Lexicalització d’estructures amb verbs lleugers i la semàntica dels noms

Resum

Aquest estudi se centra en dos patrons idiomàtics que es troben en les llengües romàniques i en la semàntica dels noms. Es mostra que les expressions lexicalitzades, a més de mostrar estructures argumentals distintes, es formen a la sintaxi per mitjà de diverses operacions de Merge. S’argumenta que existeix un patró de lexicalització que reflecteix conflació semàntica (Talmy 1985, 2000) entre causa i grau i que, en termes sintàctics, és el resultat de diverses operacions de Merge (Chomsky 1995) entre l’objecte nominal d’una estructura argumental monàdica, un quantificador indefinit i una frase adjunta. L’estudi d’aquest patró de lexicalització té interès en relació amb la semàntica dels noms escarits, especialment dels noms escarits comptables singulars en posició d’objecte; es demostra que aquests noms s’interpreten com a propietats i que, per aquest motiu, admeten quantificació sobre graus. Un segon patró de lexicalització parteix d’una estructura argumental complexa i legitima una lectura individual o de tipus per al SD objecte.