Cliticització com a Atraieu no selectiu

Resum

L’objectiu d’aquest article és donar compte de manera explicativa de la divisió entre enclisi i pro- clisi en construccions amb pronoms clítics en llengües romàniques i semítiques. L’anàlisi es basa en dos supòsits fonamentals: (i) els clítics no es traslladen a posicions específiques preestabler- tes, sinó que aprofiten màximament l’estructura categorial existent; (ii) els patrons de cliticitza- ció depenen estretament de les propietats flexives de la llengua, més concretament, del contin- gut de trets de les dues categories funcionals, Flex i v. Mostrem com les diverses asimetries en el comportament dels clítics es poden explicar elegantment en termes de la teoria minimista del trasllat, combinada amb certes hipòtesis formals sobre la construcció de l’estructura sintagmàti- ca i sobre la relació entre la morfologia i la sintaxi. Basant-nos en algunes idees sobre els trets no interpretables, i sobre Atraieu i Concordeu, defensem que els patrons de cliticització es poden derivar de les estratègies que permet la GU per comprovar els trets no interpretables de la categoria Flex, així com de l’origen derivacional de dels trets de temps i de persona i nombre. Proposem un principi, el Principi de l’Atraieu No Selectiu, segons el qual un tret no interpretable és un atrac- tor potencial per a tots els trets que són de mateix tipus que el tret que atreu selectivament. En llengües romàniques i semítiques, els conjunts de trets dels clítics són atrets no selectivament per Flex. Hi ha dos principis més, el Principi de Prioritat i la Condició de Legitimació Única, que garanteixen que en algun moment de la derivació un clític es pot incorporar a Flex només si Flex no té ja un morfema flexiu adjuntat. Aquesta idea és la clau de la divisió entre enclisi i proclisi. L’enclisi, és a dir, la incorporació dels clítics a Flex, no és permesa en les oracions finites de les llengües romàniques en què el tret no interpretable de Flex atreu selectivament el conjunt de trets de persona i nombre; en canvi, és permesa en llengües semítiques i en portuguès europeu, en què els mateixos trets es comproven per Concordeu.