Fantasmas en Mercè Rodoreda y Elsa Morante
Resumen
El artículo explora las afinidades entre la escritora catalana Mercè Rodoreda y la italiana Elsa Morante, centrándose en la presencia de fantasmas en sus narrativas. Las autoras hacen un tratamiento complejo, propio de la contemporaneidad, que integra la herencia de la tradición literaria, la estética gótica y las teorías de la psique. El estudio pone la atención en el cuento «Una fulla de gerani blanc» y la novela Mirall trencat de Rodoreda, así como en los cuentos «La nonna», «L’uomo dagli occhiali» y «Il soldato siciliano» de Morante. Estos textos coinciden en las percepciones confusas de los personajes frente a los eventos sobrenaturales y en el motivo de la transgresión de las reglas de la comunidad, tanto en lo que respecta a las expectativas sobre la muerte como al deseo normativo, que puede perturbar el traspaso de los difuntos. El paso a la espectralidad afecta a personajes alterizados –víctimas de abusos, marginados, animales–, a menudo descritos recurriendo a la metaforización natural, que buscan vías de enunciación alternativas.
Palabras clave
Mercè Rodoreda, Elsa Morante, Estética gótica, Teorías de la psiqueCitas
ARNAU, Carme (1983): L’àngel a les novel·les de Mercè Rodoreda, Serra d’Or, núm. 290, pp. 20-23.
ARKINSTALL, Christine R. (2004): Gender, Class, and Nation. Mercè Rodoreda and the Subjects of Modernism, Bucknell University Press, Lewisburg, PA.
BÁDER, Petra (2021): ¿Cómo verbalizar la experiencia? Malestar, ambigüedad y horizontalidad en On being ill, de Virginia Woolf, y Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, Acta Hispanica, Supplementum III, pp. 121-132. https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.121-132
BALAGUER, Enric (1995): Katherine Mansfield i Mercè Rodoreda (Episodis domèstics, servitud dels detalls), Catalan Review, vol. IX núm. 1, pp. 21-31. https://doi.org/10.3828/CATR.9.1.2
BENNETT, Alice (2021): Literature and the afterlife, in W. Michelle Wang, Daniel K. Jernigan i Neil Murphy (eds.), The Routledge Companion to Death and Literature, Routledge, Nova York; Londres, pp. 53-61.
BRAIDOTTI, Rosi (2005): Metamorfosis. Hacia una teoría materialista del devenir, trad. Ana Varela, Akal, Tres Cantos.
CARTONI, Flavia (1999): La fantasía en la obra de Elsa Morante, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca.
CATALDI, Pietro, i Cèlia NADAL PASQUAL (2023): Specchio infranto di Mercè Rodoreda: un capitolo del tardo Modernismo europeo, L’ospite ingrato, núm. 13, pp. 377-391.
CHEVALIER, Jean, i Alain GHEERBRANT (dirs.) (1982): Dictionnaire des symboles. Mythes, rêves, coutumes, gestes, formes, figures, couleurs, nombres, Éditions Robert Laffont; Éditions Jupiter, París.
COMAS, Eva (2020): El somni blau: estudi dels somnis en la narrativa de Mercè Rodoreda, Fundació Mercè Rodoreda, Barcelona.
DI ROSA, Rossella (2015): Divenire Animale: divenire Elisa. La centralità del gatto Alvaro in Menzogna e Sortilegio di Elsa Morante, Carte Italiane, núm. 10, pp. 89-105. https://doi.org/10.5070/c9210024213
FERNÁNDEZ, Sergio (2019): Terriblement poètic i terriblement negre: La construcción del gótico rodorediano en La mort i la primavera, Estudis Romànics, núm. 41, pp. 291-323. https://doi.org/10.2436/20.2500.01.266
FIORE, Arianna (2010): La piazza del Diamante di Mercè Rodoreda e La Storia di Elsa Morante: lo scontro della storia ufficiales e della storia intima in due romanzi del XX secolo, in Mercedes González (ed.), La imagen de la mujer y su proyección en la literatura, la sociedad y la historia: identidad, cambio social y progreso en las culturas mediterráneas, ArCiBel Editores, Sevilla, pp. 717-730.
FORGETTA, Emanuela (2022): La città e la casa. Spazi urbani e domestici in Maria Aurèlia Capmany, Natalia Ginzburg, Elsa Morante e Mercè Rodoreda, Edizioni Ca’Foscari, Venècia. https://doi.org/10.30687/978-88-6969-586-5
GRAN DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA [GDLC] (2023): Espectre, Grup Enciclopèdia, available in https://www.diccionari.cat/GDLC/espectre [31-12-2023].
IOVINO, Serenella, I Serpil OPPERMANN (2012): Material Ecocriticism: Materiality, Agency and Models of Narrativity, Ecozon@, vol. 3 núm. 1, pp. 75-91. https://doi.org/10.37536/ecozona.2012.3.1.452
ISASI, Carles (2013): La personalitat introvertida d’una gran escriptora, in Abraham Mohino (ed.), Mercè Rodoreda. Entrevistes, Fundació Mercè Rodoreda, Barcelona, pp. 117-121.
LABOREO, Marina (2023): La joia de la vida i la violència de la història: el cas de La Història d’Elsa Morante i de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, in Francesco Ardolino i Cèlia Nadal (ed.), L’escriptura de les dones: genealogies italocatalanes, Edizioni dell’Orso, Alessandria, pp. 121-136. [Suplement de la Rivista Italiana di Studi Catalani, núm. 13]
MAESTRE, Antoni (2021): Àngels i monstres: personatges masculins en la narrativa breu de Mercè Rodoreda, Fundació Mercè Rodoreda, Barcelona.
MARTÍNEZ-GIL, Víctor (2004): Introducció, in Víctor Martínez-Gil (ed.), Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, Cercle de Lectors; Galàxia Gutenberg, Barcelona, pp. 9-40, 47-50.
MASATS, Josep (2013): Mercè Rodoreda: ficció i vida des del jardí, in Abraham Mohino (ed.), Mercè Rodoreda. Entrevistes, Fundació Mercè Rodoreda, Barcelona, pp. 211-216.
MORANTE, Elsa (1981): La meva illa, trad. Joan Oliver, Proa, Barcelona.
MORANTE, Elsa (1985): Lo scialle andaluso, Einaudi, Torí.
MORANTE, Elsa (1987): Pro o contro la bomba atomica e altri scritti, Adelphi, Milà.
MORANTE, Elsa (1994): Menzogna e sortilegio, Einaudi, Torí.
PENALBA, Neus (2024): Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, Edicions 3i4, València.
PÉREZ, Janet (1994): Gothic spaces, transgressions, and apparitions in Mirall Trencat: Rodoreda’s adaptation of the paradigm, in Kathleen McNerney i Nancy Vosburg (eds.), The Garden across the Border. Mercè Rodoreda’s fiction, Susquehanna University Press; Associated University Press, Selinsgrove, PA; Plainsboro, NJ, pp. 85-97. https://doi.org/10.2307/40151431
ROAS, David (1999): Voces del otro lado: El fantasma en la narrativa fantástica, in Jaume Pont (ed.), Brujas, demonios y fantasmas en la literatura fantástica hispánica, Edicions Universitat de Lleida, Lleida, pp. 93-110.
ROAS, David (2014): El reverso de lo real: Formas y categorías de lo insólito, in Francisco Javier Ordiz i Natalia Álvarez (eds.), Estrategias y figuraciones de lo insólito en la narrativa mexicana (siglos XIX-XXI), Peter Lang, Oxford; Berna; Berlín; Brussel·les; Frankfurt am Main; Nova York; Viena, pp. 9-29.
ROAS, David (2019): Lo fantástico según Poe, in Roberto García-Álvarez, Edgar Allan Poe. El delirante de Baltimore, Ediciones El Transbordador, Málaga, pp. 5-14.
RODOREDA, Mercè (2008): Narrativa completa. Volum I. Novel·les. / Volum II. Contes i novel·les, ed. Carme Arnau, Edicions 62, Barcelona.
RODOREDA, Mercè (2019): Teatre, eds. Enric Gallén i Gerard Guerra, Fundació Mercè Rodoreda, Barcelona.
SALUDES, Anna Maria (2005): Una biblioteca a l’exili. Els llibres de Mercè Rodoreda i Armand Obiols, L’Avenç, núm. 301, pp. 30-37.
SBARDELLA, Amaranta (2023): Mostruoso, animale, sensuale. Declinazioni del corpo materno in alcuni romanzi di Mercè Rodoreda ed Elsa Morante, in Francesco Ardolino i Cèlia Nadal (ed.), L’escriptura de les dones: genealogies italocatalanes, Edizioni dell’Orso, Alessandria, pp. 41-57. [Suplement de la Rivista Italiana di Studi Catalani, núm. 13]
TODOROV, Tzvetan (1970): Introduction à la littérature fantastique, Éditions du Seuil, París.
WEHLING-GIORGI, Katrin (2023): Unspeakable Things Spoken: Transgenerational Trauma, Fractured Bodies and Visual Tropes in Toni Morrison, Elsa Morante and Elena Ferrante’s Works, Romance Studies, vol. 41 núm. 4, pp. 248-266. https://doi.org/10.1080/02639904.2024.2311516
ZANGRANDI, Silvia (2014): Trasfigurare il mondo con la fantasia. Tracce fantastiche nella narrativa breve di Elsa Morante e Anna Maria Ortese, Cuadernos de Filología Italiana, núm. 21, pp. 215-232. https://doi.org/10.5209/rev_cfit.2014.v21.48735
ZURRÓN, Irene (2023): El suïcidi en la literatura. Tradició i representació en la narrativa de Mercè Rodoreda, Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2026 Irene Zurrón Servera

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.