Terror de reüll: el for de camp i el fora de text com a espais de projecció per a l’horror. Una perspectiva sobre The Blair Witch Project i «The Dunwich Horror»
Resumen
En contra de la diferenciació entre text i imatge, el fora de camp i el fora de text (o allò que no es veu, ni tampoc es diu) poden proveir d’un espai comú des d’on treballar l’emergència i la formulació de la ruptura dels discursos de la consciència i l’ordre, l’encontre amb el desconegut, i l’horror que en resulta. El film de Daniel Myrick i Eduardo Sánchez, per un costat, i el relat de Lovecraft per l’altre, treballen el terror fantàstic, precisament, des de la impossibilitat de la representació; d’aquesta manera desencadenen, des de la participació afectiva, la possibilitat de projectar-hi un cúmul d’angoixes latents en el lector/espectador capaces, sense deixar de formar-ne part, de transgredir les limitacions inherents a la comunicació verbal i visual.
Palabras clave
indeterminación, terror fantástico, fuera de campo, invisibilidad, fenomenologíaCitas
ASTRUC, Alexandre (1989): Nacimiento de una nueva vanguardia: la Caméra-stylo», in Joaquim Romaguera Homero Alsina (ed.), Textos y manifiestos del cine, Cátedra, Madrid, pp. 220-224.
BAZIN, André (2008): ¿Qué es el cine?, Rialp, Madrid.
BURLESON, Donald R. (2011): On Lovecraft’s Themes: Touching the Glass, in David E. Schultz & S. T. Joshi (eds.), An Epicure in the Terrible, Hippocampus Press, Nova York, pp. 139-152.
CARROLL, Nöel (1990): The Philosophy of Horror or Paradoxes of the Heart, Routledge, Nova York.
FISHER, Mark (2016): The Weird and the Eerie, Repeated Books, Londres.
FREUD, Sigmund (1978): El malestar en la cultura, Alianza Editorial, Madrid.
GUBERN, Roman, & Joan PRAT (1979): Las Raíces del miedo. Antropología del cine de terror, Tusquets Editores, Barcelona.
HELLER-NICHOLAS, Alexandra (2014): Found Footage Horror Films. Fear and the Appearance of Reality, McFarland & Co., Jefferson.
HERNÁNDEZ DE LA FUENTE, David (2005): Lovecraft. Una mitología, ELR Ediciones, Madrid.
ISER, Wolfgang (1987): El acto de leer, Taurus, Madrid.
ISER, Wolfgang (1997): La ficcionalización: dimensión antropológica de las ficciones literarias, in Antonio Garrido Domínguez (ed.), Teorías de la ficción literaria, Arco/Libros, Madrid, pp. 43-68.
JACKSON, Rosie (2001): Lo oculto de la cultura, in David Roas (ed.), Teorías de lo fantástico, Arco/Libros, Madrid, pp. 141-152.
JONES, Darryl (2021): La inquietante historia del horror, Alianza Editorial, Madrid.
JOSHI, Sunand Tryambak (2011): Introduction, in David E. Schultz i S. T. Joshi (eds.), An Epicure in the Terrible, Hippocampus Press, Nova York, p. 11-38.
KING, Stephen (2020): Danza Macabra, Valdemar, Madrid.
LAMB, Charles (2015): Las brujas y otros terrores nocturnos, Revista Universidad de Antioquia, núm. 320, pp. 59-63.
LÉVY, Maurice. (1988): Lovecraft. A study in the fantastic, trad. S.T. Joshi, Wayne State University Press, Detroit.
LOVECRAFT, Howard Phillips (1993): «El horror de Dunwich», en El horror de Dunwich, Alianza Editorial, Madrid.
LOVECRAFT, Howard Phillips (2010): El horror sobrenatural en la literatura, Valdemar, Madrid.
LYOTARD, Jean François (1979): Discurso, figura, Gustavo Gili, Barcelona.
MARICONDA, Steven J. (2011): Lovecraft’s Cosmic Imagery, in David E. Schultz & S. T. Joshi (eds.), An Epicure in the Terrible, Hippocampus Press, Nova York, p. 196-207.
MIGUEL, Luna (2022): Leer mata, La Caja Books, València.
MYRICK, Daniel, & Eduardo SÁNCHEZ (1999): The Blair Witch Project, Artisan Entertainment / Summit Entertainment, EUA.
ROAS, David (2011): Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico, Páginas de Espuma, Madrid.
TODOROV, Tzvetan (2001): Definición de lo fantástico, in David Roas (ed.), Teorías de lo fantástico, Arco/Libros, Madrid, p. 47-64.
TURNER, Peter (2019): Found Footage Horror Films. A Cognitive Approach, Routledge, Abingdon.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2025 Martí Jareño Andreu

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.