Els plurals sense determinant en espanyol s’interpreten com a propietats

Resum

L’objectiu d’aquest article és defensar la hipòtesi que els sintagmes nominals sense determinant en castellà denoten propietats d’individus. Primer, presento la seva incompatibilitat amb predicats de tipus (p.e. extinguirse) i argumento que aquests sintagmes nominals plurals no denoten tipus. A continuació, indico les diferències entre el comportament quantificacional d’aquests sintagmes nominals i el dels indefinits: els primers tenen obligatòriament abast curt i no poden restringir un operador quantificacional, mentre els segons mostren aquestes propietats. La conclusió és que els dos tipus de sintagmes tenen tipus de denotacions diferents. Proposo una anàlisi semàntica que permet que qualsevol predicat verbal combini amb un sintagma nominal que denota una propietat i demostro la manera en què aquesta anàlisi explica certes dades d’anàfora discursiva. L’article acaba amb una discussió dels avantatges de l’anàlisi sobre les alternatives que intenten assignar el mateix tipus semàntic a tots els sintagmes nominals indefinits, a més d’oferir alguns comentaris generals sobre les implicacions teòriques de la proposta.