Com a docents de ciències, avaluem la nostra pràctica?

María Isabel Hernández Rodríguez

Resum

El títol d’aquest article pretén convidar a reflexionar al professorat de ciències sobre per què, què i com avaluem la nostra pràctica docent. Vivim immersos en un context educatiu on es parla – i molt – sobre innovació educativa, canvis metodològics, organitzatius, de l’avaluació, etc. Però no trobem el mateix nivell de debat sobre si convé avaluar – i com fer-ho – els esforços del professorat per dissenyar, repensar i adaptar les pràctiques i experiències d’aula. Es presenta un marc analític per a l’avaluació de propostes d’aula i intervencions educatives, i s’exemplifica i es concreta amb el cas de l’avaluació d’un projecte escolar sobre la contaminació de l’aire que parteix del problema del crematori de Cerdanyola. La finalitat d’aquesta reflexió didàctica és, per tant, fer partícip al professorat de ciències d’aquest necessari debat sobre com valorem la qualitat de la pràctica docent.

Paraules clau

avaluació; innovació educativa; competències docents; instruments; projecte escolar; educació secundària; contaminació de l’aire;

Text complet:

PDF

Referències

-Bennett, J., Holman, J., Millar, R., & Waddington, D. (2005) Making a difference: Evaluation as a tool for improving science education. Germany: Waxmann.

-Black, P. (2017). Assessment in Teaching and Lear-ning. Conferència via telemàtica al seu acte de reconeixement a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB.

-Blanco-López, A., Martínez-Peña, B. & Jiménez-Liso, R. (2018). ¿Puede la investigación iluminar el cambio educativa? Ápice. Revista de Educación Cientí-fica, 2(2), 15-28.

-Bransford, J. D., Brown, A. L. & Cocking, R. R. (2004). Learning and Transfer. In: How People Learn: Brain, Mind, Experience, and School, National Academy Press, Washington D.C.

-Couso, D. (2017). Per a què estem a STEM? Un intent de definir l’alfabetització STEM per a tothom i amb valors. Ciències, 34, 22-30.

-Domènech, J. (2014). ¿Qué profesorado queremos (ser)? Cuadernos de Pedagogía, 450.

-Domènech, J. (2018). Aprendizaje basado en proyectos en el marco STEM. Componentes didácticas para la competencia científica. Ápice. Revista de Educación Científica, 2(2), 29-42.

-Ferrer, S. (2018). Educación basada en la evidencia: ¿qué pedagogías han probado que funcionan? Sinc. Retrieved from: https://www.agenciasinc.es/Reporta-jes/Educacion-basada-en-la-evidencia-que-pedago-gias-han-probado-que-funcionan

-Freixa, M. (2017). Professorat novell: competències do-cents a l’inici de l’exercici professional. AQU. Retrieved from: http://www.aqu.cat/doc/doc_39746465_1.pdf

-Hernández, M.I. & Pintó, R. (2016). The Process of It-erative Development of a Teaching/Learning Se-quence on Acoustic Properties of Materials. A: D. Psillos & P. Kariotoglou (Eds.). Iterative Design of Teaching-Learning Sequences: Introducing the Science of Materials in European Schools, 129-166. Springer.

-McDermott, L.C. (2001). Oersted Medal Lecture 2001: “Physics education research – the key to student learning”, American Journal of Physics, 69, 11, 1127-1137.

-Millar, R., Le Maréchal, J.F. & Tiberghien, A. (1999). ‘Mapping’ the domain: Varieties of practical work. In J. Leach & A. Paulsen (Eds.), Practical work in sci-ence education—Recent research studies (pp. 33–59). Roskilde/Dordrecht, The Netherlands: Roskilde University Press/Kluwer.

-Osborne, J. (2014). Teaching scientific practices: me-eting the challenge of change. Journal of Science Teacher Education, 25, 177 – 196.

-Pintó, R. (1983). Anàlisi de programes de Física per a l'ensenyament elemental. Publicacions de la UAB.

-Sanmartí, N. & Márquez, C. (2017). Aprendizaje de las ciencias basado en proyectos: del contexto a la acción. Ápice. Revista de Educación Científica, 1(1), 3-16.

-Schwarz, C. V., Reiser, B. J., Davis, E. A., Kenyon, L., Acher, A., Fortus, D., Shwartz, Y., Hug, B., & Krajcik, J. (2009). Developing a learning progression for sci-entific modeling: Making scientific modeling accessi-ble and meaningful for learners. Journal of Research in Science Teaching, 46(6), 632-654.

Simon, Erduran & Osborne (2006). Learning to Teach Argumentation: R&D in the science classroom. International Journal of Science Education, 28:2-3, 235-260.

-Stanley, G., MacCann, R., Gardner, J., Reynolds, L., Wild, I. (2009). Review of teacher assessment: what works best and issues for development. Oxford Uni-versity Centre for Educational Development.

-van den Akker, J. (1999). Principles and methods of development research. In J. van den Akker, et al. (Eds.), Design approaches and tools in education and training (pp. 1-14). Boston: Kluwer.

Fonts electròniques

-Sanmartí N., Prat i Pla, A., Pigrau, T., Mas i Ferrer, M., Al·lès, G., Tresor de recursos. Avaluar per aprendre. (5 de Desembre, 2018). Recuperat de: https://www.tresorderecursos.com/

-Generalitat de Catalunya, Departament d’ensenyament, Xarxa de Competències bàsiques. Full d’indicadors per a l’ensenyament. És competencial aquesta unitat o seqüència didàctica?. (5 de Desembre, 2018). Retrieved from:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/al-fresco/d/d/workspace/SpacesS-tore/0029/f0b48627-bdc5-48e5-9b3c-4bceed129d61/Full-indicadors-unitats-compe-tencials.pdf

-Generalitat de Catalunya, Departament d’ensenyament. Full d’indicadors de valoració de les proves d’avaluació. “Cap a una avaluació més autèntica, més propera a la vida real”. (5 de Desembre, 2018). Retrieved from

http://xtec.gencat.cat/web/.content/al-fresco/d/d/workspace/SpacesS-tore/0014/4d35cb97-7bb9-43d3-919b-46cb8f271671/Mini_GAPPISA_horitzontal.pdf

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2018 María Isabel Hernández Rodríguez
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons