Algunes combinacions de clítics en la sintaxi de les llengües romàniques

Resum

L’objectiu d’aquest article és donar compte de certs buits en la distribució sintàctica de les com- binacions de clítics en varietats de l’aragonès, el català, l’occità i el castellà. La perspectiva segons la qual l’ordre dels clítics ve determinat per patrons és insuficient perquè els patrons entren en joc després del component sintàctic, ja sigui a la morfologia, ja sigui en algun altre component post- sintàctic. En l’alternativa que proposo l’ordenació de les combinacions de clítics es pot donar a la sintaxi, com anticipaven Kayne (1994) i Terzi (1999). En concret, proposaré que en algunes de les anomalies hi ha involucrades combinacions de clítics que no formen constituents (clítics escindits), mentre que, en altres, un dels elements no és realment un clític, sinó un element amb un estatus morfològic diferent o un pronom feble com a Cardinaletti i Starke (1999).