La predictibilitat del truncament de noms tenint en compte el canvi lingüístic

Resum

El truncament de noms propis com en els hipocorístics anglesos (Robert > Rob) s’ha considerat un procés de formació de paraules marginal o extragramatical, a causa de la suposada impredictibilitat i irregularitat dels seus outputs (veg. Dressler & Merlini-Barbaresi 1994, entre d’altres). En aquest estudi, es parteix de la hipòtesi que la coexistència de múltiples patrons de truncament en una sola llengua es deu, en alguns casos, al canvi lingüístic: els patrons més antics conviuen amb els més recents, i això crea una falsa impressió de variabilitat aleatòria. Aquesta hipòtesi es comprova en un experiment en què es demana als participants que triïn el nom escurçat més adequat per a una persona d’un determinat grup d’edat, en un diàleg. L’experiment es va dur a terme a través de la plataforma de proveïment participatiu AlpiLinK (https://alpilink.it/) per a parlants de varietats romàniques i germàniques del nord d’Itàlia. Els resultats de l’experiment mostren que els patrons de truncament objecte d’anàlisi per als noms italians i alemanys difereixen significativament pel que fa a l’edat a què els participants els associen. Un segon resultat d’aquest estudi és que els patrons de truncament diacrònicament propers difereixen mínimament en les gramàtiques que corresponen a cada patró en un model formal de truncament implementat com a sistema tipològic en la Teoria de l’Optimitat (Alber & Arndt-Lappe 2022). S’ha hipotetitzat que el canvi gramatical mínim definit dins del sistema tipològic és una característica del canvi lingüístic (Alber & Meneguzzo 2016; Alber & Kokkelmans 2022; Apostolopoulou 2022), una hipòtesi confirmada pels resultats de l’experiment en aquest estudi. Per tant, el truncament de noms es caracteritza per una variabilitat estructurada, més que no pas aleatòria: els patrons de truncament es poden ordenar per edat i segueixen un procés de canvi diacrònic (mínim) esperable.