Quan la reestructuració i la fusió de clàusules coincideixen en català i més enllà
Resum
Aquest article estudia què ocorre quan hi ha unió de clàusules i reestructuració i, per fer-ho, examina els contextos en què el verb causatiu fer pren un verb de reestructuració com a complement en català, francès i italià. Mostrem que en català i italià, i en certa mesura també en francès, en aquests contextos la realització de cas de l’argument causat (el subjecte de l’infinitiu) com a acusatiu o com a datiu depèn de la transitivitat de la clàusula subordinada. Aquest efecte, que fou detectat per primer cop per Burzio (1986) per a l’italià, l’anomenem reestructuració per a la transitivitat. A continuació ens centrem l’atenció en la interacció entre la reestructuració per a la transitivitat i altres fenòmens de reestructuració i unió de clàusules, com ara el salt de clític i la supressió de se, i discutim diversos reptes teòrics que plantegen els fenòmens objecte d’estudi.
Paraules clau
transivitat, construccions causatives, verbs de reestructuració, alternances de cas, unió de clàusules, salt de clíticReferències
Alarcos-Llorach, Emilio. 1970. Algunas construcciones del infinitivo. In Estudios de gramática funcional del español, chapter 7. Madrid: Gredos.
Alsina, Àlex. 1996. The Role of Argument Structure in Grammar: Evidence from Romance. Stanford, CA: CSLI publications.
Alsina, Àlex. 2002. L’infinitiu. In Solà, Joan, Lloret, Maria-Rosa, Mascaró, Joan & Pérez Saldanya, Manuel (eds.). Gramàtica del català contemporani, vol. 2, 2389-2454. Barcelona: Empúries.
Bastardas, Joan. 1980. Nota sobre l’omissió del pronom reflexiu en la construcció factitiva fer + infinitiu. Randa 10: 5-24.
Bruening, Benjamin. 2014. Precede-and-command revisited. Language 90(2): 342-388.
Burzio, Luigi. 1986. Italian syntax. a Government-Binding approach. Dordrecht: Reidel.
Cinque, Guglielmo. 2004. ‘Restructuring’ and Functional Structure. In Belletti, Adriana (ed.). Structures and Beyond. The Cartography of Syntactic Structures, vol. 3, 132-191. Oxford: Oxford University Press.
Cinque, Guglielmo. 2006. Restructuring and Functional Heads. The Cartography of Syntactic Structures, vol. 4. Oxford: Oxford University Press.
Ciutescu, Elena. 2018. Defective Causative and Perception Verb Constructions in Romance. A Minimalist Approach to Infinitival and Subjunctive Clauses. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona (Doctoral dissertation).
Fabra, Pompeu. 1956. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.
Folli, Raffaella & Harley, Heidi. 2007. Causation, Obligation, and Argument Structure: on the Nature of Little v. Linguistic Inquiry 38(2): 197-238.
Fontich, Albert. 2021. Veu i cas en la sintaxi de la causació i la reflexivització. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona dissertation.
Grevisse, Maurice. 1993. Le bon usage, 13th ed. Paris: Duculot.
Guasti, Maria Teresa. 1993. Causative and Perception verbs: a Comparative Study. Torino: Rosenberg & Sellier.
Guasti, Maria Teresa. 1996. Semantic Restrictions in Romance Causatives and the Incorporation Approach. Linguistic Inquiry 27(2): 94-313.
Hinterhölzl, Roland. 2006. Scrambling, Remnant Movement, and Restructuring in West Germanic. New York: Oxford University Press.
Kayne, Richard S. 1975. French Syntax. Cambridge, MA: MIT Press.
Lee-Schoenfeld, Vera. 2007. Beyond Coherence. The Syntax of Opacity in German. Amsterdam: John Benjamins.
Llinàs, Mireia. 1991. Verbs de reestructuració o verbs de no-reestructuració. Llengua & Literatura 4: 265-276.
Luján, Marta. 1980. Clitic Promotion and Mood in Spanish Verbal Complements. Linguistics 18: 381-484.
Martins, Ana Maria & Nunes, Jairo. 2017. Identity Avoidance with Reflexive Clitics in European Portuguese and Minimalist Approaches to Control. Linguistic Inquiry 48(4): 627-649.
Paradís, Anna. 2019. L’ascens dels clítics: reestructuració i control. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona (Doctoral dissertation).
Pineda, Anna. 2021. The Development of DOM in the Diachrony of Catalan: (Dis)similarities with respect to Spanish. In Kabatek, Johannes, Obrist, Philipp & Wall, Albert (eds.). Differential Object Marking in Romance - The third wave, 243-277. Berlin: De Gruyter.
Pineda, Anna. In press. L’acusatiu preposicional en català: d’on venim i cap a on anem? Caplletra. Revista Internacional de Filologia.
Pineda, Anna & Sheehan, Michelle. In press. A Cyclic Agree Account of the Romance faire-infinitive: New Evidence from Catalan. Syntax.
Pitteroff, Marcel & Cinzia Campanini. 2013. Variation in Analytic Causative Constructions: a View on German & Romance. Journal of Comparative Germanic Linguistics 16: 209-230. https://doi.org/10.1007/s10828-014-9059-5
Rizzi, Luigi. 1982. Issues in Italian Syntax. Dordrecht: Foris.
Sheehan, Michelle. 2020. The development of Exceptional Case Marking in Romance with a particular focus on French. Probus 2(2): 367-400. https://doi.org/10.1515/probus-2020-0002
Solà, Joan. 1994. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.
Villalba, Xavier. 1992. Case, Incorporation, and Economy: an Approach to Causative Constructions. Catalan Working Papers in Linguistics 1: 345-389.
Villalba, Xavier. 1994. Clitic Climbing in Causative Constructions. Catalan Working Papers in Linguistics 3: 123-152.
Wiklund, Anna Lena. 2007. The syntax of Tenselessness: Tense/mood/aspect-agreeing Infinitivals. Berlin: Mouton de Gruyter.
Wurmbrand, Susi. 2015. Restructuring Cross-linguistically. In Bui, Thuy & Özyildiz, Deniz (eds.). Proceedings of the North East Linguistics Society Annual Meeting 45, 227-240. Amherst: University of Massachusetts, GLSA.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Funding data
-
Ministerio de Economía y Competitividad
Grant numbers FFI2014-56968-C4-1-P -
Alexander von Humboldt-Stiftung
Drets d'autor (c) 2022 Anna Pineda, Michelle Sheehan
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
