Anuario IET de Trabajo y Relaciones Laborales https://revistes.uab.cat/anuarioiet L’<em>Anuario IET de Trabajo y Relaciones Laborales</em> és una publicació en línia editada per l’Institut d’Estudis del Treball. L’objectiu de l’<em>Anuario</em> és proveir una anàlisi dels principals aspectes de l’evolució del mercat de treball, les polítiques d’ocupació i les relacions laborals durant l’any en qüestió. També s’analitzen les novetats més rellevants en l’àmbit europeu. En l’elaboració de la publicació, hi participen tant investigadors de l’IET com experts externs que fan un seguiment exhaustiu dels canvis més importants en el seu àmbit. Universitat Autònoma de Barcelona ca-ES Anuario IET de Trabajo y Relaciones Laborales 2339-5753 Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca" target="_blank">Reconeixement 3.0</a> Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca" target="_blank">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> Presentació: De la gran recessió a la pandèmia: impacte sobre el treball i les relacions laborals https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-carrasquer-oto Presentació: De la gran recessió a la pandèmia: impacte sobre el treball i les relacions laborals Pilar Carrasquer Oto Drets d'autor (c) 2021 Pilar Carrasquer Oto https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 5 8 10.5565/rev/aiet.90 L’accés a les TIC per al desenvolupament de l’activitat representativa laboral a l’empresa https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-sola L’accés a les eines de comunicació digital existents a l’empresa, com el correu electrònic o la intranet, són essencials per tal que els òrgans de representació unitària i sindical puguin desenvolupar les seves funcions de forma adequada. El nostre marc legal no ha garantit mai aquest accés, però a través de la STC 281/2005, de 7 de novembre, es va reconèixer, amb fonament al contingut essencial de la llibertat sindical, un dret d’ús en relació a aquestes eines quan s’hagin implantat al procés productiu i siguin aptes pel desenvolupament de l’activitat representativa. No obstant, els límits imposats per la pròpia jurisprudència constitucional a aquest dret d’ús i la forma com els ha aplicat la jurisdicció ordinària, han generat a la pràctica un obstacle important, sovint insuperable. És imprescindible abordar l’actualització del marc legal sobre les eines de comunicació de les representacions laborals, per tal d’assegurar, des de la norma heterònoma i amb caràcter general, que puguin utilitzar els canals empresarials de comunicació digital per a l’exercici de les seves funcions. Xavier Solà i Monells Drets d'autor (c) 2021 Xavier Solà i Monells https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 153 170 10.5565/rev/aiet.98 La relació entre el teletreball i la conciliació de la vida laboral i familiar: el paper de la normativa i la negociació col·lectiva https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-gala La recent regulació del teletreball a través del Reial decret llei 28/2020 planteja diverses qüestions i, entre aquestes, la relació que pot existir entre aquesta modalitat de prestació de serveis i el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones treballadores. L'objectiu d'aquest treball és analitzar, a nivell de la Unió Europea, estatal, autonòmic i local, la forma en que es relacionen tots dos conceptes, així com la visió que es té d'ells. També s'aborda el paper de la negociació col·lectiva en aquesta matèria. Carolina Gala Durán Drets d'autor (c) 2021 Carolina Gala Durán https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 171 185 10.5565/rev/aiet.99 La crisi de la covid-19 i el seu impacte als treballs: una oportunitat perduda? https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-borras-moreno L’objectiu de l'article és analitzar l'impacte de gènere de la crisi de la Covid-19 sobre els canvis que es venien donant en la distribució dels temps de treballs entre dones i homes abans de la pandèmia. Aquests canvis, tant a nivell internacional com nacional, assenyalaven una disminució del temps dedicat al treball domèstic per part de les dones i un augment del temps dedicat a la cura de criatures per part dels homes. La hipòtesi de partida subratlla que la major càrrega de treball domèstic i de cures que suposa el confinament de la població recau, principalment, sobre les dones. A partir d'una estratègia metodològica de caràcter qualitatiu, es presenten diferents rutines de confinament, així com el discurs de dones i homes sobre el treball a distància. Com a conclusió s'apunta que la crisi de la Covid-19 representa una oportunitat perduda per avançar en la corresponsabilitat dels treballs i la revalorització de les tasques domèstiques. Vicent Borràs Català Sara Moreno Colom Drets d'autor (c) 2021 Vicent Borràs Català, Sara Moreno Colom https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 187 209 10.5565/rev/aiet.100 Digitalització del treball: proto-sindicalisme I cuasi-sindicalism post-pandemic https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-martin-artiles L’article té tres objectius: Primer, l’estudi del perfil dels treballadors de plataformes digitals, que es caracteritzen per ser relativament joves i qualificats. Segon, l’estudi de les noves formes d’organització empresarial i la desconstrucció de la relació d’ocupació. Tercer, l’emergència de noves formes de representació i organització dels treballadors. Les noves formes d’organització són diverses, com ara associacions professionals, cooperatives, mútues i sindicats. Les estratègies d’organització neixen des de “baix”, des dels propis treballadors. Però també hi ha iniciatives “des de dalt”, impulsades pels sindicats. Hem distingit tres formes d´organització: proto-sindicalisme, cuasi-unionisme i sindicalisme. La digitalització amenaça als sindicats, però també ofereix una oportunitat per a la revitalització en les seves formes de comunicació. Antonio Martín Artiles Drets d'autor (c) 2021 Antonio Martín Artiles https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 9 32 10.5565/rev/aiet.91 Teletreball i call center. la experiència mexicana durant la pandèmia en 2020 https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-hualde-micheli Arran de la pandèmia de la Covid-19 durant l'any 2020, un nombre significatiu de call center van traslladar les seves operacions totalment o parcialment als domicilis dels operadors. Aquest fenomen va modificar la manera d'operar dels call center i va donar lloc a experiències inèdites tant en les formes d'organització del treball com en la pròpia experiència dels operadors. En aquest article descrivim alguns aspectes d'aquesta experiència en base a allò observat en els call center de Mèxic per mitjà d'entrevistes amb operadors a la Ciutat de Mèxic i Tijuana. El fenomen permet reflexionar sobre els reptes organitzatius i normatius de portar l'operació dels call center al terreny del home office en una activitat eminentment presencial que al mateix temps s'està veient afectada pels efectes de l'automatització. En funció d'aquesta experiència, és pertinent preguntar-se si la deslocalització observada en els call center serà un fenomen passatger o els call center formaran part de les activitats híbrides en les quals es combini la presència física en el centre de treball amb l'activitat virtual. Alfredo Hualde Alfaro Jordy Micheli Drets d'autor (c) 2021 Alfredo Hualde Alfaro, Jordy Micheli https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 33 55 10.5565/rev/aiet.92 El control del teletreball en temps de la covid-19 https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-molina-godino-molina La crisi sanitària generada per la Covid-19 —i les mesures de distanciament social i confinament implementades per a fer-li front— ha impulsat el teletreball així com el debat sobre la seva implementació i beneficis. A partir dels resultats d'una enquesta realitzada en les primeres setmanes de confinament a Espanya, aquest article explora els mecanismes de control del rendiment laboral de persones teletreballant, així com la seva incidència sobre la base de determinades variables individuals, organitzatives i sectorials. Els resultats mostren la translació de pràctiques pròpies del presencialisme a l'àmbit del treball remot, que, combinat amb el seguiment d'objectius i l'absència de registre horari, poden suposar un obstacle per a garantir el dret a la desconnexió. Els resultats es complementen amb una discussió sobre la literatura existent sobre el control del teletreball i l'anàlisi dels canvis reguladors més recents en relació amb el teletreball, el treball flexible i el dret a la desconnexió. Oscar Molina Alejandro Godino Alba Molina Drets d'autor (c) 2021 Oscar Molina, Alejandro Godino, Alba Molina https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 57 70 10.5565/rev/aiet.93 Noves formes d’ocupació i transformacions del treball https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-riesco La movilización de la fuerza de trabajo, su vinculación a una cierta secuencia de actividades en los procesos de creación de riqueza, asume hoy combinaciones cada vez más complejas. La relación de empleo tradicional —conformada en Europa en torno al principio de subordinación jurídica del trabajador y de la participación regular de éste en el seno de una empresa de fronteras bien definidas— se enfrenta hoy a un proceso de transformación que tensiona las fronteras tradicionales del trabajo asalariado, así como sus mecanismos e instituciones fundamentales. Nos enfrentamos así a un escenario en el que la movilización y subordinación de los productores se lleva a cabo, a menudo, al margen de los mecanismos e instituciones de la relación de empleo tradicional (estatuto de empleo asalariado, contrato de trabajo, forma-empresa, negociación colectiva, etc.), abriendo con ello no pocos desafíos en materia de protección de los derechos de los trabajadores. Alberto Riesco-Sanz Drets d'autor (c) 2021 Alberto Riesco-Sanz https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 71 78 10.5565/rev/aiet.94 L’impacte de la covid sobre les relacions d’ocupació i el treball https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-vallecillo Assistim a un marc en el qual l'enfonsament de l'economia, a conseqüència de la crisi sanitària i de les mesures adoptades per a fer-li front, ha actuat de manera desigual, encara que generalitzada, sobre l'entramat econòmic i, en conseqüència, sobre el comportament de l'ocupació. L'estat d'alarma i el confinament de la població han fet mossa en aquelles activitats lligades en major mesura als comportaments socials. El canvi més profund s'ha realitzat en l'ocupació amb la introducció de noves formes i la remodelació de les relacions de treball amb l'objectiu de mitigar els efectes de la crisi. Tot això perfila perspectives diferencials en l'àmbit de l'ocupació. En aquest treball fem un repàs per les institucions més implicades en el canvi. María Rosa Vallecillo Gámez Drets d'autor (c) 2021 María Rosa Vallecillo Gámez https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 79 100 10.5565/rev/aiet.95 Treball a distància i drets col·lectius en el reial decret llei 28/2020 de treball a distància https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-pastor L'art. 19 del RDL 28/2020 efectua per primera vegada una regulació específica dels drets col·lectius en l'àmbit del treball a distància. La norma legal estableix un principi general d'igualtat en la titularitat i exercici d'aquests drets, i habilita a la negociació col·lectiva perquè pugui establir les condicions que garanteixin aquest mandat d'igualtat. Addicionalment, imposa obligacions específiques a les empreses amb treballadors a distància que tracten de garantir el desenvolupament de l'activitat representativa dels òrgans de representació unitària i sindical. Així, a més d'una obligació genèrica de subministrar els elements precisos per al desenvolupament de la seva activitat representativa, la norma estableix obligacions específiques que tracten de garantir una efectiva accessibilitat i comunicació entre els representants legals i les persones treballadores a distància i entre aquestes entre si. Alberto Pastor Martínez Drets d'autor (c) 2021 Alberto Pastor Martínez https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 101 121 10.5565/rev/aiet.96 El paper de les polítiques actives d'ocupació en les trajectòries laborals inestables de la població jove https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-verd-rodriguez-gonzalez La situació del col·lectiu de joves en relació amb la seva inserció en el mercat de treball és una constant en les agendes institucionals i de recerca en el marc de la Unió Europea. Les recents crisis econòmiques i sanitàries no han fet més que augmentar la preocupació per la inserció d'aquest col·lectiu. Les polítiques actives d'ocupació han estat un dels instruments utilitzats per millorar la inserció laboral de les persones joves. No obstant això, l'orientació d'aquestes polítiques ha estat posada en dubte a causa de l'escassa efectivitat que sovint han mostrat. La perspectiva longitudinal adoptada en l’article permet aprofundir en la comprensió del paper que les polítiques actives d'ocupació poden tenir en les trajectòries o itineraris d'inestabilitat laboral del col·lectiu de joves. Els resultats apunten a una escassa capacitat d'aquestes polítiques a l'hora de modificar les trajectòries juvenils i a la baixa percepció que les persones joves tenen d'elles com a instruments correctors o de millora de les seves trajectòries. Joan Miquel Verd Pericás Joan Rodríguez-Soler Alejandro González Heras Drets d'autor (c) 2021 Joan Miquel Verd Pericás, Joan Rodríguez-Soler, Alejandro González Heras https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 123 152 10.5565/rev/aiet.97 Ressenya de Castillo (dir.) (2020). Cien años del Ministerio de Trabajo en España https://revistes.uab.cat/anuarioiet/article/view/v7-perez-amoros Ressenya de Castillo (dir.) (2020). Cien años del Ministerio de Trabajo en España Francisco Pérez Amorós Drets d'autor (c) 2021 Francisco Pérez Amorós https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-04-15 2021-04-15 7 211 222 10.5565/rev/aiet.101