Estructura prosòdica del francès infantil: evidència a favor del peu mètric

Resum

A la bibliografia no hi ha acord sobre si el francès té accent i sobre si té projecció de peus mètrics. El desacord sorgeix de l’observació que el francès és estrany en el sentit que el domini d’assignació de l’accent és la frase i no el mot, hi ha accent inicial optatiu a més de l’accent final obligatori i presenta moltes infraccions contra la minimitat del mot. En vista de totes aquestes observacions, aquest article examina els outputs d’una nena que aprèn francès del Quebec, per mirar de determinar els resultats que ha assolit en relació a l’estatus del peu mètric dins la llengua que aprèn. Demostrem que, malgrat el desafiament que els fets de la llengua meta presenten, des dels inicis de la producció els outputs infantils són compatibles amb les opinions més esteses sobre estructura prosòdica. Tractem temes com ara els efectes de minimitat de les paraules, la distribució de l’allargament final, l’aparició de consonants finals de mot i l’organització del material funcional en l’estructura prosòdica. L’article proporciona també una anàlisi preliminar de l’accentuació del francès que, en la mesura del possible, és consistent amb la visió més generalitzada de l’estructura prosòdica.