The Spanish intonation of speakers of a Basque pitch-accent dialect

Resum

Aquest article descriu i analitza els principals aspectes de l’entonació de les oracions declaratives de l’espanyol parlat a Lekeitio. En aquesta varietat, els accents tonals es realitzen com a moviments ascendents en lloc de descendents: en això s’apropen a la varietat estàndard d’espanyol peninsular i es distingeixen de l’altra seva llengua nativa, el basc parlat a Biscaia. Les valls s’alineen abans del començament de la síl·laba accentuada, llevat dels accents que es troben en posició final de frase. Els pics s’alineen abans del final de la síl·laba accentuada (fins i tot abans en posició d’objecte directe). Al final dels subjectes, els pics mostren més desplaçament cap a la síl·laba següent. El nombre de síl·labes àtones entre accents tonals també sembla afectar la posició de les valls i dels pics en algunes posicions. En posicions que no són d’objecte, les valls d’F0 s’alineen abans quan hi ha més síl·labes àtones intermèdies, i en posició final de subjecte, els pics se situen més tard quan hi ha més síl·labes àtones.