XLIFF i el traductor: Per què és important?

Jesús Torres del Rey, Lucía Morado Vázquez

Resum

XLIFF ha esdevingut el principal estàndard d'intercanvi de dades en localització, que només troba competència en el format PO quan es tracta de projectes de codi obert i que coexisteix amb el format LCX de projectes de localització en entorns de Microsoft. Tanmateix, mentre que cada vegada hi ha més grans empreses proveïdores de serveis d'internet i traducció que ofereixen o demanden traducció automàtica i humanan que acaben arribant a la conclusió que han de donar cobertura a aquest estàndard, els avantatges de l'ús de XLIFF es poden veure limitades si la integració amb els processos d'informació i comunicació multilingües d'aquestes empreses no va acompanyada del coneixement real de les necessitats dels traductors. D'altra banda, el format encara resulta àmpliament desconegut per traductors i aspirants a localitzadors, que són els que haurien de poder contribuir al seu desenvolupament i, especialment, a la implementació i impuls de XLIFF en els seus llocs de treball i en els projectes en què col·laboren. D'aquesta manera contribuirien a augmentar les possibilitats que XLIFF acabi convertintse en una eina cada vegada més útil. Aquesta mancança es deu en part a l'evident manca d'articles acadèmics que tractin sobre el sentit, el significat i la utilitat de XLIFF, que té en compte els problemes principals i el coneixement mitjà del traductor pel que a tasques de traducció i localització es refereix. L'article d'Ignacio García de 2006 titulat "Formatting and the Translator: Why XLIFF Does Matter?" Suposa una de les poques excepcions, tot i que principalment tracta sobre un únic aspecte de la relació entre el format estàndard i el projecte de traducció. L'article es proposa proporcionar una visió de l'estandar que sigui àmplia i alhora accessible per a l'usuari final: els traductors i els estudiants de traducció. En el present article presentem, a través d'exemples pràctics, com l'estàndard pot resultar d'impacte en la rutina diària dels traductors per obtenir el màxim profit del seu ús.

Paraules clau

XLIFF, XML format d’arxiu d’intercanvi de localització, traductor, estàndards de localització

Text complet:

PDF (English)

Referències

Bevan, N. (1995). “Human-Computer Interaction Standards”, in Anzai and Ogawa (eds), Proceedings of the 6th International Conference on Human Computer Interaction, Yokohama, July 1995, Elsevier, available: (accessed 25.08.15).

Bevan, N. (2015). “ISO 9241-11 revised: What have we learnt about usability since 1998? ”, in M. Kurosu (ed.), Human Computer Interaction, Part 1, HCII 2015, LNCS 9169, 143-151, available: (accessed 25.08.15).

Comerford, T., Filip, D., Raya, R.M. and Savourel, Y. (Eds.) (2014). “XLIFF Version 2.0”, OASIS, available: (accessed 27.08.15).

ETSI (2015). “Why we need standards”, available: (accessed 27.08.15).

European Commission (2010). “Commission welcomes new EU standards for common mobile phone charger”, available: (accessed 27.08.15).

Filip, D. and Wasala, A. (2013). “Process and Agent Classification Based Interoperability in the Emerging XLIFF 2.0 Standard”, Localisation Focus, 12(1), 61-73, 4-13, available: (accessed 27.08.15).

Filip, D. and Morado Vázquez, L. (2013). XLIFF Support in CAT Tools, Subcommittee Report, OASIS XLIFF Promotion and Liaison Subcommittee, available: (accessed 27.08.15).

García, I. (2006). “Formatting and the Translator: Why XLIFF Does Matter”, Localisation Focus, 5(2), 14–20.

Jewtushenko, T. (2004). “An Introduction to XLIFF”, in IV International LRC Localisation Summer School 2004, Limerick.

Morado Vázquez, L. and Wolff, F. (2011). “Bringing industry standards to Open Source localisers: a case study of Virtaal”, Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció, 9, 74–83.

Morado Vázquez L. and Filip, D. (2014). XLIFF Version 2.0 Support in CAT Tools, Subcommittee Report, OASIS XLIFF Promotion and Liaison Subcommittee, available: (accessed 27.08.15).

Morado Vazquez, L. and Torres del Rey, J. (2015a). “Teaching XLIFF to translators and localisers”, Localisation Focus, 14(1), 4-13, available: (accessed 27.08.15).

Morado Vazquez, L., and Torres del Rey, J. (2015b). “The relevance of metadata during the localisation process: An experiment”, in Sánchez Gijón, P., Torres Hostench, O. and Mesa Lao (eds.) Conducting Research in Translation Technologies, Oxford: Peter Lang, 227-256.

O’Donnell, K. (2015). “Microsoft open sources its XLIFF 2.0 Object Model”, Multilingual, September 2015, 154, 10.

Savourel, Y. (2001). XML Internationalization and Localization, 1 edition. ed. Sams Publishing, Indianapolis, Ind.

Savourel, Y. (2014). “An introduction to XLIFF 2.0”, Multilingual, June 2014, 144, 42-47.

Tingley, C. (2015). “XLIFF 2.0 and the Evolution of a Standard” Localisation Focus, 14(1), 19-22, 4-13, available: (accessed 27.08.15).

Torres del Rey, J. (2005). La interfaz de la traducción. Formación de traductores y nuevas tecnologías. Granada: Comares.

Torres del Rey, J. and Rodríguez V. de Aldana, E. (2013). “Localisation Standards for Joomla! Translator-Oriented Localisation of CMS-Based Websites”, Localisation Focus, 12(1), 4-14, 4-13, available: (accessed 27.08.15).

W3C (2008). Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.0. W3C Recommendation 11 December 2008, available: (accessed 27.08.15).

Wasala, A., Buckley, J., Schäler, R., Exton, C. (2015). “An empirical framework for evaluating interoperability of data exchange standards based on their actual usage: A case study on XLIFF”, Computer Standards & Interfaces, 42, 157–170.

XLIFF TC (2007). XLIFF 1.2 White Paper, available: (accessed 27.08.15).

XLIFF TC (2015). “XLIFF TC meeting minutes”, 18 August 2015, available: (accessed 27.08.15).

Copyright (c) 2015 Jesús Torres del Rey, Lucía Morado Vázquez
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons