Especificitat i marcatge diferencial d’objecte en espanyol

Resum

L’ús de la preposició a amb objectes directes en espanyol constitueix un cas ben conegut del fenomen més general del Marcatge Diferencial d’Objecte (MDO). A les gramàtiques de l’espanyol la inserció de a normalment es presenta com un fet que depèn de dos factors: l’animacitat i la referencialitat / especificitat. La correlació entre el marcador d’objecte i l’especificitat no és sistemàtica, fonamentalment perquè l’animacitat (i no pas l’especificitat) és l’inductor dominant del MDO en espanyol; però també hi ha una sèrie de fets que indiquen que la presència de a tendeix a associar-se amb lectures específiques. Per tal de donar compte d’aquests fets sense postular cap tret [+específic] al significat lingüístic de a, intento mostrar que aquesta preposició contribueix a la interpretació d’enunciats com un marcador de tòpic intern. Tot sembla indicar que aquesta és la forma més simple de derivar els «efectes d’especificitat» i d’explicar les similituds interlingüístiques entre el MDO i altres fenòmens gramaticals (com la topicalització, el doblament de clític o la reordenació).