Drawing Parallels Between Language Change Processes: Grammaticalization, Constructionalization and Phraseologization
Abstract
Over the last decades, the acknowledgment of the dynamic character of language has led to the focus on language evolution and change. Among the different streams of linguistics, Historical linguistics (morphosyntax), Construction Grammar and Phraseology have paid attention to these processes, studying grammaticalization, constructionalization and phraseologization, respectively. The three frameworks we are dealing with were quite different in origin, but through the adoption of cognitive, usage-based, pragmatic approaches they are tending to converge. In this paper we will outline the respective frameworks, their conception of language unit and the process of change, including its mechanisms and stages. In each section, we will include some applications in Catalan language. As we consider them to be complementary, since they account for different items of language, at the end we will suggest an integration of the three of them.
Keywords
grammaticalization, constructionalization, phraseologization, language change, entrenchment, conventionalizationReferences
Andersen, Henning. 2001. Actualization and the (uni)directionality. In Henning, Andersen (ed.). Actualization: Linguistic Change in Progress, 225-248. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/cilt.219.11and
Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2012. Canvi semàntic i gramaticalització en el sorgiment de marcadors evidencials. Evolució semàntica de PARERE i derivats en el llatí tardà i en el català antic (s. XIII-XVI). eHumanista/IVITRA 2: 41-84. http://hdl.handle.net/10045/34297
Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2017. Els verbs de percepció en català antic. Barcelona: PAM.
Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2019. Subjectivació i evidencialitat: El verb amenaçar fins al segle XIX. Un estudi de corpus. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 9: 203-233. https://doi.org/10.1344/AFEL2019.9.7
Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2023. Grammaticalization of the periphrasis tenir + participle in Old Catalan (13th-16th centuries). In Rodríguez Rosique, Susana & Antolí Martínez, Jordi Manuel (eds.). Verb and Context. The impact of shared knowledge on TAME categories, 41-76. Amsterdam/New York: John Benjamins Publishing Company. https://doi.org/10.1075/ivitra.34.03ant
Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2024. La conceptualització del cor en català antic. Entre la història cultural i el canvi semàntic. In Martínez-Martínez, Caterina & Guardiola Savall, Maria Isabel (eds.). Estudis actuals de Filologia Catalana, 21-64. València: Tirant lo Blanch.
Bach Martorell, Carme. 2017. Els marcadors discursius sobre l’arrel fi: Anàlisi contrastiva català-castellà. Zeitschrift für Katalanistik 30. http://dx.doi.org/10.46586/ZfK.2017.143-163
Bally, Charles. 1909. Traité de Stylistique française I. Geneve/Paris.
Bally, Charles. 1909. Traité de Stylistique française II. Geneve/Paris.
Barðdal, Jóhanna. 2008. Productivity: Evidence from Case and Argument Structure in Icelandic. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/cal.8
Barðdal, Jóhanna, Smirnova, Elena, Sommerer, Lotte, & Gildea, Spike (eds.). 2015. Diachronic Construction Grammar. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/cal.18
Bergs, Alexander & Diewald, Gabriele (eds.). 2008. Constructions and Language Change. Berlin: de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110211757
Blank, Andreas. 2001. Pathways of lexicalization. In Haspelmath, Martin, König, Ekkehard, Oesterreicher, Wulf & Raible, Wolfgang (eds.). Language Typology and Language Universals, vol. II, 1596-1608. Berlin: Walter de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110194265-049
Boas, Hans C. 2008. Resolving form-meaning discrepancies. In Leino, Jaako (ed.). Constructional Reorganization, 11-36. Amsterdam: Benjamins. https://doi.org/10.1075/cal.5.02boa
Brinton, Laurel & Traugott, Elizabeth C. 2005. Lexicalization and Language Change. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511615962
Burger, Harald. 2010. Phraseologie: eine Einführung am Beispiel des Deutschen. Berlin: Erich Schmidt.
Burger, Harald, Dobrovol’skij, Kühn, Peter & Norrich, Neal R. 2007. Phraseologie/Phraseology. Ein internationales Handbuch zeitgenössischer Forschung / An International Handbook of Contemporary Research. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.
Bybee, Joan. 2003. Mechanisms of change in grammaticization: The role of frequency. In Joseph, Brian D. & Janda, Richard D. (eds.). The Handbook of Historical Linguistics, 602-623. Hoboken: Blackwell Publishing Ltd. https://doi.org/10.1002/9780470756393.ch19
Bybee, Joan. 2015. Language change. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139096768
Bybee, Joan & Hopper, Paul J. eds. 2002. Frequency and the Emergence of Linguistic Structure. Amsterdam: Benjamins. https://doi.org/10.1075/tsl.45
Casares Sánchez, Julio. 1950. Introducción a la lexicografía moderna. Madrid: CSIC.
Company, Concepción. 1985. Los futuros en el español medieval. Sus orígenes y su evolución. Nueva Revista de Filología Hispánica 34(1): 48-108. https://doi.org/10.24201/nrfh.v34i1.1795
Company, Concepción. 2012. Historical Morphosyntax and Grammaticalization. In Hualde, Olarrea & ORourke, Erin (eds.). The Handbook of Hispanic Linguistics, 673-692. Oxford: Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781118228098.ch31
Conca, Maria & Guia, Josep. 2014. La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions. Alzira: Bromera/IIFV.
Corpas Pastor, Gloria. 1996. Manual de fraseología española. Madrid: Gredos.
Croft, W. 2001. Radical Construction Grammar: Syntactic Theory in Typological Perspective. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198299554.001.0001
Croft, William. 2005. Logical and typological arguments for Radical Construction Grammar. In Östman, Jan Ola & Fried, Mirjam (eds.). Construction Grammars: Cognitive grounding and theoretical extensions, 273-314. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company. https://doi.org/10.1075/cal.3.11cro
Cuenca, Maria Josep. 2001. La gramaticalització com a teoria de la variació morfosintáctica. In Lorente, Mercè et al. (eds.). La gramàtica i la semàntica per a l’estudi de la variació, 151-185. Barcelona: PPU. http://hdl.handle.net/2445/111988
Cuenca, Maria Josep. 2017. Connectors gramaticals i connectors lèxics en la construcció discursiva del debat parlamentari. Zeitschrift für Katalanistik 30: 99-121. http://dx.doi.org/10.46586/ZfK.2017.99-121
Cuenca, Maria Josep & Massip, Àngels. 2005. Connectors i processos de gramaticalització. Caplletra 38: 259-277. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.38.4881
De Smet, Hendrik. 2012. The course of actualization. Language 88: 601-633. http://dx.doi.org/10.1353/lan.2012.0056
Diessel, Holger. 2014. Usage-Based lingüístics. In Oxford Bibliographies. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/obo/9780199772810-0068
Diessel, Holger. 2017. Usage-Based Linguistics. In Oxford Research Encyclopedia of Linguistics. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acrefore/9780199384655.013.363
Diewald, Gabriele. 2002. A model for relevant types of contexts in grammaticalization. In Wischer, Ilse & Diewald, Gabriele (eds.). New Reflections on Grammaticalization, 103-120. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/tsl.49.09die
Dräger, Marcel. 2012. Plädoyer für eine diachrone Perspektive in der Phraseographie. In Filatkina, Natalia, Kleine-Engel, Ane, Dräger, Marcel & Burger, Harald (eds.). Aspekte der historischen Phraseologie und Phraseographie, 193-226. Heidelberg: Winter. https://doi.org/10.1515/bgsl-2015-0006
Fischer, Olga. 2011. Grammaticalization as analogically driven change? In Heine, Bernd & Narrog, Heiko (ed.). The Oxford Handbook of Grammaticalization, 31-42. Oxford: Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199586783.013.0003
Fried, Mirjam. 2009. Construction Grammar as a tool for diachronic analysis. Constructions and Frames 1(2): 261-290. https://doi.org/10.1075/cf.1.2.04fri
Fried, Mirjam. 2013. Principles of Constructional Change. In Hoffmann, Thomas & Trousdale, Graeme (eds.). The Oxford Handbook of Construction Grammar, 418-437. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780195396683.013.0023
Garachana, Mar. 2019. Més enllà de la gramaticalització: el desenvolupament del marcador discursiu “no obstant això” en català. Caplletra 66: 137-162. https://doi.org/10.7203/caplletra.66.13507
Garcia Sebastià, Josep V. 2017. La gramaticalització de temps ha: de la noció de “temps transcorregut” als usos discursius (segles XVI-XX). Zeitschrift für Katalanistik 30: 73-90.
Garcia Sebastià, Josep V. 2020. Les construccions de temps transcorregut en el català de l’edat moderna i contemporània (s. XVI-XX). Barcelona: PAM.
Garcia Sebastià, Josep V. 2021. Austere diet and the concept of [MEDIOCRITY]. On the meaning and dictionarization of some adjective locutions in Catalan and Spanish. In Cortijo, Antonio & Antolí, Jordi M. (eds.). Approaches to New Trends in research on Catalan Studies, 79-90. Berlin: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/9783631860434.003.0004
Garcia Sebastià, Josep V. 2022. The locution de pa amb fonteta and other similar phraseological units in Catalan: a case of syntagmatic and semantic neology. In Freixa, Judit, Guardiola, Maria Isabel, Martines, Josep & Montané, M. Amor (eds.). Dictionarization of Catalan neologisms, 227-248. Berlin: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b20021
Geis, Michael L. & Zwicky, Arnold M. 1971. On invited inferences. Linguistic Inquiry 2: 561-566. https://web.stanford.edu/~zwicky/on-invited-inferences.pdf
Geeraerts, Dirk & Grondelaers, Stefan. 1995. Looking back at anger: Cultural traditions and looking back at anger: Cultural traditions and metaphorical patterns. In Taylor, John & MacLaury, Robert (eds.). Language and the Construal of the World, 153-180. Berlin: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110809305.153
Ginebra Serrabou, Jordi. 2005a. Fraseologia, lingüística de corpus i ensenyament de la gramàtica. Revista de didàctica de la llengua i de la literatura 36: 12-19.
Ginebra Serrabou, Jordi. 2005b. Fraseologia i concurrències en l’escola de lingüística de corpus de Birmingham. Randa 55: 169-179.
Ginebra Serrabou, Jordi. 2019. Teoria fraseològica en la Gramàtica catalana (1956) de Pompeu Fabra. Ítaca: Revista de Filología 10: 121-145. https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.06
Ginebra Serrabou, Jordi. 2022. The dictionarization of old and new idioms. In Judit Freixa, Maria Isabel Guardiola, Josep Martines & M. Amor Montané (eds.). Dictionarization of Catalan neologisms, 121-134. Berlin: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b20021
Givón, Thomas. 1979. On Understanding Grammar. New York: Academic Press. https://doi.org/10.1075/z.213
Goldberg, Adele. 1995. Constructions: A construction grammar approach to argument structure. Chicago: Chicago University Press.
Goldberg, Adele. 2003. Constructions: a new theoretical approach to language. Trends in Cognitive Sciences 7(5): 219-224. https://doi.org/10.1016/s1364-6613(03)00080-9
Goldberg, Adele. 2006. Constructions at work: The nature of generalization in language. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199268511.001.0001
Goldberg, Adele. 2019. Explain me this: Creativity, competition, and the partial productivity of constructions. Princeton University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctvc772nn
Goldberg, Adele. Forthcoming. A Chat about constructionist approaches and LLMs, Constructions and Frames. Special issue. https://osf.io/preprints/psyarxiv/8bmwz
Gonzálvez Blasco, Miquel. 2024. Evolució de la unitat fraseològica “De l’arbre caigut, tothom en fa llenya” a la llum de la gramàtica d’orientació cognitiva. In Sánchez-López, Elena (ed.). Fraseologia, norma i canvi lingüístic. València: Tirant lo Blanch.
Gonzálvez-García, Francisco & Butler, Christopher S. 2006. Mapping functional-cognitive space. Annual Review of Cognitive Linguistics 4: 39-96. https://doi.org/10.1075/arcl.4.04gon
Heine, Bernd. 2002. On the role of context in grammaticalization. In Wischer, Ilse & Diewald, Gabriele (eds.). New reflects on grammaticalization, 83-101. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/tsl.49.08hei
Heine, Bernd, Claudi, Ulrike & Hünnemeyer, Friederike. 1991. Grammaticalization: A Conceptual Framework. Chicago: University of Chicago Press.
Heine, Bernd & Narrog, Heine (eds.). 2011. The Oxford Handbook of Grammaticalization. Oxford: Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199586783.001.0001
Hoffmann, Thomas & Trousdale, Graeme (eds.). 2013. The Oxford handbook of construction grammar. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780195396683.001.0001
Hopper, Paul J. & Traugott, Elizabeth C. 2003. Grammaticalization. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139165525
Howarth, Peter. 2000. Describing diachronic change in English phraseology. In Corpas, Gloria (ed.). Las lenguas de Europa: estudios de fraseología, fraseografía y traducción, 213-230. Granada: Universidad de Granada.
Hudson, Richard A. 2007. Language Networks: The New Word Grammar. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1075/sl.34.2.14str
Israel, Michael. 1996. The way constructions grow. In Goldberg, Adele (ed.). Conceptual Structure, Discourse and Language, 217-230. Stanford: CSLI Publications.
Ivorra Ordines, Pedro. 2020. Les comparacions i les seues variacions en La plaça del Diamant des de la gramàtica de construccions. Entre usualitat i creativitat. Romanica Olomucensia 1: 73-90. http://dx.doi.org/10.5507/ro.2020.004
Ivorra Ordines, Pedro. 2021. Les construccions comparatives intensificadores de la lletjor en català, espanyol, anglés i francés des de les gramàtiques de construccions. Un estudi basat en corpus [PhD Thesis]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. https://pedroivorra.com/wp-content/uploads/2022/05/IvorraOrdines2021.pdf
Kemmer, Suzanne. 2003. Schemas and lexical blends. In Cuyckens, Hubert, Berg, Thomas, Dirven, René & Panther, Klaus-Uwe (eds.). Motivation in Language: Studies in honor of Günter Radden, 69-97. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/cilt.243.08kem
Krug, Manfred. 1998. String frequency: a cognitive motivating factor in coalescence, language processing and change. Journal of English linguistics 26: 286-320. https://doi.org/10.1177/007542429802600402
Langacker, Ronald W. 1987, 1991. Foundations of Cognitive Grammar, 2 vols. Stanford: Stanford University Press.
Lichtenberk, Frantisek. 1991. Semantic change and heterosemy in grammaticalization. Language 67: 475-509. https://doi.org/10.2307/415035
Lorente Casafont, Mercè. 2006. Altres elements lèxics. In Lloret, Maria Rosa, Mascaró, Joan & Pérez Saldanya, Manuel (coord.); Solà, Joan (dir.). Gramàtica del català contemporani, vol. 1, 831-888. Barcelona: Editorial Empúries.
Martines Peres, Josep. 2021. Cap a una semàntica cognitiva del català (i II): la cognició, el cos i la cultura. Estudis Romànics 43: 267-301. https://doi.org/10.2436/20.2500.01.319
Martines Peres, Josep & Montserrat Buendia, Sandra. 2014. Subjectivació i inferència en l’evolució semàntica i en l’inici de la gramaticalització de jaquir (segles XI-XII). Caplletra 56: 185-211. https://raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/274703
Martínez-Martínez, Caterina. 2017. Evolució i procés de gramaticalització del marcador discursiu noresmenys en català antic. Zeitschrift für Katalanistik 30.
Martínez-Martínez, Caterina. 2018. La gramaticalització dels connectors contraargumentatius en català ss. XVI-XX: estudi de corpus i aproximació segons la Gramàtica de Construccions [PhD Thesis]. Alacant: Universitat d’Alacant. https://shorturl.at/cwzTY
Martínez-Martínez, Caterina. 2020. Origen i evolució dels connectors de contrast en català antic. Barcelona: PAM.
Meillet, Antoine. 1912. L’evolution des formes grammaticales. Scientia 12(26): 6. Reprinted in Meillet 1858: 130-48.
Meillet, Antoine. 1958. Linguistique historique et linguistique générale. Paris: Champion.
Mojedano Batel, Andrea, Alberich Buera, Neus, Kerdens, Krzysztof. 2023. Estabilitat idiolectal de l’espanyol a través de quatre gèneres de comunicació: aportacions a l’anàlisi de l’autoria forense. Revista de Llengua i Dret 79: 285-304. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3951
Montoro del Arco, Esteban T. 2006. Teoría fraseológica de las locuciones particulares. Las locuciones prepositivas, conjuntivas y marcadoras en español. Frankfurt am Main: Peter Lang. https://www.peterlang.com/document/1101257
Montoro del Arco, Esteban, López Vallejo, María A. & Sánchez García, Francisco J. 2008. Nuevas perspectivas en torno a la diacronía lingüística. Granada: Universidad de Granada.
Montserrat Buendia, Sandra. 2004. Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI): una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva [PhD Thesis]. Alacant: Universitat d’Alacant. http://hdl.handle.net/10045/3746
Montserrat Buendia, Sandra. 2014. “Dar/donar” i “fer + Substantiu psicològic” en català antic (ss. XIII-XVI): Una aproximació basada en la gramática de construccions. Anuari de Filologia. Estudis de lingüística 4(1): 157-183. https://raco.cat/index.php/AFEL/article/view/288760
Nkollo, Mikołaj. 2015. Towards a constructionist account of Old Catalan la un a l’altre. Zeitschrift für Katalanistik 28: 191-219.
Obis Monné, Aina. 2017. El grau de gramaticalització dels marcadors metadiscursius endofòrics: Com hem explicat anteriorment i altres variants. Zeitschrift für Katalanistik 30.
Oltra Ripoll, Maria D. 2016. La traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues adaptacions cinematogràfiques (anglés-català/espanyol) [PhD Thesis]. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. http://hdl.handle.net/10803/364784
Oltra Ripoll, Maria D. 2018. La fraseología com a tret estilístic en novel·les originals en anglés i les seues traduccions al català. Caplletra 65: 95-124. https://doi.org/10.7203/caplletra.65.12613
Pérez Saldanya, Manuel. 2007. Gramaticalització i reanàlisi: funció i estructura en el canvi sintàctic. In Cabré Monné, Teresa (coord.). Lingüística teòrica: anàlisi i perspectives, vol. II, 13-28. Barcelona: UAB.
Piirainen, Elisabeth. 2012. Widespread Idioms in Europe and Beyond. Toward a Lexicon of Common Figurative Units. New York: Peter Lang.
Robles i Sabater, Ferran. 2007. La fraseologia metalingüística amb verbs de llengua en alemany i català. Estudi comparat d’un corpus de locucions verbals. València: Universitat de València. http://hdl.handle.net/10550/15297
Robles i Sabater, Ferran. 2010. Aspectes de fraseologia contrastiva alemany-català: Fraseologismes de la producció verbal. Shaker Verlag.
Robles i Sabater, Ferran. 2016. Metadiskurs und Phraseologie: phrasale Formulierungsmarker im Deutschen und Katalanischen. Zeitschrift für Katalanistik: Revista d’Estudis Catalans 29: 59-79.
Robles i Sabater, Ferran. 2017. Information structure and grammaticalization: Discourse markers and utterance position in Catalan and German. Zeitschrift für Katalanistik 30.
Robles i Sabater, Ferran & Bertomeu, Pau (eds.). 2017. Diskursmarker und Grammatikalisierung im Katalanischen und anderen Sprachen / Discourse markers and grammaticalization in Catalan and other languages. Zeitschrift für Katalanistik 30.
Ruíz Gurillo, Leonor. 2001. La fraseología como cognición: vías de análisis, LEA: Lingüística Española Actual 23(1): 107-132.
Sánchez-López, Elena. 2015. Phraseologization as a process of semantic change. Catalan Journal of Linguistics 14: 159-177. https://doi.org/10.5565/rev/catjl.168
Sánchez-López, Elena. 2018. Claves para entender el fenómeno de la variación en fraseología. Fraseología, Diatopía y Traducción / Phraseology, Diatopic Variation and Translation, 243-262. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/ivitra.17.13san
Sánchez-López, Elena. 2020. On the importance of a diachronic approach to phraseology. Changes in Meaning and Function. Studies in historical linguistics with a focus on Spanish, 300-329. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/ivitra.25.12san
Sánchez-López, Elena. 2021a. El significado de las locuciones somáticas y su elaboración discursiva. eHumanista: Journal of Iberian Studies 19: 421-439. http://hdl.handle.net/10045/115716
Sánchez-López, Elena. 2021b. La gènesi dels somatismes: accions humanes fossilitzades. Studia Romanica Posnaniensia 48: 133-147. https://doi.org/10.14746/strop.2021.483.010
Sánchez-López, Elena. 2023a. Meaning, degrees of abstraction and shared knowledge. In Rodríguez Rosique, Susana & Antolí Martínez, Jordi M. (eds.). Verb and Context: The impact of shared knowledge on TAME categories, 307-326. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/ivitra.34.13san
Sánchez-López, Elena. 2023b. Llengua, significat i la unitat mínima. Variació i canvi lingüístic, 525-558. València: Tirant lo Blanch.
Sánchez-López, Elena. 2024. Locucions, motivació i llenguatge figuratiu. In Martínez-Martínez, Caterina & Guardiola Savall, Maria Isabel (eds.). Estudis actuals de Filologia. València: Tirant lo Blanch.
Sánchez-López, Elena & Fuster Ortuño, M. Àngels. 2012. La fraseologia vista des d’una doble perspectiva: sincrònica i diacrònica. eHumanista/IVITRA 2: 185-201. https://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/2
Sánchez-López, Elena & Fuster Ortuño, M. Àngels. 2014. Estudi de les unitats fraseològiques de la tercera esfera des d’una perspectiva diacrònica. Caplletra 56: 243-267. https://raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/274705
Salvador, Vicent & Piquer, Adolf (eds.). 2000. El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: UJI.
Salvador, Vicent & Climent, Laia (eds.). 2006. Discurs prefabricat II: Fraseologia i comunicació social. Castelló de la Plana: UJI.
Sancho Cremades, Pelegrí. 1999. Introducció a la fraseologia, aplicació al valencià col·loquial. Paiporta: Denes.
Sancho Cremades, Pelegrí. 2010. Anàlisi de les unitats fraseològiques amb funció connectiva en un fragment de conversa col·loquial. Caplletra: revista internacional de filologia 48: 93-125.
Sancho Cremades, Pelegrí. 2018. Les locucions verbals: sintaxi, semàntica i pragmàtica. Revista Valenciana de Filologia (Ejemplar dedicado a: Curial e Güelfa): 351-383. https://doi.org/10.28939/rvf.v2i2.56
Sancho Cremades, Pelegrí. 2021. Les unitats fraseològiques i l’oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella. ELUA: Estudios de Lingüística 35: 257-278. https://doi.org/10.14198/ELUA2021.35.13
Schmid, Hans Jörg. 2003. Introduction: Context and Cognition – a concern shared by the cognitive sciences. In Mengel, Ewald, Schmid, Hans-Jörg & Steppat, Michael (eds.). Anglistentag 2002 Bayreuth. Proceedings, 363-367. Trier: wvt.
Schmid, Hans Jörg. 2007. Entrenchment, salience, and basic levels. In Geeraerts, Dirk & Cuickens, Hubert (eds.). The Oxford Handbook of Cognitive Linguistics, 117-138. Oxford: Oxford University Press. http://dx.doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199738632.013.0005
Segura-Llopes, Carles. 2016. La Gramàtica de les Construccions aplicada a l’aprenentatge de llengües: el cas de la construcció en-partitiva en català. Studia Iberica et Americana 3(3): 501-534. http://hdl.handle.net/10045/61514
Segura-Llopes, Carles, Sentí, Andreu, Montserrat, Sandra & Barceló, Sergi. 2023. Testing the Pedagogical Application of Competing Linguistic Theories: The Efficacy of Cognitive Construction Grammar for L2 Catalan Learners. In Theoretical Linguistics in the Pre-University Classroom. Oxford: British Academy Scholarship Online. https://doi.org/10.5871/bacad/9780197267479.003.0015
Sentí i Pons, Andreu. 2013. Gramaticalització i subjectivació de la modalitat en català antic [PhD Thesis]. Alacant: Universitat d’Alacant. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/28379/1/Tesi_Senti_Pons.pdf
Sentí Pons, Andreu & Martínez, Carlos. 2023. L’ensenyament-aprenentatge del pronom feble “ho” amb la Gramàtica de Construccions Cognitiva. Resercle. Revista de la Societat d’Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera 4: 38-61. https://doi.org/10.31009/resercle.2023.03
Timberlake, Alan. 1977. Reanalysis and actualization in syntactic change. In Li, Charles (ed.). Mechanisms of Syntactic Change, 141-177. Berlin: De Gruyter. https://doi.org/10.7560/750357-006
Timofeeva, Larissa. 2012. El significado fraseológico. En torno a un modelo explicativo y aplicado. Madrid: Liceus.
Timofeeva, Larissa. 2016. Locuciones. En Gutiérrez Rexach, Javier (ed.). Enciclopedia de Lingüística Hispánica. New York: Routledge. http://dx.doi.org/10.4324/9781315713441-60
Traugott, Elizabeth C. 1982. From propositional to textual and expressive meanings: some semantic-pragmatic aspects of grammaticalization. In Lehmann, Winfred P. & Malkiel, Yakov (eds.). Perspectives on Historical Linguistics, 245-71. Amsterdam: John Benjamins.
Traugott, Elizabeth C. 2011. Grammaticalization and mechanisms of change. In The Oxford Handbook of Grammaticalization, 19-30. Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199586783.013.0002
Traugott, Elizabeth C. & Dasher, Richard B. 2002. Regularity in Semantic Change. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511486500
Traugott, Elizabeth C. & Trousdale, Graeme. 2010. Gradience, gradualness and grammaticalization. Studies in Language 34(4): 930-933. http://dx.doi.org/10.1075/sl.34.4.07kat
Traugott, Elizabeth C. & Trousdale, Graeme. 2013. Constructionalization and Constructional Changes. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199679898.001.0001
Ungerer, Tobias & Hartmann, Stefan. 2023. Constructionist approaches: Past, present, future. PsyArXiv. https://doi.org/10.31234/osf.io/83dvj
Vacalebri Lloret, Úrsula. 2019. Aplicacions de la Gramàtica de les Construccions en l’aprenentatge i l’adquisició del català com a L2 en estudiants hongaresos: la construcció HAVER-HI existencial [Degree Final Project]. Alacant: Universitat d’Alacant. http://hdl.handle.net/10256/18772
Van Lawick, Heike. 2006. Metàfora, fraseologia i traducció. Aplicació als somatismes en una obra de Bertolt Brecht. Aachen: Shaker Verlag.
Voellmer, Elena & Brumme, Jenny. 2017. El olfato del traductor a prueba. Los somatismos con Nase en Das Parfum, de Patrick Süskind. In Mellado Blanco, Carmen, Berty, Katrin & Olza, Inés (eds.). Discurso repetido y fraseología textual (español y español-alemán), 55-74. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert. https://doi.org/10.31819/9783954876037-004
Ziegeler, Debra. 2007. A word of caution on coercion. Journal of Pragmatics 39: 990-1028. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2006.07.014
Ziegeler, Debra. 2010. Count-mass coercion, and the perspective of time and variation. Constructions and Frames 2: 33-73. https://doi.org/10.1075/cf.2.1.02zie
Ziem, Alexander. 2013. Wozu Kognitive Semantik?. In Busse, Dietrich & Teubert, Wolfgang (eds.). Linguistische Diskursanalyse: neue Perspektiven, 217-240. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-531-18910-9_6
Published
Downloads
Copyright (c) 2024 Elena Sánchez-López
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
