Empremtes del fantàstic en l’art català

M. Lluïsa Faxedas

doi:10.5565/rev/brumal.311

Empremtes del Fantástico en l'Art Catalá

Autores/as

M. Lluïsa Faxedas Universitat de Girona

PDF (CA)

Resumen

Aquest article revisa la presència del fantàstic en tres moments concrets de la història de l’art català dels darrers dos segles: la pintura del Modernisme, Dau al Set i el seu context, i algunes pràctiques fotogràfiques contemporànies. S’intenta en primer lloc establir una definició operativa del fantàstic que ens permeti fixar una cronologia i delimitar-ne els aspectes principals; tot seguit s’analitza la presència del fantàstic en el context cultural català i les seves limitacions. L’article no pretén fer un inventari d’obres i autors dedicats al fantàstic en l’art català, sinó rastrejar-ne l’existència en els moments esmentats i provar d’esbossar-ne el significat.

Palabras clave

Modernisme, Dau al set, art fantàstic, art català, fotografia

Citas

ARENAS, Carlos (2014): «La pintura fantástica en España», a DD.AA., La imagen fantástica, Kutxa Fundazioa, Donostia, pp. 21-35.

BALSACH, Mª Josep (2007): Joan Miró. Cosmogonies d’un món originari (1918-1939), Galàxia Gutenberg, Barcelona.

BRION, Marcel (1989): L’Art fantastique, Michel, París.

CAILLOIS, Roger (1965): Au coeur du fantastique, Gallimard, París.

CERDÀ, Mariàngela (1981): Els Pre-rafaelites a Catalunya: una literatura i uns símbols, Curial, Barcelona.

CHEROUX, Clement (2004): «La dialectique des spectres. La photographie spirite entre récréation et conviction», a DD.AA., Le troisième oeil. La photographie et l’occulte, Éditions Gallimard, París, pp. 45-55.

CIRICI, Alexandre (1982): «Anglada-Camarasa o el postsimbolismo fantástico», a Anglada-Camarasa, Fundació La Caixa, Barcelona, pp. 13-18.

CLOUTIER, Crista (2004): «Les fantômes de Mumler, a DD.AA., Le troisième oeil. La photographie et l’occulte, Éditions Gallimard, París, pp. 20-23.

DD.AA. (1996): Nicolau Raurich, 1871-1945. Visions mediterrànies, MNAC i Ausa, Barcelona i Sabadell.

DD.AA. (1998): Joaquim Mir, itinerari vital, Fundació la Caixa, Barcelona.

DD.AA. (2014): Josefa Tolrà, mèdium i artista, ACM - Ajuntament de Mataró, Mataró.

DD.AA. (2014b): La imagen fantástica, Kutxa Fundazioa, Donostia.

DIAZ-PLAJA, Guillem (1962): Viatge a l’Atlàntida i retorn a Ítaca. Una interpretació de la cultura catalana, Destino, Barcelona.

FABRE, Côme, i Felix KRAMER (2013): L'ange du bizarre. Le romantisme noir de Goya à Max Ernst, Musée d’Orsay, París.

FLUSSER, Vilém (1984): «Introducció», a Joan Fontcuberta, Herbarium, Gustavo Gili, Barcelona.

FONTBONA, Francesc (1989): «Pròleg», a Jaume Soler, J. M. Tamburini, Fundació Caixa de Barcelona, Barcelona, pp. 11-13.

FONTBONA, Francesc, i Manel JORBA (1999): El Romanticisme a Catalunya, Generalitat de Catalunya i Ed. Pòrtic, Barcelona.

FONTCUBERTA, Joan, i Pere FORMIGUERA (1990): Fauna secreta, Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona.

FONTCUBERTA, Joan (1990): «Fauna secreta», Nexus, núm. 4 (juliol), pp. 34-41.

GIRALT-MIRACLE, Daniel (1993): «Introducció. Joan Perucho, l’art entre el real i l’imaginari”, a Joan Perucho, Obres completes, vol. 7. Crítica d’art, Ed. 62, Barcelona, pp. 7-13.

GRANELL, Enric (1998): Dau al set. El foc s’escampa. Barcelona 1948-1955, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

GRAS VALERO, Irene (2009): El decadentisme a Catalunya: interrelacions entre art i literatura, Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona.

GUERRERO, Manel (2014): «Joan Brossa i Josefa Tolrà», a Josefa Tolrà. Mèdium i artista, ACM-Ajuntament de Mataró, Mataró, pp. 81-88.

HORTA, Gerard (2004): Cos i revolució. L’espiritisme català o les paradoxes de la modernitat, Edicions de 1984, Barcelona

______ (2014): «L’espiritisme català: potència popular a l’encalç d’una vida diferent per sempre», a Josefa Tolrà. Mèdium i artista, ACM-Ajuntament de Mataró, Mataró, pp. 111-122.

MARÍN-MEDINA, José (198-?): «Dau al set: contexto y plenitud», Rayuela, col. Cuadernos Guadalimar, Madrid, pp. 35-41.

MARTÍNEZ-GIL, Víctor (2004): «Introducció. Els somnis de la literatura: un itinerari català», a Víctor Martínez-Gil (ed.), Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, Galàxia Gutenberg – Cercle de lectors, Barcelona, pp. 9-40.

MINGUET BATLLORI, Joan M. (1988): «La ‘Sala Mercè’ de Lluís Graner (1904-1908): un epígon del Modernisme?», D’Art, núm. 14, pp. 99-117.

MÜLLER-WESTERMANN, Iris (ed.) (2013): Hilma af Klint: a pioneer of abstraction, Moderna Museet, Ostfildern.

OLCINA, Emili (1998): Antologia de narrativa fantàstica catalana, Laertes, Barcelona.

PARCERISAS, Pilar (ed.) (2009): Il·luminacions. Catalunya visionària, CCCB, Barcelona.

PEREJAUME (1996): «Visions», a DD.AA., Nicolau Raurich, 1871-1945. Visions mediterrànies, MNAC i Ausa, Barcelona i Sabadell, pp. 60-64.

PEDRAZA, Pilar (2014): «Mundos de terror y fantasia, a DD.AA., La imagen fantástica, Kutxa Fundazioa, Donostia, pp. 9-19.

PERUCHO, Joan (1993): «Joan Miró i Catalunya» [1969], a Joan Perucho, Obres completes, vol. 7. Crítica d’art, Ed. 62, Barcelona, pp. 29-45.

_______ (1993b): «Joan Ponç o el retorn des d’una solitud», a Joan Perucho, Obres completes, vol. 7. Crítica d’art, Ed. 62, Barcelona, pp. 198-200.

RESINA, Joan Ramon (2009): «La catalunya somiatruites», a Pilar Parcerisas (ed.), Il·luminacions. Catalunya visionària, CCCB, Barcelona, pp. 37-45.

RIBOT, Cristina (2015): La representació de la dona en l’obra d’Hermen Anglada-Camarasa, Tesi doctoral presentada a la Universitat de Girona.

ROAS, David (2001): «La amenaza de lo fantástico», a David Roas (ed.), Teorías de lo fantástico, Arco/Libros, Madrid, pp. 7-44.

ROY, Claude (1960): Arts fantastiques, Encyclopedie essentielle, París.

SAURA, Antonio (1953): Arte fantástico, Galería Clan, Madrid.

SCHMIT, Sophie (2004): «Conan Doyle: une étude en noir et blanc», a DD.AA., Le troisième oeil. La photographie et l’occulte, Éditions Gallimard, París, pp. 92- 95.

SCHURIAN, Walter (2006): Arte fantástico, Taschen, Colònia.

SINOBLE, Alèxia (2011): «Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil», a Dau al Set. La segona avantguarda catalana, Fundació Lluís Carulla, Barcelona, pp. 10-21.

SOLER, Jaume (1989): J. M. Tamburini, Fundació Caixa de Barcelona, Barcelona.

TORRES-GARCIA, Joaquim (1980): Escrits sobre art, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.

Biografía del autor/a

M. Lluïsa Faxedas, Universitat de Girona

Departament d'Història i Història de l'art

Professora Agregada