Una investigació sobre la comprensió de les passives del persa en casos de desenvolupament típic i d’autisme

Resum

Els desordres d’espectre autista han interessat molts investigadors de la competència comunicativa i pragmàtica, però no s’ha parat gaire atenció a l’estudi de la sintaxi estricta d’aquesta condició. Per altra banda, en l’àmbit de l’adquisició, s’ha observat que les oracions passives (i construccions relacionades) s’adquireixen tard i s’ha proposat que són un cas de maduració tardana. En aquest article descrivim els resultats d’un experiment de comprensió de les oracions passives en nens parlants del persa amb desenvolupament típic i amb autisme. Les nostres investigacions mostren que no tots els nens autistes tenen el mateix comportament: mentre que els nens autistes amb elevada funcionalitat obtenen resultats similars als dels nens amb desenvolupament típic, els nens autistes amb funcionalitat baixa tenen uns resultats clarament pitjors. Aquestes dades aporten una nova perspectiva als estudis previs (Perovic et al. 2007, Terzi et al. 2014), que mostraven resultats aparentment inconsistents a causa de l’heterogeneïtat de les poblacions analitzades.