avaluació, orientació crítica...) i es proposen exemples i marcs bibliogràfics per a cada tipus de Situació d’Aprenentatge.</p> 2023-01-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Jordi Domènech Casal https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-domenech-reflexions Reflexions i orientacions per al desplegament del nou currículum de ciències a l’ESO 2022-07-28T15:04:22+02:00 Jordi Domènech Casal jdomen44@xtec.cat <p>Es descriuen els marcs i ítems del nou currículum i es fa una anàlisi i propostes per al desplegament i el disseny i seqüenciació d’Unitats didàctiques i programacions anuals. Es comenten aspectes relatius a la seqüenciació de continguts en forma de progressions d’aprenentatges i la definició de les competències específiques i la seva concreció en objectius i criteris d’avaluació. Es proposen plantilles i eines per a facilitar el desplegament del nou currículum de ciències.</p> 2023-01-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Jordi Domènech Casal https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n45-vicens "Simplement, me vaig situar a 59,055 polzades d’ells" podria haver dit Dorothea Bate. 2022-09-02T09:51:54+02:00 Damià Vicens Xamena dvicens7@hotmail.com <p>El <em>Myotragus</em>, el mamífer endèmic extint del Pliocè i Quaternari de les Gimnèsies (Menorca, Mallorca, Cabrera i Dragonera), es pot utilitzar com a nexe d’unió entre la Geologia i Biologia a 1r de batxillerat, encara que és pot utilitzar a qualsevol nivell educatiu. La seva descobridora, la naturalista gal·lesa Dorothea Bate, és un model de científica. Va ser la primera dona contractada pel <em>Natural History Museum</em> de Londres.</p> 2023-01-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2023 Damià Vicens Xamena https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-lopez-lopez Modelitzem la transferència, degradació i conservació de l’energia amb gots d’aigua i una safata 2022-05-27T17:33:12+02:00 Víctor López victor.lopez@uab.cat Òscar López olopez1@xtec.cat <p>Es presenta una activitat de modelització de l’energia implementada en diferents centres de secundària durant els darrers anys. L’alumnat disposa de gots d’aigua (un dels quals ple) i una safata, i ha de representar les transferències d’energia que consideri tot abocant aigua d’un got a un altre. D’aquesta manera l’alumnat ha de discutir a quina configuració del sistema s’associa l’energia que guanya o perd, què provoca la transferència d’energia i quanta energia segueix sent útil després de cada canvi.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Víctor López, Òscar López https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-piza L’ús dels models moleculars per a l’aprenentatge de la formulació química inorgànica: una prova pilot a secundària 2022-04-29T12:43:42+02:00 Bartolome Piza Mir tpiza@cesag.org <p><span style="font-weight: 400;">&nbsp;Es presenta la descripció d’una experiència didàctica amb l’ús de models moleculars per a l’aprenentatge de la formulació química al cursos de l’educació secundària obligatòria. Els resultats mostren que hi ha un increment del seu aprenentatge i l’ús dels models moleculars permet una major comprensió d’aquesta àrea de la química en la que els estudiants solen presentar dificultats a causa de l’elevada abstracció d’aquests conceptes. </span></p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Bartolome Piza Mir https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-barbero Animacions en stop-motion: una oportunitat per aprofundir en el model cineticomolecular de la matèria. 2022-03-29T17:24:04+02:00 Elisabet Barbero Camps bet17setembre@gmail.com <p align="left">El model cineticomolecular és primordial per a la interpretació de diversos fenòmens de la matèria i constitueix una base de l’aprenentatge de la química. Però les partícules no són observables i alguns aspectes del model són complexos d’integrar: per exemple, el moviment de les partícules i els seus canvis amb la temperatura tenen molta importància en el model, però difícilment es descriuen en representacions gràfiques. Per superar aquestes dificultats d’aprenentatge a 2n d’ESO s’ha desenvolupat un projecte basat en la creació de vídeos en stop-motion amb el qual els alumnes aprendran a planificar un guió per a descriure un fenomen (els estats de la matèria, un canvi d’estat, la dilatació...) i a reproduir amb dibuixos i materials manipulatius el model cineticomolecular per tal de representar la interpretació dels processos microscòpics de diversos fenòmens quotidians.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Elisabet Barbero Camps https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-pardo-gayan Anàlisi de textos argumentatius sobre el cicle de l'aigua: ús del coneixement científic en el posicionament d'una controvèrsia sòcio-científica 2022-02-28T14:28:53+01:00 Elena Gayán Rico elena.gayan@uab.cat Cristina Pardo Camacho cpardo7@xtec.cat <p>Per a posicionar-se i argumentar en un dilema de dimensions científiques i socials és necessària l’alfabetització científica, per tal d’assegurar que la decisió és presa de forma lliure i informada. La transferibilitat de coneixements de l’aula al món real és complexa, i l’ús de contexts versemblants que requereixin d’una participació activa de l’alumnat com a ciutadans i ciutadanes pot ser molt beneficiós des d’un punt de vista docent. En aquesta recerca, es va utilitzar una controvèrsia sòcio-científica entorn a l’escassetat d’aigua i la seva possible cotització a borsa per desenvolupar una seqüència didàctica sobre el cicle de l’aigua. Aquesta proposta pretén valorar si el coneixement construït durant la seqüència didàctica confereix a l’alumnat eines per actuar, decidir i esdevenir científicament competent. Els resultats mostren un increment de l’ús del coneixement científic en el discurs argumental per part de l’alumnat, juntament amb un major grau de certesa en la defensa del posicionament i textos d’estructura més elaborada al final de la seqüència didàctica.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Elena Gayán Rico, Cristina Pardo Camacho https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-diego-alvarez Un Club de lectura crítica i col·laborativa com a vehicle per a la reflexió sobre l'educació STEM amb professorat d'Astúries 2021-12-14T12:36:11+01:00 Iván Diego Rodríguez ivan.diego@valnalon.com María Yolanda Álvarez Granda myolandaag@educastur.org <p>Amb l’objectiu de potenciar una reflexió conjunta sobre l’educació STEM i les seves implicacions a l’aula, s’estableix una Xarxa Formativa formada per professorat de tots els nivells educatius no universitaris a Astúries per a la lectura i la discussió d’articles didàctics en el camp de les Ciències i la Tecnologia. En aquest article es descriu el funcionament d’aquesta xarxa i els seus resultats i impacte en les creences i pràctiques docents.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Iván Diego Rodríguez, María Yolanda Álvarez Granada https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n44-hinojosa Espai de ciències: projecte d’un espai d'aprenentatge científic a educació infantil 2022-02-07T16:02:20+01:00 Julià Hinojosa Lobato juliahino@gmail.com Gemma Ferrer gemma.ferrer@escolapia.cat <p>En aquest escrit s’exposa, per tal de compartir-ho amb la comunitat educativa i científica, la concreció del nostre projecte: un espai d’ensenyament-aprenentatge científic per l’educació infantil. En aquest espai els infants entren en contacte amb uns àmbits que estan pensats, dissenyats i creats per tal que evolucioni el seu coneixement, desperti la seva curiositat i es mantingui el seu interès pel món científic. De forma autònoma, però acompanyada dels suggeriments de les seves mestres, i interactuant amb els seus companys, experimenten, expressen i evolucionen.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Julià Hinojosa Lobato, Gemma Ferrer https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-soler Pensar, fer i entendre ciència a través de l’error 2021-09-17T10:28:13+02:00 Jordi Soler Garcia jsoler40@xtec.cat <p>El procés de construcció del coneixement científic és complex, dinàmic i col·lectiu a partir de l’argumentació basada en evidències, on l’error hi té un paper fonamental. La identificació d’errors i la reflexió al voltant d’aquest element són pràctiques científiques habituals, i sovint actuen com a motor d’aprenentatge, fent que les recerques avancin. Tanmateix, la ciència escolar sovint encara fomenta una visió de la ciència massa simple, linear i centrada en el producte final, on l’error no hi té cabuda. En aquest article es descriuen algunes experiències d’aula basades en un enfocament indagatiu on l’error s’aprofita per a desenvolupar la competència científica de l’alumnat.</p> 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Jordi Soler Garcia https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-albalat-mateo-couso-etal STEMtools: una proposta per a planificar el desplegament STEM a l’escola 2021-10-05T16:23:45+02:00 Anna Albalat aalbala2@xtec.cat Eva Mateo emateo14@xtec.cat Digna Couso Digna.Couso@uab.cat Jordi Domènech-Casal jdomen44@xtec.cat <p>El desplegament de STEM als centres educatius s’orienta a l’assoliment d’uns objectius STEM (vocacions, inclusió i gènere, ciutadania) que han de ser formulats en clau educativa. Es proposen diverses vies per a desplegar aquesta formulació, anomenades STEMtools, estructurades en tres eixos (Perspectives, Metodologies i Tecnologies). La proposta ha estat desenvolupada i aplicada en el marc del Pla interdepartamental STEMcat, en el marc del programa d’innovació pedagógica STEAMcat, i s’en valora la seva utilitat i aplicacions.</p> 2022-07-15T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Anna Albalat, Eva Mateo, Digna Couso, Jordi Domènech-Casal https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-rotllan-munoz-garcia-etal El Pla de Departament Phi. Una empenta lingüística a la competència científica. 2021-07-01T10:16:25+02:00 Marta Rotllan mrotllan@insmartaestrada.cat Maria Muñoz mmunoz61@xtec.cat Antoni Garcia agarci42@xtec.cat Carme Grimalt-Álvaro cgrimalt@gmail.com Marisa Hernández marisa.herro@gmail.com Anna Marbà anna.marba@uab.cat Jordi Domènech-Casal jdomen44@xtec.cat <p>Desplegar un ensenyament competencial de les Ciències és un repte que requereix incloure de manera sostinguda components epistèmiques, cognitives i lingüístiques que impacten metodològicament en el disseny d’actuacions i activitats. Es descriu el disseny i seqüenciació, aplicació i valoracions inicials dels aspectes lingüístics d’un Pla de Departament per al treball d’aquestes components al llarg dels quatre cursos de l’ESO en un institut de secundària. El pla s’ha aplicat durant el curs 2020-2021 i se’n fa una valoració inicial.</p> 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Marta Rotllan, Maria Muñoz, Antoni Garcia, Carme Grimalt-Álvaro, Marisa Hernández, Anna Marbà, Jordi Domènech-Casal https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-gual-olmos Camí Batut: un procés de formació i innovació docent per afavorir l’ambientalització curricular a l’Educació Secundària 2021-05-21T08:49:06+02:00 Marta Gual Oliva marta.gual@uab.cat Úrsula Olmos Casado uolmos@torroella-estartit.cat <p>Es presenta la descripció d’un projecte de formació i innovació docent dut a terme durant el curs 2019-2020 entre diferents institucions educatives -el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona- que té com a objecte el disseny, la implementació i l’avaluació d’un material didàctic que permeti abordar l’educació ambiental en l’àrea del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter a l’Educació Secundària Obligatòria. En el present article es comparteix el projecte <em>Camí Batut</em>, de formació i innovació docent, així com les característiques del material didàctic resultant anomenat <em>Baix Ter 20_50: Dissenyem el paisatge del futur</em>.</p> 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Marta Gual Oliva, Úrsula Olmos Casado https://revistes.uab.cat/ciencies/article/view/n43-nebot Les pràctiques de laboratori en Geologia 2021-03-26T09:38:32+01:00 Mª Roser Nebot Castelló mrnebot@gmail.com Tot i que les pràctiques de Geologia poden ser de tipologia molt diversa i moltes d’elles són senzilles de dur a terme, als centres escolars no se’n solen fer de manera habitual. A l’article es presenten un seguit de reflexions i propostes que pretenen afavorir la seva implementació. A més de suggeriments per estudiar els minerals i les roques, s’inclouen exemples d’activitats amb modes de representació material: maquetes estàtiques i dinàmiques, i simulacions de laboratori. També s’han inclòs idees per a la seva gestió, de manera que l’alumnat pugui interpretar el que està fent i observant, establint un pont entre el món observable (fenòmens) i el món de les idees (models), que porti de la manipulació a l’abstracció. 2022-02-01T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2022 Mª Roser Nebot Castelló