Inversió citativa en el portuguès peninsular, en espanyol i en anglès

Resum

Els parentètics de citació es caracteritzen per presentar un complement elidit i, en funció de la llengua, per poder invertir el subjecte. Aquest article dóna prou evidència a favor de la idea que la citació no s’origina com a part del complement del parentètic. Ben al contrari, el parentètic és un adjunt de la citació i pot ocupar diferents posicions dins seu. D’aquesta manera, com a anàlisis anteriors, es considera que l’objecte elidit és una variable lligada per un operador buit que pot ser recuperat per la citació. L’obligatorietat de la inversió del subjecte als parentètics del portuguès europeu i de l’espanyol peninsular és el resultat de restriccions estructurals sobre el focus: en aquestes llengües el focus informatiu, només es troba en les posicions postverbals, ja que el focus desplaçat al principi és interpretat com a contrastiu. Pel contrari, a l’anglès, el focus preverbal no és només contrastiu sinó que també pot ser informatiu, que de fet és el patró més habitual. Tot i així, l’anglès permet focus informatiu en posició postverbal en algunes construccions, com, per exemple, la inversió de citació.