A la recerca de resultats en verbs deadjectivals del català i de l’espanyol

Resum

L’objectiu d’aquest article és analitzar la variació morfo-semàntica en la derivació lèxico-sintàctica del verbs deadjectivals en català i castellà formats amb el sufix -ejar/-ear (VDE d’ara en endavant), tals com groguejar/amarillear. Específicament, formulem dos tipus de qüestions; d’una banda, ens ocupem de les diferències interlingüístiques que exhibeixen els VDE en aquestes dues llengües romàniques; de l’altra, abordem les implicacions teòriques que poden tenir aquestes diferències de comportament per a la gramàtica de les formacions verbals deadjectivals. Argumentem que mentre els VDE del castellà són verbs de canvi d’estat que comporten una transició amb una relació de coincidència terminal, és a dir, tenen una configuració morfo-sintáctica que inclou tant un Lloc com una Trajectòria, els VDE catalans són predicacions estatives que només contenen un Lloc, que té com a nucli una preposició de coincidència no terminal abstracta PROP DE.