La prosòdia i la pragmàtica de les insercions parentètiques en català

Resum

En aquest article es pretén analitzar el paper de la prosòdia en una estructura molt habitual, tant en la parla com en l’escriptura, però en canvi molt poc estudiada: les insercions parentètiques. A partir de diversos fets de parla en català central, amb diferents graus d’espontaneïtat, s’ha recopilat un corpus d’insercions parentètiques orals. Després d’algunes remarques sintacticosemàntiques, se n’analitzen les característiques prosòdiques següents: autonomia prosòdica, llargada, pauses, velocitat, intensitat, to i melodia. Tot i que pot ser que no sempre apareguin tots, els trets prosòdics prototípics d’una inserció parentètica en català són: autonomia prosòdica, extensió normalment breu, producció entre pauses o bé seguida de pausa, tendència a l’acceleració de la velocitat, baixada d’intensitat, producció en una tessitura més baixa que l’habitual i contorn melòdic descendent o bé, en alguns casos, ascendent. A partir de l’anàlisi del corpus, s’arriba a la conclusió que l’estructura amb final descendent és la més freqüent en la conversa espontània amb un grau alt de confiança entre els interlocutors, mentre que el patró amb final ascendent l’hem trobat sobretot en les entrevistes, en les quals el grau de coneixement entre els interlocutors és menor, els rols dels participants són desiguals i l’entrevistat construeix un discurs narratiu. Per això, la melodia de les insercions parentètiques podria estar relacionada amb la formalitat i amb la tipologia del discurs (en aquest cas, narratiu o dialogat). Tenint en compte les funcions discursives que exerceixen, es proposa una tipologia que les agrupa en dues funcions principals: compleció informativa i modalització.